RomaA Itàlia no existeix el delicte de sedició que preveu el Codi Penal espanyol. Itàlia i Espanya mantenen òptimes relacions bilaterals i no és la primera vegada que les autoritats judicials de tots dos països col·laboren en matèria d'extradició, sobretot, en el marc de la lluita contra el narcotràfic i el crim organitzat. Però Roma només preveu l'extradició d'acord amb una ordre de detenció europea si el fet imputable està tipificat com a delicte per la legislació italiana, amb algunes excepcions, però la decisió ha de ser aprovada en última instància pel ministre de Justícia. El ministeri ha precisat que en el cas de l'expresident català no té poder de decisió perquè es tracta d'una euroordre, un procediment diferent del d'una extradició, que es basa en el principi de reconeixement mutu de les resolucions judicials.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
El delicte de sedició com a tal, doncs, no existeix en l'ordenament jurídic italià, però sí el delicte d'assemblea, concentració o reunió "sediciosa", previst en l'article 655 del Codi Penal italià, que indica que "qui formi part d'una reunió sediciosa de deu o més persones serà sancionat, pel sol fet de participar-hi, amb una pena de presó de fins a un any". Per "reunió sediciosa" (radunata sediziosa, en italià) s'entén la reunió que implica "rebel·lió, hostilitat, excitació davant la subversió de les institucions públiques". Si qui hi participa està armat, la pena serà d'almenys sis mesos de presó. Aquest delicte s'ha aplicat fa poc en diverses manifestacions violentes organitzades per grups neofeixistes que protestaven contra la presència de gitanos i immigrants a Roma.
Recentment, el Tribunal de Roma va condemnar sis seguidors de l'equip de futbol holandès del Feyenoord a penes de fins a quatre anys de presó pels delictes de resistència a funcionari públic, lesions i concentració sediciosa, pels disturbis protagonitzats al centre històric de la capital italiana el 2015, durant el partit de l'Europa League entre el Roma i l'equip holandès.
Lluita antiterrorista
El Codi Penal italià sí que preveu el delicte de subversió de l'ordre democràtic, que es va aplicar contra els terroristes que van operar al país transalpí entre els anys setanta i vuitanta. "Qui promogui, constitueixi, organitzi, dirigeixi o financi associacions que tinguin com a objectiu la realització d'actes de violència amb fins de terrorisme o subversió de l'ordre democràtic serà sancionat amb pena privativa de llibertat de 7 a 15 anys". Pel que fa a les penes, seria aquest el que més s'equipararia a la sedició del Codi Penal espanyol, que pot ser sancionada amb fins a quinze anys de presó quan es tracta d'autoritats públiques.
L'advocat de l'expresident català, Gonzalo Boye, ha reconegut que el delicte de sedició està inclòs en el Codi Penal italià, però va rebutjar que pogués ser aplicat en el cas de l'eurodiputat. "No és el que té a veure amb Puigdemont".
En cas que el jutge del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser accepti que l'euroordre contra Carles Puigdemont estava en vigor i iniciï el procés d'extradició, serà precisament l'equivalència entre els delictes previstos a Espanya i a Itàlia la que jugui a favor o en contra del procediment. A Alemanya, per exemple, quan Puigdemont va ser detingut el 2018 es va analitzar l'equivalència entre la sedició i la rebel·lió espanyoles amb l'alta traïció alemanya, però aquest delicte exigia un nivell de violència que els jutges de Schleswig-Holstein no van saber trobar en el cas del referèndum de l'1-O.
La decisió final sobre el lliurament o no del detingut en aquest cas "està en mans de l'autoritat judicial". La decisió del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser (Sardenya), que ahir va ordenar deixar en llibertat sense mesures cautelars l'expresident, és només el principi d'un periple judicial que acaba de començar i que no es resoldrà, almenys, fins al 4 d'octubre. En el cas que Puigdemont no es presenti a la vista, el tribunal es veuria obligat a arxivar el cas.
Les autoritats italianes, mudes
Itàlia s'ha despertat aquest divendres amb un problema inesperat. La detenció i posterior alliberament de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que depèn d'una jutge del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, ha dividit la política i l'opinió pública italianes. El govern italià ha optat per quedar al marge del contenciós judicial a què s'enfrontarà Puigdemont, subratllant que no es tracta d'un problema diplomàtic.
"No és un tema bilateral ni polític", ha dit el subsecretari d'Itàlia per a Assumptes Europeus, Vincenzo Amendola. "Esperem respectuosament les valoracions de la magistratura". Poc després el ministeri de Justícia ha emès una nota oficial per precisar que no té cap poder de decisió, tant en l'arrest com en el possible lliurament a Espanya de l'expresident català, ja que es tracta d'una euroordre, un procediment diferent del d'una extradició, i que depèn només dels jutges.
Però destacats membres de Parlament sí que han volgut pronunciar-se. Un dels més crítics ha sigut el líder ultradretà de la Lliga, Matteo Salvini, que sempre ha demostrat les seves simpaties per l'independentisme català. "No entro a valorar assumptes interns d'altres estats, però a nosaltres ens costa arrestar delinqüents italians i ara detenim parlamentaris d'altres països", ha lamentat l'exministre de l'Interior italià, durant un acte electoral a Milà. Salvini ha recordat que Puigdemont ja va ser detingut a Alemanya el 2018. "Espero que Itàlia no sigui protagonista de venjances a petició d'altres països".
Els analistes polítics de mitjans com La Stampa o Il Corriere della Sera destaquen que "s'obre una qüestió espinosa entre Itàlia i Espanya", i no descarten que es pugui desencadenar una crisi diplomàtica. La notícia ha donat un protagonisme inesperat al minoritari moviment independentista sard, que s'ha mobilitzat per donar suport a Puigdemont a Sardenya. El president de la regió, Christian Solinas, ha definit la detenció de l'expresident català com a "inacceptable".