La fam mata un de cada deu infants de Somàlia

Barcelona.Un informe publicat ahir va posar xifres a la dimensió de la tragèdia: més d'un quart de milió de persones (entre les quals 133.000 nens menors de cinc anys) van morir de gana a Somàlia entre l'octubre del 2010 i l'abril del 2012. L'estudi de la FAO i l'agència de cooperació estatal nord-americana USAID aclareix que en algunes regions van arribar a morir el 18% de menors de cinc anys. Es demostra que ha estat una de les pitjors crisis alimentàries dels últims anys.

La dada supera la xifra dels morts de la crisi de fam que el país va patir el 1992, però es considera "menys severa" perquè els 220.000 morts d'aleshores van superar el 4,6% de la població que ha mort en aquesta crisi.

Les ONG es van passar mesos alertant que tots els indicadors apuntaven a un desastre humanitari, però l'ONU no va declarar oficialment la crisi de fam fins al juliol del 2011 en dues regions del país. "Quan es va declarar la crisi, la resposta va ser bona, però per a massa gent era massa tard", reconeixia en conversa telefònica des de Roma Mark Smulders, economista de la FAO. Somàlia s'ha convertit en el paradigma d'estat fallit i, després de 20 anys de guerra civil i de la intervenció militar fracassada dels Estats Units, el 1992, en un dels pitjors llocs del món. "És tràgic, però al sud de Somàlia la mortalitat derivada de diverses causes, inclosa la malnutrició, les epidèmies i el conflicte, duplica la mitjana de l'Àfrica subsahariana. Sembla que el món accepta nivells de malnutrició aguda a Somàlia que serien intolerables en qualsevol altre lloc del món", afegeix Smulders.

Sequera o especulació

La sequera, la pitjor que ha patit la regió en els últims seixanta anys, va portar a la mort massiva dels ramats, va fer caure les collites i la demanda de treballadors. Però la crisi va coincidir amb un augment mundial del preu dels aliments derivat de processos d'especulació als mercats de futurs. El govern està en guerra amb els islamistes d'Al-Shabaab, que controlaven algunes de les zones més afectades per la fam i que van prohibir l'actuació d'ONG occidentals.

Senait Gebregziabher, directora d'Oxfam a Somàlia, recordava ahir que en ple segle XXI el desastre no es pot imputar a la natura. "No es pot permetre que es repeteixi una xifra de morts tan esfereïdora. La fam no és un fenomen natural, sinó un fracàs polític catastròfic". A les portes d'una nova conferència de donants, que dimarts analitzarà a Londres la situació de Somàlia, la portaveu d'Oxfam reclama un canvi de paradigma: "És crucial que s'involucri els homes i les dones de Somàlia per decidir el futur del país. Les «solucions» de dalt a baix no funcionen".

Per Gustavo Duch, coordinador de la revista Soberanía alimentaria , la fam al segle XXI és el resultat "d'un sistema capitalista que s'engreixa i arrossega molta gent del món rural a la pobresa: les millors terres africanes estan cada vegada més concentrades en mans de fons financers i grans corporacions, que exploten conreus no alimentaris (agrocombustibles) o destinats a l'exportació; la pesca acaba a les bodegues de grans navilieres (a les costes de Somàlia protegides per un exèrcit de la UE), i els conreus de cereals bàsics cotitzen a les borses de Nova York i Chicago, on cada moviment especulatiu deixa els aliments fora de l'abast de milions de persones arreu del món".

Nova missió de l'ONU

El Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar ahir per unanimitat una nova missió a Somàlia, que ha de cooperar amb el govern de Mogadiscio per estabilitzar el país. L'ONG Human Rights Watch va reclamar el desplegament immediat d'observadors arreu del país que supervisin el respecte als drets humans.