Alan García es mata d’un tret abans de ser detingut

Santiago de Xile“Sou conscient que aquesta entrevista podria ser l’última que doneu... en llibertat?” Aquesta va ser la primera pregunta que el periodista de Radio Programas del Perú (RPP) va fer a l’expresident peruà Alan García en una entrevista en directe dimarts. Poques hores després, l’exmandatari moria a l’hospital Casimiro Ulloa de Miraflores, després de disparar-se un tret al cap quan la policia l’anava a detenir en el marc de la investigació pel cas Odebrecht. Efectivament, la de RPP va ser l’última exclusiva d’Alan García, que fins a l’últim moment va insistir en la seva innocència: “Cap indici em vincula amb res, no hi ha cap raó fàctica, cap fet concret. Tot és especulació”. Un missatge que va repetir en el seu últim tuit.

L’expresident peruà, de 69 anys, va morir dimecres poques hores després de ser ingressat en estat crític i d’haver superat tres aturades cardiorespiratòries. Segons va explicar el seu secretari personal, Ricardo Pinedo, cap a les 6.15 del matí, un fiscal i cinc policies van arribar al seu domicili. Un cop a dins, el fiscal li va demanar que baixés fins al primer pis -ell era a l’escala- per dur a terme “un procediment”. Sempre segons la versió de Pinedo, l’exmandatari va preguntar de quin procediment es tractava, però el fiscal no li va respondre. Hauria sigut aleshores quan García va avisar que volia trucar al seu advocat, va dirigir-se a la seva habitació i es va disparar un tret mortal.

Obres al metro de Lima

Alan García va estar al capdavant de l’executiu pel partit aprista -de centreesquerra- durant dos períodes: del 1985 al 1990 i del 2006 al 2011. Des del mes de novembre estava investigat per diversos delictes de corrupció vinculats a la concessió de la línia 1 del metro de Lima a l’empresa Odebrecht. El seu cas es va precipitar fa uns dies, quan va transcendir que la constructora brasilera hauria entregat 4 milions de dòlars a la mà dreta d’Alan García, l’exsecretari de la Presidència i exministre Luis Nava. Juntament amb ell, el jutge assenyala altres membres del cercle més pròxim de l’expresident.

La mort d’Alan García ha commogut el Perú. Un dels primers a reaccionar va ser el Partit Aprista Peruà (PAP), que va culpar la fiscalia de la mort del seu líder: “És un mecanisme de persecució i d’afany de popularitat malaltís d’algunes persones imbuïdes de poder que volen passar a la història com a carcelleres”, va dir el congressista Mauricio Mulder. De fet, el discurs victimitzador de García, que apunta a una activitat arbitrària de la fiscalia en contra seva, s’ha instal·lat en part de l’opinió pública del Perú. Un missatge similar va transmetre l’expresident de l’Equador, Rafael Correa, també investigat pel cas Odebrecht, a través del seu compte de Twitter: “Si Alan García ha sigut perseguit injustament, el suïcidi és en realitat un assassinat. Prou de tant abús! Que el seu sacrifici serveixi per entendre que la lluita política té límits”.

Les crítiques a l’actuació de la fiscalia podrien tenir conseqüències en les investigacions obertes als altres tres expresidents del país investigats pel mateix cas. Tot plegat en un moment en què el Perú afronta una reforma profunda del seu sistema judicial derivada d’una crisi que l’any passat va afectar una part important de la plana judicial per un presumpte cas de tràfic d’influències.

4 presidents assenyalats

L’escàndol d’Odebrecht, que afecta dotze països de la regió, ha esquitxat amb força el país andí. La trama apunta als quatre exmandataris que han governat des del 2001, excepte l’últim, Martín Vizcarra. Vizcarra va agafar el relleu a Pedro Pablo Kuczynski quan va haver de dimitir fa un any per les acusacions de corrupció en les concessions de dos megaprojectes gestionats durant la seva etapa com a ministre d’Economia del govern d’Alejandro Toledo. Kuczynski està entre reixes des de fa una setmana i la fiscalia li demana 36 mesos de presó preventiva.

Toledo, president entre el 2001 i el 2006, afronta des de fa més d’un any un procés d’extradició des dels Estats Units, on va fugir després de ser acusat de rebre 20 milions de dòlars de l’empresa brasilera. Tot i que el seu testaferro ho ha reconegut, ell insisteix que les acusacions són fruit d’una persecució política. Finalment, Ollanta Humala, president entre el 2011 i el 2016, ha passat nou mesos i mig a la presó. Tot i que ara està en llibertat, la seva investigació continua oberta. La dreta peruana tampoc s’ha lliurat de l’escàndol. La seva líder i excandidata presidencial, Keiko Fujimori, està des de fa mesos en presó preventiva també atrapada pels tentacles d’Odebrecht.

Un advocat marcat per la corrupció

Alan García va arribar al poder amb 36 anys. Advocat de professió, va afrontar el repte de lidiar amb la guerrilla Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru. A l’inici del primer govern va adquirir molta popularitat entre la classe treballadora, però va perdre-la ràpidament després de submergir el país en una crisi econòmica que va deixar una inflació pels núvols i va entregar la presidència al dictador Alberto Fujimori. De l’exili a Colòmbia, on va arribar amagat dins una maleta, va traslladar-se a França.

Durant el seu segon mandat es va allunyar de les polítiques socialdemòcrates i va optar per un model molt més liberal, sense estalviar crítiques als governs progressistes de la regió com el d’Hugo Chávez. Tot i arribar a la fi del mandat amb una aprovació molt superior a la de la primera etapa, no va ser suficient per revalidar-se en el poder. Els últims anys ha sigut notícia per la seva presumpta vinculació amb el cas Odebrecht.