L'extradició de Julian Assange té "motivacions polítiques", argumenta la defensa del fundador de Wikileaks

LondresEn el primer dia del judici per l'extradició als Estats Units de Julian Assange, que ha tingut lloc aquest dilluns en un jutjat del sud de Londres, la defensa de l'activista australià ha intentat demostrar les "motivacions polítiques" del cas i la impossibilitat manifesta que l'encausat tingui "un judici just" si finalment és extradit.

En l'al·legat inicial, el penalista Edward Fitzgerald, membre de l'equip legal d'Assange, ha destacat, tanmateix, "la guerra política contra el periodisme de Trump" com a principal raó d'aquesta demanda contra Assange. En aquest sentit, Fitzgerald ha recordat que l'anterior administració nord-americana, que encapçalava el president Barak Obama, va desestimar la presentació de càrrecs l'any 2013 perquè fer-ho suposaria, malgrat tot, un "atac a la llibertat de premsa".

Però arran de la victòria de Trump el 2016, "la coherent posició de principi [d'Obama] es va revertir a partir del 2017", moment en què Trump va prendre possessió del càrrec. Des de llavors, l’acusació iniciada el desembre següent va ser el resultat de la "declaració de guerra del president Trump contra els confidents i els periodistes". Fitzgerald ha recordat també les nombroses ocasions en què s'ha referit a la premsa i els periodistes com a "enemics del poble", denunciant la tasca dels professionals i els mitjans com a "malalts", "deshonestos", "bojos", "antipatriòtics" o "propagadors de notícies falses".

La defensa d'Assange, que ha intervingut en segon lloc, també ha volgut fer veure al tribunal que l’extradició l'exposaria "a un tractament inhumà i degradant mitjançant una condemna desproporcionada".

Els Estats Units volen jutjar Assange per 17 càrrecs d'espionatge i un de conspiració per cometre frau informàtic, fets que li podrien reportar una pena de 175 anys de presó. Wikileaks va prendre notorietat a partir del 2010 amb la publicació de material classificat sobre la guerra de l'Iraq i l'Afganistan, entre altres informacions molt compromeses per als Estats Units.

Per la seva banda, James Lewis, representant dels interessos de Washington, ha assegurat que la majoria dels 18 càrrecs presentats estan relacionats amb l'activitat "directa i criminal" d'Assange, negant alhora que la Casa Blanca volgués jutjar el fundador de Wikileaks perquè havia difós informació "vergonyosa" que l'administració nord-americana hauria preferit no veure revelada. Lewis ha sostingut que Assange ha participat en una "conspiració per robar i piratejar" el sistema informàtic del ministeri de Defensa, juntament amb l'exanalista d'intel·ligència de l'exèrcit dels Estats Units Chelsea Manning.

"Es tracta de càrrecs penals ordinaris, i qualsevol persona, periodista o font d'informació que hagi intentat o intenti obtenir un accés no autoritzat a un sistema segur o que ajudi a altres persones a fer-ho és culpable d'un mal ús informàtic. El periodisme no és una excusa per a activitats criminals ni una llicència per trencar les lleis penals ordinàries". L'acusació ha assegurat també que la difusió de documents específics classificats com a secrets va posar la vida de dissidents a l'Afganistan i a l'Iraq en "risc de danys greus, de tortures o fins i tot de mort".

Manifestants i falta de concentració

D'altra banda, a les portes del tribunal s'han aplegat centenars de partidaris de l'alliberament de l'australià fent tota mena de soroll, fins a l'extrem que el mateix Assange, present a la sala, ha intervingut davant del tribunal dient: "Tinc dificultats per concentrar-me. Tot aquest soroll no serveix de res. Entenc i estic molt agraït amb el suport públic i entenc que els repugni... " En aquest moment, però, la jutgessa de districte Vanessa Baraitser l'ha fet callar.

El judici per l’extradició s’ajornarà a finals d’aquesta setmana i es reprendrà el 18 de maig amb la intervenció dels testimonis de les parts.

Assange, de 48 anys, es troba internat a la presó de Belmarsh, a tocar del tribunal. Hi és des de l'abril del 2019, quan va ser expulsat de l'ambaixada de l'Equador i immediatament detingut per agents de Scotland Yard. S'hi havia refugiat el 2012 per eludir una possible extradició a Suècia, on se l'investigava per dos presumptes delictes d'abusos deshonestos i un de violació que hauria comès el 2010, dels quals ja ha sigut exonerat. Assange sempre els va negar, però per evitar la possible extradició al país nòrdic i des d'allà una de posterior als Estats Units es va refugiar a la legació equatoriana a Londres, sota els auspicis dels llavors president, Rafael Correa.

Després de ser detingut, Assange va ser sentenciat a 50 setmanes de presó per trencar la llibertat condicional. Davant de la petició d'extradició dels Estats Units, un jutge el va mantenir a presó perquè, al seu parer, a partir de l'historial que presentava, hi havia "motius importants" per creure que fugiria abans que tingués lloc el nou procés.