Com expliquen els mitjans xinesos la invasió a Ucraïna?

PequínLa Yun obre al mòbil l'aplicació de Douyin, la versió xinesa de TikTok, per mostrar que els comentaris sobre la guerra d'Ucraïna han desaparegut. Assegura que els primers dies de la invasió la immensa majoria dels contactes i comptes que segueix parlaven de tot allò que passava en territori ucraïnès. Ara, reitera, ha desaparegut qualsevol informació relacionada amb la invasió. La Yun és una professora jubilada de 60 anys que no té por de criticar la falta d'informació. Potser per aquest motiu la seva opinió contrasta amb la de la Mei, de 31 anys i funcionària, que està angoixada pel perill d'una guerra nuclear i afirma que “Biden és un insensat”. No dubta que els Estats Units són els responsables d'atiar la guerra i que Putin només pretén defensar-se i salvar la població russa d'Ucraïna, perseguida pels nazis i Occident. La visió de la Mei és la que ha construït la censura de la Xina durant els més de vint dies de guerra. La paraula invasió o guerra no apareix al vocabulari dels portaveus del govern, alts funcionaris o mitjans de comunicació. Se substitueix per “operació militar especial”, el terme que Putin utilitza insistentment –i ordena que així sigui– per parlar del que aquests dies té lloc a Ucraïna.

Com passa a Rússia, a la televisió xinesa no es veuen imatges de guerra: no hi apareixen edificis bombardejats ni persones ferides. No hi ha notícies sobre els atacs contra civils, hospitals o escoles. No es parla de la resistència ucraïnesa, però sí que s'exposen els efectes de la guerra al Donbass, mostrant imatges de míssils ucraïnesos caiguts a la zona. Els refugiats que fugen són només imatges de files de mares i criatures agafant un autobús. I el missatge que es repeteix, citant fonts russes, és que Ucraïna utilitza la seva població com a escuts humans. La informació es construeix amb entrevistes reiterades a membres del Parlament Europeu que condemnen l'enviament d'ajuda militar, transmetent la idea que hi ha una Europa contrària a la guerra que impulsa els Estats Units.

La versió que el govern de Xi Jinping transmet als xinesos és del tot pro-russa, molt més que la posició que Pequín mostra de cara a l'exterior, en què defensa una neutralitat escorada: no ha condemnat la invasió i s'ha abstingut en totes les votacions a les Nacions Unides contra Rússia. El govern dona suport a les reclamacions de seguretat de Moscou i alhora defensa la integritat territorial de tots els països.

Resposta defensiva

Des d'un primer moment els mitjans de comunicació, tots estatals, es van sumar a la versió russa. Mostren la guerra com el resultat de la pressió dels Estats Units per ampliar l'OTAN. La invasió russa es justifica com una resposta defensiva. Es compara la suposada pressió de l'OTAN a les fronteres russes amb la que exerceixen els Estats Units patrullant pel mar de la Xina Meridional i venent armes a Taiwan.

Els mitjans xinesos han amplificat les fake news i la desinformació provinents de Rússia. El segon dia de la guerra, el diari Global Times informava del gran nombre de soldats ucraïnesos que s'havien rendit. La televisió va emetre una alerta el 26 de febrer anunciant que el president Zelenski havia fugit del país i va crear un hashtag especial a les seves xarxes socials que va ser vist més de 510 milions de vegades, segons fonts del China Digital Times, una pàgina web especialitzada en controlar els mitjans xinesos.

L'última setmana s'ha difós profusament l'acusació que a Ucraïna hi havia una trentena de laboratoris d'armes biològiques finançats pels EUA. Malgrat que no s'ha aportat cap prova, els portaveus del ministeri d'Afers Estrangers no han dubtat en amplificar el tema i exigir explicacions a Washington.

A l'inici de la guerra, les xarxes socials es van omplir massivament de missatges a favor de Putin. La mala imatge que projectava a l'estranger va provocar l'actuació de la censura. L'Administració del Ciberespai de la Xina va demanar a les plataformes filtrar els missatges a més d’evitar les transmissions en directe i les etiquetes sobre Ucraïna. Weibo, una plataforma semblant a Twitter, ha suspès desenes de milers de comptes. Douyin ha eliminat prop de 7.000 vídeos i suspès prop de 2.000 canals de transmissions en directe.

La censura ha actuat fins i tot durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Paralímpics per silenciar un missatge de pau. El president del Comitè Paralímpic Internacional, Andrew Parsons, defensava en un emotiu discurs en anglès, retransmès en directe per la televisió xinesa, que “el segle XXI és una època de diàleg i diplomàcia, no de guerra i odi”. A la traducció simultània al xinès es va fer el silenci.