Iowa obre la cursa demòcrata per derrotar Donald Trump

Enviat Especial A Des Moines (eua)És un estat amb poc més de tres milions d’habitants en un país on viuen al voltant de 330 milions de persones. D’allà només surten 41 delegats dels gairebé 4.000 que decideixen el candidat demòcrata a la convenció nacional del partit, és a dir, un 1% del total. I, tot i així, els principals aspirants fa mesos que recorren gairebé cadascun dels racons d’Iowa, un estat de l’Oest Mitjà nord-americà (rural i de majoria blanca), intentant seduir l’electorat demòcrata. Hores i hores de carretera per dirigir-se en ocasions a només un grapat de parroquians. Una “cura d’humilitat”, segons John Zogby, expert en sondejos electorals, perquè els que aspiren a arribar al despatx més poderós del planeta “competeixen com si ho fessin per a un càrrec local”.

Van començar a debatre al juny i pel camí ja han caigut 17 aspirants. En queden 11, però els que tenen opcions reals, o raonables, ja es compten amb els dits d’una mà. I un d’ells, l’exalcalde de Nova York Mike Bloomberg, ni tan sols es presenta als caucus que se celebren demà. De fet, no començarà a intentar sumar delegats fins d’aquí a un mes, passades les tres primeres cites del calendari. Si li surt bé la jugada, “la màgia dels caucus d’Iowa desapareixerà”, tal com vaticina Steffen Schmidt, politòleg i professor a la Universitat Estatal d’Iowa. “Perquè des del 1976 -tot i que amb alguna excepció- aquí has de quedar primer, segon o tercer per aconseguir la nominació del Partit Demòcrata”. Bloomberg, multimilionari, entrarà en competició el dia conegut com a superdimarts : el primer dimarts de març, quan se celebren les primàries de més d’una desena d’estats, que aporten el 34% dels delegats.

El favorit a les enquestes

Per a John Zogby, Mike Bloomberg és una espècie de pla B del Partit Demòcrata en cas que fracassi la candidatura de Joe Biden. “Per a Bloomberg seria perfecte que no hi hagués res clar després d’Iowa i [de les primàries de] Nou Hampshire, que es dissipés el suport a Biden i que hi hagués dubtes sobre si pot guanyar”, explica Zogby. L’exvicepresident de Barack Obama segueix com a favorit a les enquestes d’àmbit nacional entre els votants demòcrates, però seguit de molt a prop pel senador Bernie Sanders, que va estar a punt de derrotar Hillary Clinton a les primàries del 2016 i lidera les enquestes a Iowa. “Sanders ho està fent extremadament bé”, apunta l’enquestador, i això pot posar nerviós l’aparell del partit, més procliu al moderat Biden que al socialista Bernie Sanders. “I Bloomberg compta amb això”, assenyala Zogby.

Les dues cares del partit

Sanders i Biden encarnen la doble ànima del Partit Demòcrata i el dilema que fa mesos que arrossega: quina és la manera més efectiva de fer front a Donald Trump al novembre. És el cara a cara entre la fórmula més a l’esquerra de les bases més joves i la versió moderada de l’establishment. La batalla entre la transformació radical del país i l’intent de fer anar enrere al rellotge i tornar a la presidència de Barack Obama. O, en paraules de John Zogby, “la nostàlgia pels anys d’Obama”. No obstant això, si la votació mesurés l’entusiasme, pocs candidats en generen tant com Bernie Sanders, a qui els seus seguidors “estimen”, segons assegura Zogby.

Els demòcrates necessiten trobar l’equilibri per mobilitzar votants de bagatges molt diferents. Al contrari que els republicans, que han refermat el seu poder gràcies a l’electorat blanc, rural i cristià, els demòcrates representen amb més precisió la complexa diversitat dels Estats Units. Necessiten apel·lar a blancs progressistes, afroamericans, llatins, asiàtics, creients, agnòstics i ateus. I només la meitat dels demòcrates se senten progressistes.

És a dir, almenys la meitat podrien mirar amb cert recel Elizabeth Warren, que durant mesos va semblar discutir a Sanders l’hegemonia de l’esquerra però que les últimes setmanes ha anat perdent suport. L’intent de la senadora de remoure les aigües acusant el seu “amic des de fa molt, molt de temps” d’haver-li dit que una dona no podia guanyar les eleccions, sembla haver-li restat credibilitat davant de Sanders.

Segons Zogby, “cal que Warren guanyi Iowa i també Nou Hampshire, perquè amb un segon o tercer lloc podria no haver-n’hi prou per a ella”. Lluny d’aquestes previsions es troba la també senadora Amy Klobuchar. Un dels seus punts forts per enfrontar-se a Trump és que ha demostrat la “capacitat per guanyar en districtes que són tradicionalment republicans”. Klobuchar busca competir amb Joe Biden i amb Pete Buttigieg pel vot més moderat. Sembla que l’exalcalde de South Bend, el més jove dels favorits, ha perdut empenta en les últimes setmanes.

