David Sassoli: “La falta de poders de la UE en certs àmbits ens ha deixat amb les mans lligades”

Brussel·lesEl 2019 David Maria Sassoli (Florència, 1956) prenia el relleu del també italià Antonio Tajani com a president del Parlament Europeu. Però políticament compartien poc més que la nacionalitat. Sassoli va arribar a l’Eurocambra per primera vegada el 2009 a la família socialista. Abans de la política havia exercit durant anys de periodista. Ara, des de l’altre costat, respon a les preguntes d’aquest diari per correu electrònic i reflexiona sobre els reptes d’Europa i el rol de la institució que presideix en el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Vist amb la perspectiva d’un any, ¿està orgullós de la gestió que la UE ha fet de la pandèmia?

— La UE ha demostrat que quan actua de forma coordinada allà on té competències, funciona. Hem arribat a acords inèdits, la resposta d’Europa per pal·liar els efectes econòmics i socials de la pandèmia marcarà un abans i un després en la nostra història. També s’han comès errors i n’hem d’aprendre, però hem vist que allà on la UE no té marge de maniobra és on hi ha problemes, com l’estratègia de vacunació.

Quins errors s’han comès?

— La crisi ens ha recordat una lliçó que ja hauríem d’haver après: els problemes s’incrementen quan la Unió ha d’actuar en àmbits on no té plens poders, una Europa amb més competències és més eficient.

Què li diu a l’europeu decebut perquè les vacunes i els diners del fons de recuperació arriben tard?

— La UE s’està esforçant al màxim per fer front a la pandèmia. Si mirem fora de les nostres fronteres, veurem que no som els únics amb problemes. La falta de poder de la UE en alguns àmbits ens ha deixat amb les mans lligades. No s’entén que la mateixa Europa capaç d’articular una resposta econòmica amb la flexibilització dels ajuts d’estat o la suspensió del Pacte d’Estabilitat en temps rècord no hagi donat la mateixa resposta en la vacunació.

Diu la presidenta Von der Leyen que la UE és la “farmàcia del món”, però s’ha quedat enrere en la vacunació. Hi ha qui pot pensar que s’hauria d’haver prioritzat la vacunació interna i després exportar.

— L’exportació de vacunes ha de funcionar sota el principi de reciprocitat. És fonamental que hi hagi col·laboració amb els països productors. Ara bé, no podem parlar d’exportacions de manera genèrica, perquè també ens referim a fer arribar vacunes a països en vies de desenvolupament i aquí l’actuació de la UE no es pot posar en qüestió.

Malgrat aquestes mesures “inèdites”, sembla que Biden hagi agafat la bandera dels valors socialdemòcrates més propis de la Unió. ¿S’està quedant enrere, Europa?

— Aquest dissabte concloíem a Porto la cimera social europea. Els líders europeus han debatut amb la ciutadania i amb representants dels diferents sectors de la societat propostes per millorar la implementació del pilar social, que sempre serà un senyal d’identitat de la UE.

La Conferència del Futur d’Europa convida al debat però no implica reformes. ¿Cal canviar els tractats per qüestions com les llistes transnacionals, el paper de l’Eurocambra o el Pacte d’Estabilitat?

— Europa necessita repensar-se. Necessitem noves formes de participació i presa de decisions. El Parlament ja ha posat sobre la taula idees com les llistes transnacionals a les eleccions europees, els Spitzenkandidaten, el poder d’iniciativa legislativa, la fi del dret de veto i noves competències europees com la sanitat. Ara s’obre un debat amb la ciutadania. L’objectiu és construir un gran consens sobre les idees, per després passar a l’acció, amb reformes si cal.

L’Eurocambra ha sigut un dels escenaris on l’independentisme català ha fet visible la seva causa. ¿En el debat sobre el futur d’Europa, hi ha espai o voluntat per debatre la necessitat de tenir en compte les especificitats o demandes com les que venen de Catalunya?

— Si alguna cosa vol dir Europa és diversitat. Recentment vaig respondre a una carta del president de Parlament de les Illes Balears sobre l’ús del català a l’Eurocambra amb motiu del 30è aniversari de la resolució Reding. La resolució va ser aprovada en el ple sense cap vot en contra i va tenir com a conseqüència el que ja és un fet: que els ciutadans espanyols puguin comunicar-se amb el Parlament Europeu en qualsevol de les llengües reconegudes en la Constitució espanyola. Celebro el compromís del secretari d’estat per a la UE per l’ús de les llengües cooficials a Espanya a la plataforma de la Conferència sobre el Futur d’Europa.

¿Aleshores creu que no cal obrir aquest debat, malgrat parlar de la necessitat de “repensar Europa”?

— Dimecres al Comitè de les Regions vaig dir que les regions, ciutats i districtes tindran un paper important en el camí cap a la recuperació, el creixement econòmic i l’ocupació. A més, estan jugant un paper fonamental, en la pandèmia, moltes vegades en l’avantguarda, i s’ha de destacar. La Conferència ha de ser un espai sense tabús i animo les institucions i actors socials de Catalunya a participar-hi activament.

Des dels partits independentistes catalans s’ha posat en dubte el paper que ha jugat el Parlament Europeu. ¿Tem que les denúncies presentades al TJUE prosperin?

— He rebut crítiques per la meva gestió tant d’actors independentistes com de contraris a la independència. Com a president, el meu paper ha sigut, és i serà sempre institucional, com vaig demostrar el 19 de desembre després de la sentència del TJUE nomenant eurodiputats Comín, Junqueras i Puigdemont.