La falta de vacunes agreuja la catàstrofe a l’Índia

BarcelonaL’Hospital de Chamarajnagar, als afores de Bangalore, s’ha quedat sense oxigen aquest diumenge a les 23.45 h de la nit i 24 pacients de covid-19 han mort als seus llits. És un dels molts episodis que està deixant la devastadora pandèmia de covid-19 a l’Índia des de fa més d’una setmana. L’oxigen segueix sense arribar a temps als hospitals, que no donen l’abast per atendre tots els pacients que els arriben, les pires funeràries segueixen cremant arreu i el Tribunal Suprem del país demanava aquest dilluns que es posi fre al mercat negre que està “explotant la misèria de la gent”, amb preus hiperinflats per cilindres d’oxigen, remdesivir i altres articles mèdics.

“Una medicació retroviral que salva vides és tan difícil d’aconseguir que tinc familiars i amics que es barallen per trobar-la. I a les xarxes socials t’assabentes dels mercats negres de medicaments disponibles a preus desorbitats”, explica a aquest diari Anushka Rajendran, que viu a Delhi. I afegeix: “Conec gent que ha hagut de buscar oxigen per casa seva perquè els hospitals ja no admeten persones que tenen un nivell d’oxigen superior a 85”.

L’oxigen és encara el que més falta fa arreu del país. Però a això s'hi afegeix ara un altre problema, la manca de vacunes. Aquest dissabte havia d’arrencar el pla massiu de vacunació, en què tothom major de 18 anys seria susceptible de rebre la seva dosi, però molts estats indis ho han posposat perquè no hi ha prou vacunes.

La farmàcia del món no està sent capaç de produir vacunes al ritme necessari per immunitzar la seva pròpia població i de moment només n'ha vacunat un 9% (127 milions de 1.300 milions). Els 80 milions de vacunes mensuals que es produeixen al país no són prou i les fàbriques no aconsegueixen produir-ne més per falta de material, diuen des del Serum Institute de l’Índia. Pfizer està en converses ja amb el govern indi per aprovar-ne d’urgència l'ús al país, que ara produeix AstraZeneca i Covaxin (la vacuna índia) i ha aprovat ja la russa Sputnik V.

Aquest dilluns s'han registrat 368.147 nous casos i 3.400 morts més, que acosten la xifra total de contagis als 20 milions, amb 218.000 morts. Tot i que alguns mitjans hi volen veure una desacceleració, perquè els casos diaris han anat baixant des del pic de 402.000 de divendres, el professor de ciències de la salut de la UOC, Salvador Macip, creu que és massa d’hora per poder predir cap a on anirà la corba, que podria tornar a pujar. “La situació està descontrolada a l’Índia”, admet, per la nova variant índia, “que podria ser més infecciosa”, però sobretot, diu, “per la mala gestió” que va portar a confiar-se i reobrir-ho tot massa d’hora i fins i tot permetre actes massius. 

Ara Delhi està sota confinament total i 11 estats indis han imposat almenys semiconfinaments, però el primer ministre, Narendra Modi, es resisteix encara a tancar-ho tot per no empitjorar l’economia. El mateix Modi ha celebrat en les últimes setmanes mítings massius a l’estat de Bengala Occidental, on aquest diumenge s’ha endut finalment una dolorosa derrota política, amb l’aclaparadora victòria del partit de l’oposició TMC. Alguns analistes i polítics ho han volgut veure com un càstig públic per la seva mala gestió del covid-19 i el seu fracàs per afrontar aquesta onada descontrolada de contagis.

Després que la setmana passada diversos països del món es mobilitzessin per enviar oxigen i material sanitari a l’Índia, la situació ha millorat més aviat poc. “Les polítiques restrictives a les importacions de l’Índia no faciliten l’entrada de material i després la logística de distribució no està sent eficient ni ràpida, sovint per les disputes entre estats liderats per diferents partits polítics”, explica des d’allà el director de Sonrisas de Bombay, Jaume Sanllorente. “La situació és igual de nefasta que fa una setmana”, diu. 

Crides d'auxili i ofertes d'ajuda a les xarxes

Tot i així, a més del mercat negre, la tragèdia índia ha fet aflorar també una xarxa voluntària de mobilització ciutadana a peu de carrer i a través de les xarxes socials. Des del conductor de Delhi que ha transformat el seu bicitaxi en ambulància, fins als voluntaris sikh que han aixecat un tendal a la capital per oferir gratuïtament l’oxigen que han pogut aconseguir, o la gent que respon les peticions a internet sense buscar cap benefici. Les crides d’auxili a les xarxes són tantes que el Tribunal Suprem indi ha hagut d’intervenir per reclamar als governs central i estatals que deixin de criminalitzar aquestes persones, algunes de les quals han rebut amenaces de les autoritats en què les acusen de difamar l’administració, generar pànic o “tacar la imatge de la nació”.

“Molta gent ens porta menjar a l’hospital o als malalts que estan aïllats a casa”, explica també des d’Anantapur Aina Valldaura, cooperant de la Fundació Vicente Ferrer. L’hospital de la fundació en aquesta zona rural del país ja està ple del tot, atenent només pacients de covid-19. La falta de llits no els preocupa, se’n poden afegir, diu Valladaura, “el problema és l’oxigen”, que per sort encara no s’ha esgotat, “però que té una demanda molt més alta que en la primera onada, quan també vam tenir molts pacients però no necessitaven tant d'oxigen”. “Hem vist molts pacients joves, amb 32 anys i sense patologies prèvies, que arriben amb una saturació de 40 o 50 (el normal és per sobre de 95) i no es poden ni moure”, relata. 

Però Macip descarta que aquests tipus de casos es puguin atribuir a la variant índia i assenyala que també en la segona onada al Regne Unit els més afectats eren els joves perquè són els que més es mouen, i ara això afecta un país amb un sistema de salut precari que no està preparat per a aquestes situacions.