Torna la diplomàcia de la Guerra Freda

SabadellL'expulsió de diplomàtics russos de països occidentals (o de diplomàtics occidentals de Rússia) s'ha convertit en una constant des de fa unes setmanes. Moscou va fer fora un representant alemany, un de suec i un de polonès el 5 de febrer, i aquests tres països s'hi van tornar tres dies més tard. Itàlia va expulsar dos diplomàtics russos el 31 de març i aquesta setmana el Kremlin ha fet tornar a casa un membre de l'ambaixada italiana. Joe Biden va reduir en deu persones la representació russa als Estats Units el 15 d'abril, i acte seguit Vladímir Putin li va pagar amb la mateixa moneda. El 17 d'abril va ser la República Txeca qui va anunciar l'expulsió de 18 diplomàtics russos, i quan el Kremlin hi va respondre amb 20 expulsions, Praga va apujar l'aposta i va ordenar que marxessin 63 persones més de l'ambaixada russa, de manera que les representacions de tots dos països quedessin equilibrades. Aquest cop de puny sobre la taula del govern txec ha rebut el suport durant els últims dies, en forma de noves expulsions, d'altres antics estats de l'òrbita soviètica, com Eslovàquia, Polònia, Bulgària, els països bàltics i Romania. En tots els casos, Rússia s'hi ha tornat o ha anunciat que ho farà. També aquesta setmana, un diplomàtic rus i un d'ucraïnès han hagut de fer les maletes: ha sigut el segon intercanvi d'expulsions entre aquests dos països en només deu dies.

En menys de tres mesos, doncs, el ministeri rus d'Exteriors ha vist com més d'un centenar de funcionaris rebien l'ordre de tornar cap a casa (alguns encara no ho han fet, ja que no tots els terminis concedits pels països d'acollida s'han esgotat). Aquesta xifra retrata el moment delicat en què es troben les relacions diplomàtiques de Moscou amb la Unió Europea i els Estats Units, a causa d'episodis com l'enverinament i l'empresonament del líder opositor Aleksei Navalni o el desplegament de tropes (ara en procés de retirada) a la frontera amb Ucraïna. Amb tot, la majoria d'expulsions estan justificades per suposats casos d'espionatge. "Aquesta escalada d’expulsions diplomàtiques no deixa de ser una representació del desalineament dels interessos geopolítics de Rússia respecte a actors com els Estats Units i la Unió Europea", explica Daniel Rajmil, director del màster de Relacions i Diplomàcia Internacional de la UOC i Unitar. "Estem en un moment de tensió per diferents fenòmens polítics, militars i econòmics que provoca un retorn parcial a certes dinàmiques de la Guerra Freda", afegeix.

600 expulsions en quatre anys

De fet, segons un recompte del diari francès Le Monde, el nombre d'expulsions de diplomàtics és molt més elevat ara que en aquell període. Des del desembre del 2016, quan l'aleshores president dels Estats Units, Barack Obama, va obligar a marxar 35 membres de l'ambaixada russa per les ingerències en les eleccions presidencials del mes anterior, que havien donat la victòria a Donald Trump, 309 diplomàtics russos han sigut expulsats dels països on treballaven, i una xifra similar han seguit el camí invers. En total, doncs, més de 600 persones s'han vist afectades directament per aquesta guerra diplomàtica entre Moscou i Occident en una mica menys de quatre anys i mig. Segons el mateix diari, aquesta xifra duplica el nombre de representants diplomàtics que van ser expulsats dels mateixos països durant els últims 20 anys de la Guerra Freda, des del 1971 fins a la caiguda de l'URSS, el 1991. En aquell període de màxima tensió entre els dos blocs, el nombre total de persones que van haver d'abandonar les ambaixades, en una direcció o altra, va ser de 305.

Com assenyala Rajmil, però, cal tenir en compte que molts països que aleshores formaven part de l'URSS o de la seva òrbita avui són independents i poden tenir interessos contraposats als de Rússia, la qual cosa pot donar lloc a expulsions de funcionaris de Moscou que eren impensables durant la Guerra Freda. I encara una altra diferència: el "rèdit mediàtic" que s'obté amb les expulsions. "En aquella època no tenien la repercussió i ni l'efecte mediàtic que tenen ara. Avui està molt més magnificat pels mitjans de comunicació i, per tant, l'expulsió pot aconseguir un efecte més immediat", diu el professor. Segons ell, l'expulsió de personal diplomàtic ha de formar part d'una "estratègia diplomàtica de dissuasió més extensa orientada a fer canviar les polítiques d'un estat adversari".

El cas Skripal

L'escalada de les últimes setmanes recorda la situació que es va viure l'any 2018, arran de l'enverinament, al Regne Unit, de l'exespia rus Serguei Skripal, presumptament per ordre del Kremlin. Arran d'aquell afer, 26 països es van coordinar per expulsar, en total, 144 membres de les delegacions diplomàtiques russes. Els Estats Units, amb 60, i el Regne Unit, amb 23, van liderar aquesta operació sense precedents, a la qual es van sumar la gran majoria d'estats membres de la UE, fent fora com a mínim un membre de la delegació russa dels seus respectius territoris. La resposta de Moscou també va ser contundent: va enviar a casa 150 representants dels països que l'havien sancionat.

Precisament, aquest cas enllaça amb l'actualitat: la República Txeca, el país que ha donat la resposta més contundent a Rússia en les últimes setmanes, ha justificat l'ordre d'expulsió de 81 diplomàtics de Moscou per la presumpta implicació dels serveis d'intel·ligència russos en l'explosió d'un dipòsit de munició que va provocar dos morts l'any 2014. Els dos agents que hi haurien estat implicats són els mateixos que les autoritats britàniques van considerar responsables de l'enverinament de Skripal.