Joe Biden, exvicepresident dels EUA

Abans i tot de ser vicepresident de Barack Obama, Joe Biden (77 anys) era conegut per la seva tendència a fer comentaris fora de lloc. En aquesta campanya, però, destaca precisament pel contrari, per ser la veu moderada que pot recuperar la unitat d’un partit -i un país- del tot polaritzat. Això, que el manté com a gran favorit en la cursa demòcrata, és alhora una feblesa per a molts electors: ser el candidat d’un establishment en hores baixes a les urnes. Al marge de polèmiques, com les acusacions d’unes quantes dones per “conductes inapropiades”, Biden és una figura respectada i molt propera, sobretot després de la mort del seu fill Beau el 2015 per un càncer cerebral. Un altre fill, Hunter Biden, l’ha posat ara al centre del procés d’impeachment de Trump.

Bernie Sanders, senador per Vermont

Encarna el gran gir a l’esquerra del Partit Demòcrata, cosa que ja va intentar el 2016, quan es va enfrontar a Hillary Clinton per la nominació demòcrata. Des de llavors, la seva base de seguidors no ha parat de créixer i li dona opcions reals de batre el favorit, Joe Biden (a l’altre extrem de l’espectre ideològic). El senador de Vermont demana una “revolució” i presenta com a aval la coherència del seu discurs polític des de temps de Martin Luther King. La seva avançada edat (farà 79 anys al setembre) preocupa alguns analistes, però ell la veu com un avantatge: 9 anys d’alcalde, 16 de congressista i 13 de senador en què ha defensat sempre les mateixes propostes, a l’esquerra del seu propi partit. Els EUA del 2020 estaran preparats finalment per aplicar-les?

Elizabeth Warren, senadora per Massachusetts

Amb 70 anys, l’energètica Elizabeth Warren passa hores i hores fent-se selfies amb tots els seguidors que fan cues quilomètriques després de cada míting. La senadora de Massachusetts promet “canvis estructurals” en la política dels EUA “amb un moviment de base” ( grassroots ), expressió que repeteix per identificar-se com la veu dels nord-americans del carrer. Assot contra els grans bancs i la corrupció, aquesta exprofessora de dret de Harvard ha promès apujar els impostos als més rics per finançar tots els seus plans, com la sanitat universal, la cancel·lació de préstecs universitaris o la fi dels monopolis dels gegants tecnològics. Comparteix bona part del seu programa -qualificat de socialista- amb Sanders, de qui s’ha distanciat últimament en acusar-lo d’haver-li dit que una dona no pot ser presidenta.

Michael Bloomberg, exalcalde de Nova York

El multimilionari exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg, de 77 anys, va decidir entrar tard a la cursa a la nominació demòcrata (després d’insistir que no ho faria), per evitar -diu- la victòria de Donald Trump. No surt als debats televisius perquè no compleix els requisits mínims de donacions a la campanya, ja que bàsicament té un sol donant: ell mateix. Ha posat la seva immensa fortuna al servei de derrotar Trump i centra els seus esforços en els anuncis televisius, que de moment l’han elevat fins al quart lloc a les enquestes. Tot i el seu perfil progressista en qüestions com l’avortament, les armes, els drets LGTBI i la crisi climàtica -en què s’ha significat pagant de la seva butxaca el deute que Trump ha deixat a les cimeres climàtiques de l’ONU-, el seu neoliberalisme econòmic i el seu perfil de magnat el situen al bàndol més pròxim a l’establishment polític. De fet, no ha estat sempre demòcrata. L’exexecutiu de Wall Street i propietari del gegant de la informació financera Bloomberg LP va ser alcalde de Nova York entre el 2002 i el 2013, primer com a demòcrata i després com a independent. Abans d’allò, fins i tot s’havia presentat a l’alcaldia com a republicà.

Pete Buttigieg, alcalde de South Bend

El candidat més jove (38 anys) ha sigut la gran sorpresa en aconseguir liderar les enquestes a Iowa durant setmanes. Ara torna a ser en el tercer lloc (cinquè a escala nacional), però si aconseguís escalar fins a dalt seria el primer president obertament homosexual dels EUA. L’alcalde de South Bend (Indiana) té una visió més moderada que Sanders i Warren però un idealisme pròxim al de Barack Obama. Graduat a Harvard i extinent d’intel·ligència de l’armada, va servir a l’Afganistan durant set mesos el 2014 -medalla al mèrit inclosa-, quan ja era alcalde de South Bend. L’any següent va anunciar públicament que era gai (el 2018 es va casar amb un professor d’humanitats, Chasten Glezman) i va guanyar la reelecció amb el 80% dels vots.