Els fabricants d’armes també fan negoci tancant les fronteres als refugiats
Els mateixos que alimenten les guerres obtenen contractes per blindar les portes d'Europa
BarcelonaExportar armes a les dictadures del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica és un negoci tan rodó com faltat d’escrúpols. Si a més s’hi sumen els beneficis dels milionaris contractes que la UE i els estats membres ofereixen per blindar les seves fronteres -i impedir el pas de la gent que fuig d’aquelles guerres- el negoci és doble. I és que la política europea de tancament de fronteres té uns perdedors clars: els refugiats, els drets humans i el projecte d’una Europa unida. Però també guanyadors evidents, com l’extrema dreta, i d’altres que fan negoci fora del focus: la indústria militar.
“El més pervers és que entre els beneficiaris dels contractes de seguretat fronterera hi ha alguns dels principals venedors d’armes a la regió: són les companyies que alimenten les crisis les que després se’n beneficien”, alerta l’informe Guerres de frontera, que aquest dilluns ha fet públic la Campanya pel Control d’Armes dels Països Baixos, el Transnational Institute i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. El document demostra que la política europea ha portat a la militarització de les fronteres i que això ha obert un lucratiu mercat: el 2015 va assolir els 15.000 milions d’euros i es preveu que augmenti fins als 29.000 milions el 2022. I és que la resposta de la UE davant l’arribada de tot just un milió de refugiats (quan els països del sud acullen el 86% de desplaçats forçosos) s’ha centrat a perseguir els traficants i a reforçar les fronteres exteriors i ha posat a disposició d’aquestes empreses nous pressupostos comunitaris i estatals.
Una indústria poderosa
L’estudi també documenta el paper de lobi que aquestes empreses juguen a Brussel·les. L’Organització Europea per a la Seguretat (EOS) és el principal grup de pressió de la indústria, que ha organitzat diverses reunions entre empreses i polítics europeus i ha aconseguit incloure molts dels seus postulats en la política de la UE. Les fires de seguretat i congressos són el gran punt de trobada en què els industrials, en el rol d’experts i assessors, posen les bases dels grans contractes.
“És pervers i immoral -diu Mark Akkerman, autor de l’estudi-. Tenim un complex militar i de seguretat cada cop més potent, que fa servir tecnologies que apunten cap a l’exterior i l’interior i que ara mateix s’utilitzen contra les persones més vulnerables i desesperades. I permetre que aquest complex estigui fora de tot control representa una amenaça per a la democràcia -afegeix-. En lloc d’escoltar la indústria militar que fa lobi sobre projectes de seguretat de frontera cada cop més monstruosos, la UE ha de complir amb les seves obligacions i proporcionar als refugiats el suport que necessiten”, sentencia.
A Espanya també hi ha empreses que es beneficien de la construcció de l’Europa fortalesa, com Indra. “Una de les principals empreses tecnològiques espanyoles, amb una important facturació en seguretat militar i defensa, es veurà sens dubte beneficiada dels enormes pressupostos destinats a militaritzar les fronteres”, diu Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs.
Les empreses que s'enriqueixen amb el blindatge
Airbus
El fabricant d’avions europeu participa en el negoci de la seguretat fronterera amb helicòpters i sistemes de comunicació i radars. Ha obtingut importants contractes per equipar les fronteres de Romania i França. També ha desenvolupat drons de vigilància dels refugiats.
Finmecannica (ara Leonardo)
Subministra una àmplia gamma d’equips per a aplicacions de seguretat fronterera en els àmbits de la vigilància, detecció, control d’accés biomètric, seguretat de perímetre, comunicacions i sistemes de control. Treballa per a estats europeus i també per a l’OTAN.
Thales
La companyia francesa d’electrònica ha desplegat el sistema de control fronterer de Letònia, que combina un nou software amb l’optrònica, sensors i una xarxa de comunicació. El 2015 ha guanyat un contracte amb la Guàrdia Civil espanyola per dues unitats tèrmiques mòbils integrades als 4 x 4 de vigilància fronterera.
Indra
La companyia espanyola de tecnologia afirma que els seus sistemes protegeixen 5.000 quilòmetres de fronteres terrestres i marítimes en diversos continents. El seu sistema de vigilància està en ús a les fronteres marítimes espanyoles i també treballa Letònia, Portugal i Romania. Subministra sistemes de control biomètric en ports i aeroports.
Safran
El gegant aeroespacial francès té una divisió de seguretat electrònica. Fa sistemes biomètrics, infrarojos i drons.
Empreses israelianes
Les empreses israelianes són les úniques no europees que poden acollir-se als fons europeus d’investigació. Esgrimint l’experiència del mur de Cisjordània, participen en el blindatge de Bulgària i Hongria.
Les xifres del negoci
3.688%: el pressupost de Frontex es dispara
El pressupost de l’agència europea de protecció de Fronteres ha passat dels 6,3 milions d’euros de l’any 2005 a 238,7 milions l’any passat.
29.000 milions d'euros: el mercat de la seguretat, en plena expansió
Segons l’informe el negoci de la seguretat fronterera està en ague: s’estima que l’any passat va suposar 15.000 milions d’euros. Amb la política de miltitarització de fronteres actual, i l’ús de tecnologies cada cop més sofisticades el 2022 arribarà als 29.000 milions.
316 milions: la indústria d'armes i seguretat capta recursos de recerca
Des del 2002 la UE ha finançat 56 projectes d’investigació en el camp de la seguretat i el control de fronteres. Així grans empreses militars han captat 316 milions d’euros.
82.000 milions: més armes de la UE cap al Nord d'Àfrica i el Pròxim Orient
En l’última dècada s’ha disparat les exportacions d’armes de la UE cap als països del Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, que van créixer un 61% entre 2006 i el 2015.
