L’extrema dreta europea obliga la UE a endurir la política migratòria

Brussel·lesEls partits d’extrema dreta i els euròfobs ultraconservadors han colonitzat alguns governs de la Unió Europea en els últims anys. En altres estats membres s’han fet forts a l’oposició. Una de les conseqüències més evidents de l’auge de l’extrema dreta i dels governs euroescèptics és el canvi de rumb de la política migratòria comunitària. No canvia només el relat. Canvia -i cada cop més- la manera d’enfocar la qüestió dels immigrants i els demandants d’asil: Europa ha passat de fixar unes quotes per acollir immigrants a desterrar la paraula “acollida” del vocabulari.

I no només entre els governs de Polònia, Hongria, Àustria o Itàlia. També entre governs liberals o conservadors amenaçats electoralment pels partits que fan del discurs antiimmigració la seva bandera. La pressió de l’extrema dreta també fa canviar el discurs d’alguns governs europeistes, que adopten un to cada cop més dur amb la immigració per no perdre vots.

L’últim gir l’han protagonitzat Àustria, governada per una coalició entre el partit conservador del canceller, Sebastian Kurz, i l’ultradretà Partit de la Llibertat, i Dinamarca. Aquests dos països planegen construir un centre d’asil fora de la UE per enviar-hi els refugiats que hagin vist rebutjada la seva demanda d’asil. “Ha de ser possible poder ajudar les persones a les fronteres externes i retornar-les immediatament als països de trànsit o origen. I, si això no és possible, aleshores a zones segures fora de la UE”, va insistir ahir el canceller austríac en un acte a Berlín del Partit Popular Europeu.

Les fronteres internes, en perill

Per a Kurz, els immigrants en situació il·legal posen en risc un dels pilars de la Unió: la llibertat de moviment gràcies a la supressió de les fronteres. “La immigració incontrolada de la UE i la protecció nul·la de les fronteres externes són el principi de la fi de l’Europa sense fronteres internes”, va subratllar el canceller austríac.

Àustria i Dinamarca asseguren que estan negociant, fora dels marges de la UE, amb altres socis, com Holanda i Alemanya. Però Berlín encara no s’ha pronunciat sobre la polèmica proposta. Els líders europeus celebraran a finals de mes una cimera que inclou a l’agenda la política d’immigració i asil.

El primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, creu que la negociació per acordar obrir un centre serà ràpida. “Soc optimista. D’acord amb el diàleg oficial que tenim amb altres líders europeus, espero que puguem fer el primer pas aquest any”, va assegurar. El primer ministre també va dir que esperava que un projecte pilot permetés preparar un sistema d’asil europeu millorat.

Àustria ocuparà a partir de l’1 de juliol la presidència rotatòria de la UE i tindrà a les seves mans marcar l’agenda comunitària. Ahir Kurz va deixar clar que la creació d’un centre per a refugiats en un país tercer no forma part de les seves propostes com a presidència. “No és un projecte de la presidència austríaca. És una iniciativa nacional que compartim amb Dinamarca i amb altres estats membres”, va aclarir.

Tot i que l’expulsió a un tercer país i la reclusió a un centre d’immigrants pot atemptar contra els drets humans i violar la normativa comunitària, la Comissió Europea no rebutja la idea. “Crec que la defensa contra la immigració il·legal és un tema europeu i alhora nacional. No és cosa meva oposar-m’hi”, va dir Juncker dimecres.

Negociació europea

Ahir la portaveu de l’executiu comunitari en matèria d’Interior i Immigració, Natasha Bertaud, va evitar contestar a la premsa si enviar els refugiats a un centre fora de la UE és il·legal. “Encara no coneixem els detalls de la proposta”, es va limitar a dir Bertaud. Però la Comissió Europea va fer una crida als socis perquè no negociïn un pla així al marge de la UE. “Preferim que es discuteixi a nivell de la Unió. Creiem que seria més eficaç”, va subratllar la portaveu.

La iniciativa ja ha rebut les crítiques d’ONGs com Amnistia Internacional, que la qualifica d’“il·legal”. Iverna McGowan, responsable de l’oficina europea d’Amnistia, va demanar ahir als governs de la UE que en comptes d’enviar fora els refugiats es comprometin a construir “una política d’asil efectiva”.

Els aliats europeus augmenten la despesa en Defensa un 3,8%

Els països europeus i el Canadà augmentaran el 2018 la despesa en Defensa un 3,82% respecte a l’any anterior, segons les primeres estimacions que va fer ahir l’OTAN. És el quart any consecutiu que els europeus i el Canadà apugen la despesa militar per respondre a les demandes dels Estats Units. Però aquest any es frenarà el ritme. El 2017, davant les pressions del president nord-americà, Donald Trump, els aliats van augmentar més d’un 5% el pressupost de Defensa. Els aliats es van comprometre a destinar el 2% del seu PIB a Defensa el 2024, però Trump pressiona perquè sigui abans.

La despesa en Defensa dels països de l’Aliança Atlàntica serà un dels temes importants de la cimera que celebraran els aliats al juliol. Els ministres de Defensa de l’OTAN es van reunir ahir i ho faran també avui per preparar la cimera.

Londres presenta una proposta per a Irlanda per si no hi ha acord

Les negociacions del Brexit estan sent tan complicades que ara una de les màximes prioritats és aconseguir un acord per a la frontera d’Irlanda del Nord, que s’aplicaria si no hi hagués acord general del Brexit. És a dir, un pla de contingència per a la frontera d’Irlanda si s’arriba a la data de la separació sense haver acordat els termes del divorci.

El govern britànic va presentar ahir la seva proposta, que inclou -per les pressions internes a l’executiu de Theresa May- una data límit, el 2021, un any després del Brexit, per posar fi al pla de contingència, que implica que el Regne Unit es mantingui dins de la unió duanera mentre duri. Però el text és prou ambigu per poder allargar la data si calgués. El negociador europeu, Michel Barnier, va dir que estudiarà la proposta.