Condemnat a sis anys de presó per pederàstia l’ex número 3 del Papa
El cardenal George Pell és el membre de rang més alt dins l’Església catòlica sentenciat per abusos
RomaLa data no podia ser més inoportuna: la vigília del sisè aniversari de l’elecció de Jorge Bergoglio com a pontífex, la justícia australiana va emetre l’esperada sentència per pederàstia contra el cardenal George Pell, un dels homes més pròxims al papa Francesc. El prelat ha sigut condemnat a sis anys de presó per abusos sexuals a dos menors comesos als anys 90, i es converteix així en el membre de rang més alt de l’Església catòlica condemnat per pederàstia. Els seus advocats recorreran la sentència.
El cardenal George Pell, exprefecte de la secretaria econòmica de la Santa Seu i conseller directe del Papa fins al mes de desembre passat, va assistir impassible a la lectura de la sentència al Tribunal de l’Estat de Victòria, que va ser retransmesa en directe des d’Austràlia. Durant quasi una hora, Pell, que es va declarar innocent, va assistir a la reconstrucció dels fets per part del jutge Peter Kidd, que va definir com a “delictes odiosos” els abusos sexuals comesos per l’aleshores arquebisbe contra dos nens del cor, de 12 i 13 anys, després d’una missa celebrada a la catedral de St Patricks, a Melbourne, el 1996. I una segona agressió sexual contra una de les víctimes comesa pocs mesos després en presència de l’altre menor. La identitat dels dos homes no s’ha fet pública, però se sap que un d’ells va morir per sobredosi abans del judici i l’altre va declarar contra Pell per videoconferència.
El cardenal s’enfrontava a una pena de fins a deu anys per cinc delictes, però finalment va ser condemnat a sis anys per abusos a menors. Haurà de complir almenys tres anys i vuit mesos abans de poder sol·licitar la llibertat condicional. Després de la lectura de la sentència, Pell va tornar a ser conduït a la presó de màxima seguretat de Melbourne, on s’estarà en règim d’aïllament 23 hores al dia, com estableix el protocol sobre els detinguts per delictes de pederàstia.
L’avançada edat del cardenal, de 77 anys, va influir en la condemna: segons el jutge, Pell no és “un risc per a la comunitat” i “cada any de presó representa una part important del que li queda de vida”. La sentència emesa ahir arriba després que un jurat el considerés culpable al desembre per cinc delictes de pederàstia. El veredicte no es va saber fins al febrer, després que s’arxivés un segon cas en què estava acusat de presumptes abusos contra menors comesos als anys 70.
La condemna al prelat australià, un dels pilars fonamentals de la reforma econòmica impulsada pel papa Francesc, suposa un cop molt dur per al pontífex i la seva tolerància zero contra els abusos. El 2013 Francesc el va escollir membre del C9, el consell dels cardenals que ajuden el Papa en la reforma de la cúria i en el govern de l’Església. I un any més tard va ser nomenat secretari de la prefectura d’afers econòmics, cosa que el convertia en el número tres dins la jerarquia vaticana.
Investigat des del 2016
Ara bé, no era la primera vegada que l’ombra dels abusos planava sobre el superministre de les finances vaticanes. El 2016 una delegació de la comissió que investiga la resposta de les institucions religioses a la pederàstia a Austràlia va viatjar fins a Roma per interrogar Pell sobre la seva responsabilitat pels abusos que es van cometre a les parròquies de la seva competència mentre era arquebisbe de Melbourne i Sydney. Però el cop final va arribar un any més tard, quan la justícia australiana el va imputar per abusos sexuals a menors.
El juny del 2017 el papa Francesc, en un gest insòlit, li va concedir una excedència perquè pogués enfrontar-se a la justícia al seu país, però no el va substituir en el càrrec. Després que al desembre es filtrés el veredicte del jurat, el Vaticà va anunciar que Pell ja no formava part del consell de cardenals, oficialment per motius d’edat. I al febrer, després que es fes pública la condemna, la Santa Seu va confirmar que deixava de ser el responsable de les finances vaticanes, malgrat que tècnicament tampoc en va ser apartat, sinó que el seu càrrec va expirar aquell mateix mes al complir-se cinc anys de mandat. El papa Francesc va ordenar aleshores obrir una investigació canònica sobre el cas a la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
La condemna de qui va ser un dels homes més poderosos dins la cúria arriba en un moment delicat, just després que el Vaticà hagi organitzat a finals de febrer una històrica cimera sobre la pederàstia a l’Església que es va tancar sense cap anunci de mesures concretes per aturar aquests delictes, tal com exigien les víctimes. En el sisè aniversari de la seva elecció, Francesc s’enfronta al difícil repte de respondre amb accions creïbles a la plaga dels abusos que amenacen amb estendre’s com una taca d’oli i marcar definitivament el seu pontificat.
