Facebook i Twitter, contra les notícies falses

Brussel·lesFalta un any per a les eleccions europees del 2019, i la Comissió Europea ja vol posar fil a l’agulla perquè cada cop hi hagi menys campanyes electorals sota sospita a causa de les conegudes com a fake news (notícies falses, en anglès). Brussel·les va exigir ahir a plataformes com Facebook o Twitter que apliquin d’aquí al juliol un codi de conducta per lluitar contra el fenomen.

Segons una enquesta de l’Eurobaròmetre, el 83% dels europeus considera que les notícies falses són una amenaça per a la democràcia, i així ho considera també l’executiu comunitari. “Enfrontar-se a aquesta amenaça és una responsabilitat de tothom, incloent-hi, sobretot, les plataformes digitals, que guanyen molts diners amb les nostres vides virtuals”, va explicar ahir el comissari de Seguretat, Julian King. Segons el comissari, la difusió deliberada de notícies falses és “una amenaça real per a la cohesió i l’estabilitat” de la societat actual.

Entre les mesures que hauran d’aplicar les plataformes digitals hi ha assegurar-se que la informació que es publiqui sigui “transparent, fiable i responsable”, que també es pugui contrastar i que els usuaris puguin accedir a més quantitat de fonts d’informació. També hauran d’avisar els usuaris quan apareguin anuncis de propaganda política, explicar quins són els algoritmes utilitzats i per què apareixen. A més hauran de millorar la vigilància per eliminar comptes falsos més ràpidament. Una qüestió que preocupa especialment arran de l’escàndol de Cambridge Analytica: la informació a les xarxes va tenir un rol essencial en la victòria del Brexit i de Donald Trump en les eleccions a la presidència dels Estats Units. Les xarxes socials també van contribuir a la neteja ètnica dels rohingyes a Birmània, ja que van servir per propagar missatges d’odi. El maig del 2019 hi ha eleccions al Parlament Europeu i la UE és conscient que ha d’estar “especialment vigilant”, asseguren fonts europees.

Alhora, també és una forma de contrarestar la preocupació que hi ha a Brussel·les pel que consideren la desinformació provinent de Rússia. “La doctrina militar russa reconeix explícitament la guerra informativa com un dels seus àmbits”, va advertir King. Si el codi de conducta que apliquin les plataformes no obté resultats, d’aquí a sis mesos se’ls exigirà més mesures. El codi es complementarà amb l’East StratCom Task Force, una agència de vigilància que depèn del Servei Europeu d’Exteriors i que contraresta les fake news provinents de Moscou a través de canals com Russia Today o l’agència Sputnik.

Brussel·les admet que el fenomen de les notícies falses sempre ha existit, però que ara, amb les xarxes socials, s’expandeix “a una escala i velocitat que no s’havien vist fins ara, i amb uns nivells d’intrusió sense precedents”, va afegir King. Per això es crearà una xarxa independent d’experts que vetllarà perquè no hi hagi desinformació. Amb tot, la Comissió Europea evita la polèmica d’aplicar una legislació i prefereix l’autoregulació. “No volem ser ministres de la veritat”, asseguren fonts europees, en referència a la novel·la 1984, de George Orwell. Així es pretén evitar creuar la fina línia entre la censura i la llibertat d’expressió.