La fam s’acarnissa amb la població del nord d’Etiòpia després de set mesos de guerra

BarcelonaUnes 350.000 persones viuen en situació de fam extrema a la regió de Tigre, al nord d’Etiòpia, i més de 4 milions (el 70% de la població) necessiten assistència alimentària urgent. Són dades publicades aquesta setmana per les Nacions Unides i que fan evidents les greus conseqüències per a la població civil de la guerra que el govern etíop lliura des de principis de novembre contra el Front Popular d'Alliberament de Tigre. És el pitjor episodi de fam des del que va afectar Somàlia l'any 2011.

"Som davant una catàstrofe humanitària molt greu", diu Josep Maria Royo, investigador de l'Escola de Cultura de Pau i expert en la Banya d'Àfrica. "Molta gent de les zones rurals de Tigre s'han refugiat a Mekele [la capital regional] i, per tant, no estan sembrant ni fent les collites", afegeix a l'ARA la nutricionista Judith Rendón, que des de fa deu anys viu a Mekele, on treballa com a metge i professora a l'hospital universitari d'Ayder. Mónica Camacho, responsable de l'àrea de l'Àfrica Oriental de Metges Sense Fronteres (MSF), explica que la població té grans dificultats per accedir a llavors, de manera que molts pagesos s'han quedat sense la possibilitat de cultivar. Cal tenir en compte, a més, que l'esclat del conflicte, el 4 de novembre, va coincidir amb l'època de la collita, que no es va poder fer, i això al seu torn va impedir que es pogués tornar a plantar.

Aquesta situació extrema es veu agreujada pel bloqueig que l'exèrcit etíop, amb el suport de les forces armades eritrees (que també han participat en l'ofensiva), imposa als combois d'ajuda humanitària que intenten entrar a la regió. "Una gran part del territori és gairebé inaccessible a les ONG, i moltes zones totalment", assegura Elsa Aimé González, coordinadora de l'àrea de l'Àfrica Subsahariana de la Fundación Alternativas. Camacho matisa que en molts casos el problema no és tant la impossibilitat d'arribar-hi com que l'accés hi és "intermitent". "Avui podem accedir a una zona però potser la setmana que ve hi haurà combats i es muntaran controls. Caldrien serveis més regulars i permanents", diu, i demana un "esforç més gran de tota la comunitat humanitària" per poder oferir una "resposta millor" a aquesta crisi.

Massacres i violència sexual

En tot cas, la fam és només l'última fuetada d'un conflicte que ha tingut efectes dramàtics sobre la població civil. "Tenim pacients amb històries terribles de violacions", diu Camacho, i hi ha constància de desenes de massacres, comeses pels dos bàndols, en què han mort milers de civils. “La població forma part del teatre de guerra. Hem vist nens de quatre anys amb ferides de bala. Els combats són als pobles, a les carreteres”, afegeix la responsable de MSF.

Rendón assegura que l'hospital on treballa continua funcionant amb una certa normalitat, però Camacho avisa que en moltes parts de Tigre els centres de salut han quedat "destrossats", el material ha sigut robat i el personal ha hagut de fugir. "Hi ha mares que estan parint sense que ningú les atengui, no hi ha sistemes de vacunació... Tots els paquets bàsics de prevenció han quedat interromputs i això deixa la població en una situació molt vulnerable. A més, l'aigua no és potable i hi ha risc de còlera", comenta Camacho.

Des de l'esclat de la guerra, més de 60.000 persones han fugit de Tigre i s'han refugiat al Sudan, i el nombre de desplaçats interns supera el milió. Rendón explica que Mekele, una ciutat d'uns 300.000 habitants, ha rebut 250.000 persones més en els últims set mesos, i "cada dia" hi ha grups de persones que truquen a la porta de les esglésies de la ciutat per demanar-hi refugi.

Crides a l’alto el foc

Durant les últimes setmanes s'han multiplicat les crides a un alto el foc de la comunitat internacional, però el primer ministre etíop, Abiy Ahmed (que es juga la reelecció a les generals del dia 21), les ha rebutjat assegurant que està a punt d'aconseguir la victòria final, un pronòstic que ja havia fet fa mig any. "El conflicte s'ha enquistat. El govern va recuperar el control de Mekele a finals de novembre i pensava que ho resoldria ràpidament. Però ara els enfrontaments s'han traslladat a les zones rurals", explica Aimé. Royo assenyala que el que va començar com un enfrontament "convencional" s'ha convertit ara en una guerra "asimètrica", amb "grups emboscats" que duen a terme "accions insurgents puntuals però persistents". I conclou: "No soc optimista sobre la possibilitat que aquesta situació s'acabi en un període curt de temps".