L’extrema dreta torna als carrers a Alemanya
Milers de persones de diversos col·lectius ultres es manifesten juntes a la localitat de Chemnitz
Chemnitz (Alemanya)Amb crits de “Resistència!”, “Nosaltres som el poble!”, “Lliure, social i nacional!” i de retrets contra la policia (“Traïdors!”) i la premsa (“Premsa mentidera!”), van acabar dues de les tres manifestacions que van tenir lloc ahir a Chemnitz, a Saxònia, a l’est d’Alemanya. Un fort cordó policial, camions blindats, preparats amb canons d’aigua, i oficials a cavall eren la barrera que va impedir que les dues manifestacions d’extrema dreta -una convocada per Pro Chemnitz i una altra per Alternativa per a Alemanya (AfD) i Pegida- xoquessin amb la que demanava “Cor en lloc d’odi” a uns 500 metres. Un centenar de manifestants a cadascun dels bàndols van intentar provocar disturbis durant les cinc hores de manifestacions. Hi va haver petits enfrontaments sense ferits i una desena de detencions.
Des de primera hora de la tarda, un formigueig de gent va ocupar els amples carrers de la que en temps de la República Democràtica Alemanya (RDA) era la Ciutat de Karl Marx. Al costat del bust del filòsof alemany al cor de Chemnitz, un cartell de colors anunciava la manifestació organitzada per diferents entitats antiracistes i d’immigrants. Va ser festiva, es va celebrar en un descampat proper i amb discursos contra les fronteres i per l’entesa, que s’alternaven amb concerts. Unes 3.500 persones hi van fer onejar cartells com “Mai més el 1933”, “Fem creus, però no gammades” o “Alcem-nos contra el racisme”. Animaven a no tenir por per combatre el racisme en el dia dia de Saxònia.
Uns metres més enllà, al peu del bust de Karl Marx, unes 1.500 persones es van reunir convocades per l’organització d’extrema dreta Pro Chemnitz. Igual que a la primera, el perfil era molt divers: jubilats, joves, famílies, nens... Tots anaven vestits de negre i molts portaven una rosa blanca en record de D.H., el cubanoalemany que va morir en una baralla diumenge passat i que va desencadenar la setmana de protestes. Molts manifestants pertanyien també a subgrups neonazis, com els vigilants Soldats d’Odin, i anaven vestits iguals amb frases com “Alemany de l’est, no oblidis mai d’on vens” o “N.A.Z.I.”, sigles referents en alemany a nicht an Zuwanderung interessiert [no interessat en la immigració]. El portaveu de Pro Chemnitz, Martin Kollmann, va fer el seu discurs amb una bandera cubana a la mà. Volia destacar que D.H. tenia origen immigrant, però era un patriota.
A les dues manifestacions d’extrema dreta es respirava un ambient preelectoral: les eleccions parlamentàries a Saxònia seran l’any que ve. “O els prenen els ganivets o nosaltres els prendrem els escons. O l’estat fa els deures o nosaltres haurem de resoldre-ho”, deia Kollmann, en al·lusió a les autoritats i a uns suposats immigrants violents. La massa el va ovacionar: “Fora Merkel!” A la protesta de Pro Chemnitz hi havia banderes alemanyes, txeques i hongareses. En canvi, a la de l’AfD només es permetien les alemanyes.
Acabats els discursos, els manifestants de Pro Chemnitz van voler unir-se a la marxa silenciosa organitzada per l’AfD dels lands de Turíngia, Saxònia i Brandenburg, en col·laboració amb el moviment Pegida. De fet, el seu fundador, Lutz Bachmann, també hi va participar. Malgrat el rebuig inicial, les dues manifestacions van convergir i van sumar unes 4.500 persones. A primera fila, els presidents de l’AfD de cada regió: Björn Höcke, Jörg Urban i Andreas Kalbitz. Asseguraven no estar en contra dels immigrants, excepte si no s’integren, i insistien en com ha crescut la inseguretat els últims anys a Alemanya. “Cal un gir polític. Nosaltres som patriotes demòcrates”, assegurava Michael Stutzenberger, vingut des de Baviera per participar en la protesta. L’assassinat del cap de setmana passat li ha anat la mar de bé a l’AfD per sortir obertament als carrers i per mirar de reforçar la unitat del partit a nivell nacional.
Tot i així, ahir mateix a la ciutat de Dresden, també a l’estat de Saxònia, va tenir lloc una reunió de la cúpula federal de l’AfD i no tots els assistents van aprovar aquesta exposició pública del partit d’extrema dreta amb Pegida i amb l’escena neonazi. És l’etern dilema de l’AfD des que es va fundar el 2013.
“L’única llengua que entén la gent és la visual, per tant, no us deixeu provocar. Ells no són més, però són uns venuts i els subvencionen concerts”, cridava un dels integrants de Pro Chemnitz durant la manifestació. Un dels pocs enfrontaments que es van registrar ahir a Chemnitz va tenir lloc a l’inici de la marxa de l’AfD. Quatre persones, entre les quals una menor, van saltar de sobte a primera fila amb crits de “Fora el marró!” (el color dels neonazis). Va haver-hi cops i algun periodista va rebre, però la forta presència policial va aconseguir aïllar-los. Igual que dijous, la policia de Chemnitz va rebre reforços d’unitats d’altres parts de Saxònia i d’altres regions federals. “No sé on és aquest carrer, jo tampoc soc d’aquí”, em deia un agent en preguntar-li una adreça.
Durant tot el dia, el lloc on va morir l’home cubanoalemany a Chemnitz es va convertir en un petit santuari de flors i espelmes amb una creu al mig. La gent s’hi asseia al voltant i pregava. També ara s’ha sabut que l’AfD del land de Baden-Württemberg ha ofert feina al funcionari de Justícia que va ser suspès dijous per haver filtrat l’ordre de detenció contra els dos sospitosos de l’assassinat de l’home.
Les manifestacions de Pro Chemnitz i la de l’AfD-Pegida van ser una escenificació de com es poden instrumentalitzar les víctimes. “La família ens ha demanat que no ens manifestem...”, admetia Kollmann, de Pro Chemnitz, mentre treia una bandera cubana. Per la seva banda, els simpatitzants de l’AfD van encapçalar la marxa silenciosa amb retrats gegants d’una vintena de víctimes mortals teòricament assassinades per immigrants; entre les quals, les dotze de l’atac terrorista al mercat de Nadal de Berlín, el 2016.
Ahir els dos grups semblaven tenir clar que el missatge no havia de ser tant el de l’odi contra els no alemanys com el de voler canviar un sistema que no els ofereix seguretat als carrers. Un missatge que a Saxònia ven. Criticaven que el govern saxó no hagués expulsat l’iraquià acusat de ser coautor del crim. Ara s’ha sabut que d’acord amb el Conveni de Dublín III hauria hagut de ser expulsat fa sis mesos cap a Bulgària, el país on es va registrar.