Un exmilitar de línia dura antiimmigració, nou canceller d'Àustria

Àustria ha donat ràpidament per tancada la crisi política que va desencadenar la retirada de l'excanceller i president del Partit Popular (ÖVP), Sebastian Kurz, que aquest dijous va anunciar que deixa la política. El seu moviment va derivar en la dimissió del canceller, Alexander Schallenberg, que l'havia substituït a mitjans d'octubre quan Kurz va fer un pas al costat després de ser acusat de corrupció. Però tot just l'endemà la formació conservadora ja ha triat el successor de tots dos. Karl Nehammer, fins ara ministre de l'Interior, serà tant el nou cap de govern com el líder de l'ÖVP.

Nehammer ha sigut elegit de forma unànime per la direcció del partit, que s'ha reunit aquest divendres d'urgència. El càrrec de canceller l'haurà de ratificar ara el president federal, Alexander van der Bellen. En la seva primera intervenció, Nehammer ha assegurat que el Partit Popular mantindrà la línia política adoptada quan el gener del 2020 va formalitzar la coalició de govern amb els Verds (després que la legislatura anterior governés amb l'ultradretà Partit de la Llibertat). Entre els temes prioritaris sota el seu lideratge, ha mencionat la línia dura de control de la immigració, reduir els impostos a les rendes més baixes i potenciar la lluita contra el canvi climàtic, sense oblidar la pandèmia. Àustria ha sigut el país europeu que ha portat la davantera en la implantació de mesures més dràstiques en l'onada actual de contagis: va ser el primer a decretar un confinament per als no vacunats –que el va acabar ampliant a tota la població– i també a anunciar la vacunació obligatòria.

Nehammer, un exmilitar professional de 49 anys, va iniciar la carrera política el 2015 a l'organització de treballadors del Partit Popular austríac, després va ser regidor d'un dels districtes de Viena, i entre el 2018 i el 2020 va ocupar la secretaria general del partit conservador. Com a ministre de l'Interior s'ha caracteritzat per defensar una postura dura contra els refugiats i els immigrants. Poc després d'assumir el càrrec el 2020, va defensar que els migrants rescatats al Mediterrani des de Líbia fossin retornats a aquest país. També va negar-se que fossin traslladats a la UE els afganesos que van col·laborar amb l'OTAN i les missions europees quan els talibans van prendre el control de l'Afganistan aquest estiu passat, i va apostar perquè es quedessin a països fronterers.

Tres cancellers en tres mesos

El nomenament de Nehammer suposa el tercer canvi de canceller en menys de tres mesos a Àustria. El 9 d'octubre, Sebastian Kurz va deixar el càrrec després que la fiscalia austríaca obrís una investigació per malversació de diners públics contra ell, nou persones més i tres entitats jurídiques per suposadament haver utilitzat fons públics per publicar a un mitjà afí enquestes manipulades i articles favorables a ell i al seu partit. Llavors va ser substituït per Schallenberg, que era ministre d'Exteriors (càrrec que ara recupera) i que aquest dijous va renunciar al càrrec.

Tot plegat suposa un nou capítol a la inestabilitat política que el país centreeuropeu viu des de fa anys. El maig del 2019, Kurz –que el 2017 s'havia convertit en el cap de govern democràtic més jove del món amb 31 anys– va ser destituït en una moció de censura per un escàndol al seu executiu també relacionat amb corrupció política, batent així el rècord del mandat més breu, només d'un any i mig. Però a les eleccions del 2019 va tornar a guanyar amb força i va tornar a ser investit com a canceller el gener del 2020. Aquest cop tampoc ha aconseguit arribar als dos anys de mandat i, segons ha assegurat, ja no hi haurà tercera vegada.