L’expansió dels blocs de gel a Groenlàndia fa pujar el nivell del mar

BarcelonaEl dia que l’activista sueca Greta Thunberg demanava als congressistes nord-americans que escoltessin la ciència, dos nous estudis científics precisament afegien urgència a la lluita contra la crisi climàtica, tots dos publicats a la revista Nature. El primer, de la Universitat de Colorado, assegurava que l’augment dels blocs de gel -que tenen un gruix de diversos metres i una baixa permeabilitat- a Groenlàndia ha incrementat els abocaments d’aigües de desglaç un 26% des del 2001. Si continua a aquest ritme, diu l’estudi, aquests abocaments poden contribuir a elevar el nivell del mar fins a 7,4 centímetres a finals de segle. L’estudi ha constatat un increment de fins a 78.900 metres quadrats en aquestes lloses de gel des del 1990 i preveu que es dupliquin d’aquí al 2050, cosa que elevarà el volum de l’aigua de desglaç que s’abocarà al mar. Groenlàndia és, juntament amb l’Antàrtida, una de les regions que pot contribuir més a l’augment del nivell del mar, una circumstància nefasta per a desenes de petites illes estat, si continua el ritme de desglaç actual.

Sense esculls de corall al món el 2070

Però el destí del planeta no es llegeix només a l’Àrtic, sinó també als esculls de corall del fons del mar. Un segon estudi publicat dimecres a Nature assegurava que les mesures dràstiques que fan falta per salvar els coralls poden acabar “salvant el món”. “Els esculls de corall del món hauran desaparegut l’any 2070 si l’escalfament global continua al nivell actual”, alerta l’estudi, i recorda que, per exemple, la meitat del corall de la Gran Barrera de Corall d’Austràlia va morir entre el 2016 i el 2017. Per salvar-lo, diu l’estudi, els polítics australians han de “substituir el carbó per fonts d’energia renovables, desenvolupar l’aqüicultura a terra i restaurar o rehabilitar la vegetació terrestre i les zones humides”. Unes mesures que, alhora, “reduirien les emissions mundials, capturarien carboni” i “millorarien el nivell de vida i la seguretat alimentària de la gent”. Salvar els coralls pot ajudar a protegir, diuen, “tots els ecosistemes”.