Una exhibició militar xinesa eleva la tensió amb el Japó
Amb Putin i sense Abe, Pequín commemora el Dia de la Victòria
BarcelonaAvui la Xina exhibeix el seu poder militar davant del món i Vladímir Putin serà a la llotja d’honor. La desfilada militar del Dia de la Victòria, amb què la Xina celebra el 70 aniversari de la Segona Guerra Mundial, desplegarà pels carrers de Pequín 12.000 soldats, 500 tancs i 200 avions militars, a més de míssils convencionals i nuclears. Trenta caps d’estat i de govern han confirmat la seva assistència, entre ells Putin i la presidenta de Corea del Sud, Park Geun-hye. Les potències occidentals hi envien representacions inferiors (els Estats Units només l’ambaixador), però el Japó ha declinat la invitació de Xi Jinping i no hi enviarà ningú.
És el primer cop que la Xina commemora el final de la II Guerra Mundial amb una desfilada militar, un espectacle reservat a cada desè aniversari de la fundació de la República Popular de la Xina. L’últim va ser l’any 2009, amb Hu Jintao, però Xi Jinping no ha volgut esperar al 2019 i ha aprofitat aquest 70 aniversari per fer la seva pròpia gran desfilada. I ni tan sols a la premsa xinesa se li escapa que un dels principals objectius d’aquesta ostentació de múscul militar és “intimidar el Japó”, com interpretava el People’s Daily quan es va anunciar l’acte.
Relacions tenses
La disputa territorial que mantenen la Xina i el Japó per les illes Senkaku (en japonès) o Diaoyu (en xinès), al mar de la Xina Oriental, està motivada sobretot per un simbolisme nacionalista però també té un vessant geostratègic: l’interès de les dues primeres potències econòmiques de l’Àsia per controlar les rutes marítimes i els recursos energètics d’aquelles aigües. Els preocupants moviments de la Xina en els últims temps, amb repetides incursions en aigües de les Senkaku -sota control japonès de facto des que els Estats Units els hi van entregar el 1972- han propiciat també una deriva militarista al Japó, que retroalimenta l’espiral de tensió a la regió.
Shinzo Abe ha tirat endavant finalment la seva reforma legislativa, que reinterpreta l’article 9 de la Constitució pacifista japonesa, que permetrà l’ús de l’exèrcit a l’estranger en cas que calgui defensar un aliat. Tot i l’oposició majoritària de la població nipona, “també hi ha una demanda general del públic japonès que es vol sentir més segur davant els dubtes que genera l’actitud de la Xina” en aigües del mar de l’Est, diu Oriol Farrés, analista de l’Àsia Oriental al Cidob. El del Japó comença a ser un “pacifisme de cabells grisos”, ja que “les noves generacions són més pragmàtiques” i volen deixar de dependre dels EUA per a la seva defensa, diu Farrés.
Més enllà de conflictes territorials, el pes de la història que avui es commemora a Pequín encara està molt present en l’ànim dels dos països, i en general en els ciutadans de gairebé tota la regió. Les disculpes oficials de Shinzo Abe, el 14 d’agost, pels crims del Japó durant la Segona Guerra Mundial i el colonialisme nipó, no van semblar sinceres a la Xina i tampoc a Corea del Sud, que tot i les seves diferències amb Pequín avui serà a la llotja d’honor per commemorar la victòria en “la guerra de resistència contra l’agressió japonesa”.
Tot i així, Farrés està convençut que la possibilitat d’un nou conflicte bèl·lic entre la Xina i el Japó és remota, sobretot tenint en compte la dependència mútua a escala econòmica i comercial. El Japó és el primer país d’origen de les importacions xineses, amb un 10% del total, i la Xina és alhora el primer en les importacions japoneses, amb el 22%.
La clau interna
Però l’ostentació de poder militar preparada per Xi Jinping té també una lectura interna, apunta Manel Ollé, professor d’estudis de l’Àsia Oriental a la UPF. En el procés d’assentament del lideratge de Xi Jinping, “recorda la fidelitat de l’exèrcit al projecte nacional i al partit”. “Hi ha una guerra sorda de lideratge i moviments de consolidació [de Xi Jinping davant d’una part de la vella guàrdia]”, diu Ollé, i posa com a exemple algunes de les últimes detencions dins del pla contra la corrupció impulsat per Xi, que s’ha atrevit a tocar alguns dels esglaons més alts de l’estament militar.
Cap a l’exterior, la llista de caps d’estat i de govern que seran avui a Pequín és un retrat de la influència política (i inversionista) de la Xina al món: l’Àsia central, part de l’Àfrica, una part del sud-est asiàtic i, de manera incipient, l’est d’Europa.