Un Nobel de la pau que no sap què és un crim contra la humanitat

Frederik de Klerk, forçat a disculpar-se per minimitzar el règim de segregació racial

L'expresident sud-africà Frederik Willem de Klerk
Marta Rodríguez
19/02/2020
3 min

BarcelonaPremi Nobel de la pau amb Nelson Mandela el 1993, Frederik Willem de Klerk ha sacsejat Sud-àfrica a l'assegurar que l’apartheid no va ser un crim contra la humanitat. Unes paraules que van caure com un cop de puny en la línia vertebral de la Sud-àfrica que advoca per la reconciliació però sense endolcir ni oblidar la història. Fins al punt que De Klerk ha hagut de fer-se enrere i disculpar-se per la “confusió, la ira i el dolor” causats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

De Klerk va ser l’últim president blanc de Sud-àfrica, el líder del règim supremacista que, per pressió internacional o convicció personal, va obrir la porta de la presó de Mandela i va acabar amb la segregació racial que legalment mantenia els ciutadans no blancs sense drets. El vell afrikàner, de 83 anys, es dedica a predicar les bondats del diàleg a través de la fundació que porta el seu nom.

Com a expresident del país, De Klerk té una invitació assegurada per al discurs de la nació, que aquest any es va fer el cap de setmana al Parlament de Ciutat del Cap. La cita era pocs dies després que en diferents entrevistes minimitzés la crueltat de l’apartheid, així que la seva presència a la cambra va ser rebuda amb crits pels diputats de l’EFF, el partit d’extrema esquerra crític amb els tractes que Mandela va fer amb la minoria blanca.

El líder de la formació, l'enfant terrible Julius Malema, va titllar De Klerk d’"apologista de l'apartheid" i va dir que no mereixia d'ocupar la llotja de convidats perquè té "les mans tacades de sang innocent i insulta les víctimes mortes i torturades" durant l'apartheid. Les exigències perquè la presidenta del Parlament expulsés De Klerk van fracassar, davant del silenci de la resta de diputats i del mateix president del país, Cyril Ramaphosa, que va haver d'aturar la seva intervenció.

Finalment els que van abandonar l'hemicicle van ser els 44 representants de l’EFF, que acudeixen al Parlament vestits d'uniforme vermell d'obrers i de minyones per denunciar la discriminació que encara pateixen els negres a Sud-àfrica.

Malgrat les crítiques des de diferents sectors, l'expresident es va mantenir en les seves paraules, assegurant que l’ONU només havia catalogat l'apartheid com a crim contra la humanitat els anys 60 i 70 i que ho havia fet arran d'una campanya de "propaganda política" comunista. L'apreciació és falsa, perquè la segregació racial ha sigut condemnada i tipificada com a crim en diverses ocasions i la Sud-àfrica supremacista va ser sotmesa a boicots internacionals als anys 80 i 90 que van ser decisius per a l'obertura del règim.

En la polèmica hi ha entrat una altra icona de la reconciliació nacional, que va fer reflexionar De Klerk i el va convèncer perquè rectifiqués. L'arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap i també premi Nobel de la Pau, Desmond Tutu, va retreure a l'expresident la seva “irresponsabilitat” per atrevir-se a dir que l'apartheid –que vol dir "separació" en afrikaans–, no es podia comparar amb altres grans crims o genocidis perquè havia causat moltes menys víctimes.

“No revertim els beneficis que hem obtingut des de l'apartheid”, va alliçonar Desmond Tutu a través de la fundació que dirigeix amb la seva dona per subratllar que el país travessa greus dificultats que l'han deixat en un “precipici econòmic” i que la divisió ètnica només complicarà més la situació. També des de la Fundació Nelson Mandela s'ha criticat que comportaments com els de De Klerk "no ajuden a avançar en la construcció de la nació i la reconciliació" que va plantejar el primer president negre.

stats