L’extrema dreta també esdevé clau a les eleccions d’Israel

JerusalemEls partits polítics de l’extrema dreta possiblement tindran un paper central durant la pròxima legislatura a Israel, fins i tot més destacat que durant la passada. En la campanya per a les eleccions generals previstes per demà han tingut una considerable repercussió mediàtica, especialment als mitjans de comunicació estatals. Els líders de l’extrema dreta han estat sovint als estudis de la televisió i la ràdio públiques.

Un dels polítics que podrien tenir més transcendència és Moshe Feiglin, candidat del Zehut [identitat], un partit que podria ser decisiu per a la formació d’una coalició de govern liderada per l’actual primer ministre, Benjamin Netanyahu. Altres formacions a l’alça en els comicis de demà són Israel és Casa Nostra, un partit que vol fomentar l’arribada a Israel de milers de jueus procedents de països occidentals, i la Unió de Partits de Dreta o la Nova Dreta, que insisteixen en la necessitat d’acabar amb el poder decisiu del Tribunal Suprem, que durant els últims anys ha actuat com a contrapès de decisions radicals de la Knesset (Parlament).

A més, l’extrema dreta ha sigut tractada amb miraments durant la campanya. Diversos mitjans de comunicació han informat de l’existència d’un pacte de no agressió entre Netanyahu i aquests partits extremistes. Fins i tot Benny Gantz, el líder de Blau i Blanc -la coalició de centredreta que disputa el primer lloc a les eleccions al Likud, la formació de Netanyahu- s’ha mostrat obert a negociar amb el partit Zehut i incloure’l en el nou govern si guanya les eleccions.

Feiglin, el líder d’aquesta formació d’extrema dreta, és un colon extremista que va ingressar al Likud fa uns anys amb la idea de protagonitzar un cop d’estat intern. Netanyahu va aconseguir expulsar-lo, però la seva tendència cap a l’extrema dreta va continuar.

Durant la campanya electoral, Feiglin ha deixat clar que un dels seus principals objectius és “substituir l’estat profund per un estat lliure”. És a dir, proposa un país on hi hagi una escassa intervenció estatal i on el Tribunal Suprem no pugui interferir en les decisions de la Knesset, siguin les que siguin. Feiglin va parlar la setmana passada davant unes 2.000 persones a Tel Aviv, la capital de l’Israel laic, el principal reducte dels votants seculars en un país que cada dia esdevé més nacionalista i més religiós. El públic del míting era majoritàriament jove, i Feiglin va referir-se a aquesta circumstància dient que estava parlant per “una nova i lliure generació que ha deixat de ser esclava de tots els dogmes antics i passats”. D’aquesta manera, el candidat també va denunciar les ideologies dels dos corrents polítics que tradicionalment han dirigit l’estat israelià des del seu establiment el 1948, és a dir, el Likud i els laboristes.

La idea central de Feiglin, que ha reiterat fins a l’esgotament als seus mítings, és que els israelians han de triar definitivament entre la “llibertat” -que per a ell és un estat que no intervingui en gairebé cap aspecte de la societat- i la igualtat. “Ha arribat el moment d’alliberar el sistema polític de la paràlisi dels últims setanta anys” ha estat una de les seves proclames. “Tant se val si ets d’esquerres o de dretes, perquè tant l’esquerra com la dreta defensen la intervenció de l’estat i volen dividir la terra i crear dos estats”, ha declarat el líder d’extrema dreta, oposant-se clarament al reconeixement d’un estat palestí. “Volem un país que sigui menys invasiu. Ens alliberarem de la càrrega dels grans sindicats i dels polítics cínics que ens han venut”, ha arribat a declarar.

Altres partits radicals

A part de Feiglin, hi ha altres nous líders israelians d’extrema dreta que poden ser decisius en els comicis de demà. Per exemple, el diputat Oded Forrer, el número dos d’Israel és Casa Nostra, el partit d’Avigdor Lieberman que intenta atreure votants que estan decebuts amb Netanyahu, especialment immigrants jueus de l’antiga Unió Soviètica.

Israel és Casa Nostra es proposa canviar la política immigratòria de Netanyahu: vol que en els pròxims anys arribin a Israel desenes de milers de jueus, especialment dels Estats Units i de França. El seu objectiu és multiplicar ràpidament el nombre de jueus que viuen a Israel, cosa que permetrà consolidar l’ocupació de Cisjordània i del Golan. “El govern israelià ha de tenir com a objectiu que hi hagi 10 milions de jueus a Israel en els pròxims deu o quinze anys, i per aconseguir-ho cal una immigració massiva dels països occidentals. Necessitem augmentar el nombre d’immigrants de 30.000 cada any a 60.000 o 70.000, o fins i tot 100.000”, va afirmar Forrer, que considera que aquesta fita només es farà realitat si els jueus de fora d’Israel reben una educació jueva als seus països d’origen.

El líder d’Israel és Casa Nostra, Avigdor Lieberman, va ser ministre de Defensa fins fa poc, però va abandonar la coalició de govern de Netanyahu acusant el primer ministre de no prendre decisions contundents contra Hamàs, l’organització islamista que governa la franja de Gaza. Lieberman proposa una acció de l’exèrcit que acabi per sempre amb Hamàs, un pas que Netanyahu no ha volgut fer fins ara.

L’Unió de Partits de Dreta o la Nova Dreta, els altres partits de l’extrema dreta, insisteixen en la necessitat d’acabar amb el poder decisiu del Tribunal Suprem, que fins ara ha actuat com a contrapès a la Knesset. Si l’extrema dreta entra en el pròxim govern, és molt possible que el caràcter liberal del Suprem desaparegui per sempre.

Crítiques a la proposta de Netanyahu a annexionar Cisjordània

En un intent de contrarestar la fuga de vots cap a la ultradreta, Benjamin Netanyahu va prometre en la recta final de la campanya l’annexió d’almenys part de territoris palestins de la Cisjordània ocupada. En una entrevista en una ràdio local, el líder del Likud va assegurar que si guanya no evacuarà cap colon ni buidarà cap assentament i que la seva intenció, per contra, és “estendre la sobirania” israeliana”. Fins ara Netanyahu sempre s’havia mantingut al marge dels sectors del seu partit que el 2017 ja havien reclamat quedar-se amb el territori ocupat, però ara la situació política i personal és diferent. D’una banda, Netanyahu està a l’espera de conèixer si serà imputat finalment; de l’altra, té la pressió de la ultradreta i el beneplàcit de Washington que li reconeix els alts del Golan. Precisament el govern ha aprovat la construcció de més de 3.500 habitatges en assentaments.