Un exministre 'tory' a la sessió de control de Johnson: "Per l'amor de Déu, vagi-se'n"

LondresLa humiliació a què està sent sotmès Boris Johnson a causa del Partygate no té aturador. En una de les sessions de control setmanals més extraordinàries dels darrers anys a Westminster –i n'hi ha hagut moltes des del referèndum del Brexit–, el premier ha rebut aquest dimecres una de les ofenses més simbòlicament feridores que se li podien infligir. Amb una cita demolidora molt coneguda entre els parlamentaris i gairebé pel públic general, l'exministre del Brexit en el primer govern de Theresa May, David Davis, li ha demanat a Johnson: "Per l'amor de Déu, vagi-se'n".

Davis, parlamentari de gran prestigi entre els diputats de segona fila, ha comparat Johnson amb Neville Chamberlain, el primer ministre que va signar el Pacte de Munic el 1938, pel qual s'acceptava que la regió txeca de parla alemanya dels Sudets passés a ser de sobirania nazi, en un intent d'evitar la guerra a Europa.

Gairebé al final de la sessió de control, Davis li ha dit en els termes més dramàtics i teatrals possibles: "En les passades setmanes i mesos, he defensat la tasca del primer ministre davant de molts electors enfadats per tot el que ha fet, per enllestir el Brexit, pel programa de vacunació i moltes altres coses. Però espero dels meus líders que assumeixin la responsabilitat per les seves accions. Ahir [Johnson] va fer tot el contrari. Per tant, li recordaré una cita molt familiar, de Leo Amery [periodista i polític conservador oposat a la política d'apaivagament de Hitler] a Neville Chamberlain: 'Ha estat assegut aquí massa temps amb tot el que ha fet. Per l'amor de Déu, vagi-se'n!" Un moment elèctric als Comuns en què Johnson ha respost amb una mentida més que evident, una més en la seva carrera, quan ha assegurat: "No la reconec". I com ja ha quedat dit, la frase d'Amery, que havia manllevat a Oliver Cromwell (1653), és una de les més famoses del diari de sessions del Parlament britànic.

L'explícita comparació de Johnson amb Chamberlain és, sens dubte, una gran ofensa per al premier, i pica on fa més mal, a l'orgull. Perquè Boris Johnson creia, ja abans i especialment després d'haver arribat al poder el juliol del 2019, que era i és la reencarnació del seu gran ídol, Winston Churchill, l'home que va dirigir el Regne Unit a partir del 1940 i fins al final de la Segona Guerra Mundial, i que es va oposar al pacte de Munic signat per Chamberlain.

Les paraules de David Davis han tingut un gran efecte dramàtic a la Cambra dels Comuns. I l'enfrontament amb Johnson, al costat del qual va formar part del primer executiu de Theresa May, ha posat de manifest un canvi fonamental en la política, no només la britànica, sinó la del segle XXI i l'època de les xarxes i les fake news. Perquè, tot i les diferències ideològiques que qualsevol altre diputat pugui tenir amb l'exministre del Brexit, el seu comportament ha sigut sempre, al llarg de la seva carrera, el d'un home que veu la política com un afer públic en què l'honestedat és fonamental. Tot el contrari de Boris Johnson.

Trànsfuga

Però la sessió de control encara ha donat per a més. Perquè instants abans de començar, el diputat conservador Christian Wakeford, d'una de les circumscripcions de la rodalia de Manchester, fins al 2019 en mans laboristes, ha anunciat que abandonava el partit i passava a formar part del grup laborista. Ha sigut la primera vegada en quinze anys que un tory ha creuat literalment la cambra en direcció a la bancada de l'oposició.

El seu viatge, però, potser denota més una preocupació pel seu futur polític –va guanyar l'escó per només 400 vots i escaig– que no pas el convenciment que les polítiques laboristes són millors que les conservadores. Fa només sis mesos declarava al Parlament que el "laborisme ja no representa els interessos de les classes treballadores". Però en la carta de dimissió, Wakeford ha deixat escrit: "Vostè [Johnson] i el Partit Conservador s'han mostrat incapaços d'exhibir el lideratge que el govern i el país mereixen".

Johnson s'ha mantingut fidel al guió marcat i ha posat una vegada més tots els ous en el mateix cistell, en el de l'informe de l'alta funcionària de l'Estat Sue Gray, tot pregant que l'exoneri de qualsevol responsabilitat. Les properes hores i dies continuaran sent fascinants, decisius per al futur polític de Boris Johnson. De moment, aquest dimecres, ha comprat una mica de temps. Al final de la jornada, l'ambient a Westminster sembla menys procliu a la revolta immediata, que de bon matí semblava imminent. Tot esperant el pronunciament de Gray sobre les festes al Número 10 de Downing Street i la cultura de l'alcohol.