Johnson dimiteix i sumeix el govern britànic en el caos

LondresDos anys per acordar un pla de retirada de la Unió Europea (UE) i dos dies perquè el mateix govern britànic de Theresa May que el va aprovar divendres passat es desfaci com un terròs de sucre. Entre diumenge a mitjanit i ahir a primera hora de la tarda dos dels ministres més rellevants de la premier, David Davis i Boris Johnson, responsable del departament que negocia el divorci amb la UE i cap del Foreign Office, respectivament, van presentar la dimissió.

Les raons? En el cas de Davis, que creu que la proposta de May no funcionarà i deixarà el Regne Unit en una posició molt afeblida. "L'actual tendència política i tàctica", va escriure l'exministre en la carta de dimissió, fa cada cop "menys i menys probable" que el Regne Unit surti de la unió duanera i del mercat únic, una promesa electoral dels conservadors durant els comicis de l'any passat. D'altra banda, una promesa que, un cop més, May va reiterar ahir davant del Parlament, en una compareixença per informar sobre el pla del Brexit acordat pel cabinet però, a la pràctica, dominada per la crisi desfermada. Davis també és del parer que l'estratègia adoptada per May, "en el millor dels casos, ens deixarà una posició negociadora feble, i possiblement sense opcions".

La "cançó" del govern

En el cas de Boris Johnson, fins ahir ministre d'Afers Estrangers i la cara més popular i populista de la campanya del Brexit, les seves motivacions per al cop de porta estan tant o més relacionades amb les seves ambicions personals de poder i d'arribar finalment al 10 de Downing Street que amb la creença que el full de ruta del Brexit exposat per May sigui o no practicable i/o convenient per al país. Res d'això, però, no ho evidenciava en la carta de renúncia a May, en què mostrava l'habitual llenguatge "colorista" que acostuma a utilitzar. Johnson hi advertia que el Regne Unit s'està encaminant "cap al mateix estatus d'una colònia". "El somni del Brexit -afegia- està morint, ofegat pels innecessaris dubtes de nosaltres mateixos [els de May]. Anem cap a un semi-Brexit".

Johnson va trigar catorze hores a anunciar la seva dimissió després de fer-ho Davis. Potser la raó l'apuntava en la seva carta: "Ara el govern té una cançó per cantar [el pla de May]. El problema és que he estat practicant la lletra durant el cap de setmana i em quedava entravessada a la gola". Ara Johnson ha de calibrar les possibilitats de desfermar la pugna pel lideratge dels conservadors. En aquest sentit, però, a mitja tarda la BBC informava que la primera opció dels brexiters que encara són al govern és intentar que Theresa May entri en raó i faci marxa enrere en les pretensions de bastir una àrea de lliure comerç per a béns, no per a serveis, fet que evitaria els controls duaners i que mantindria oberta la frontera d'Irlanda.

Amb tot, per fer possible la zona de lliure comerç -sempre que la Unió accepti les condicions britàniques, que s'han de concretar en un llibre blanc que es publicarà dijous- el Regne Unit hauria de mantenir una equivalència reguladora amb les normatives que emanen de Brussel·les i, per tant, sotmetre's en els casos de disputa a l'autoritat del Tribunal Europeu de Justícia. Aquesta condició, i la necessitat de recaptar taxes per a la Unió, són inacceptables per a molts dels parlamentaris tories.

La xifra màgica de 48 diputats

A hores d'ara l'opció per als radicals brexiters és intentar descavalcar May de Downing Street. Per desfermar una moció de confiança, els rebels contra May han d'arribar a la xifra màgica de quaranta-vuit. Si se'n surten, Theresa May farà front a una batalla pel seu cap polític. Ahir, quan aquesta possibilitat era encara hipotètica però ja no era improbable que s'acabi materialitzant els propers dies, la portaveu de la premier assegurava que May lluitaria per mantenir-se en el càrrec i per tirar endavant el seu pla per a una sortida de la UE com més consensuada millor amb els vint-i-set. Amb tot, May també va assegurar ahir, durant la compareixença als Comuns, que el Regne Unit s'ha de preparar per a un possible "no acord".

La proposta de Downing Street va ser presentada divendres com un triomf de les posicions de Theresa May i com un cop d'autoritat definitiu de la premier contra possibles revoltes. Més que això, però, ha actuat com l'espoleta que ha fet esclatar la bomba de la divisió dins del Partit Conservador. Un cop més, la història tory es repeteix -Margaret Thatcher i John Major ja en van patir les conseqüències- i es tornen a viure les tradicionals i sagnants lluites internes a causa de la relació amb la Unió Europea. El propòsit de David Cameron quan va convocar el referèndum del Brexit del juny de 2016, d'acabar d'una vegada amb un problema tòxic per al seu partit, no només ha deixat la vida política britànica paralitzada i immersa en el caos sinó que ha enverinat i atiat la divisió entre la nova generació de polítics conservadors. A mesura que avançaven les hores, fonts de la BBC apuntaven que hi havia hagut una desfilada de ministres davant la cap de govern per demanar-li que modifiqués la seva posició en relació al Brexit o bé es trobaria amb més dimissions.

A les nou del vespre, hora de Londres, les dues principals vacants ja s'havien cobert. Davis ha sigut substituït per un protegit seu, el secretari d'Estat d'Habitatge, Dominic Raab. El recanvi de Johnson surt del mateix govern. El nou ministre d'Exteriors serà Jeremy Hunt, fins ahir ministre de Sanitat. Hunt, a diferència de Jonhson, havia defensat el no al Brexit fa dos anys.

Divendres que ve farà dos anys que May va arribar al 10 de Downing Street amb l'eslògan "Brexit significa Brexit", que ningú no sabia què volia dir. L'ambigüitat s'ha mantingut fins ara, quan la necessitat de prendre decisions clau per definir els termes del divorci s'ha fet inajornable. A l'octubre la UE i el Regne Unit haurien de tenir acordat un pla de sortida si es compleix el calendari previst i Londres abandona la Unió el 29 de març.

Des de Brussel·les, Donald Tusk va lamentar que "les idees del Brexit no desapareguin també amb els polítics que les han desfermat".

Populista a l'ombra del 'trumpisme'

"El Boris és el Boris" ha sigut la frase recurrent que, durant els dos darrers anys, s'ha etzibat des de Downing Street quan la premsa ha demanat a la portaveu de la primera ministra per les habituals sortides de to del fins ahir responsable d'Afers Estrangers.

En condicions normals, davant les crítiques que Johnson ha llançat contra May o contra altres col·legues del govern, sobretot el ministre del Tresor, o bé els comentaris que ha filtrat als mitjans de comunicació –va arribar a titllar de "boig" el pla de May per al Brexit–, o els que se li han enregistrat en secret, un altre cap de govern l'hauria fet fora. Però May no podia. És massa feble. Ahir al Parlament l'hi va recordar la laborista Yvette Cooper quan se li adreçava: "No li hauria d'haver donat l'oportunitat de dimitir, hauria d'haver fer-lo fora fa molt de temps". Johnson, que s'autodefineix com un admirador de Donald Trump, ja maquina quin serà el seu pròxim pas.