L'exèrcit francès anuncia sancions contra els militars que van cridar a actuar davant "l'ensorrament" del país

SabadellL'exèrcit francès ha anunciat que vol imposar sancions "exemplars" als militars que fa uns dies van signar un manifest que advertia d'una possible "intervenció" de les forces armades per preservar els valors constitucionals. El text, que es va publicar dimecres de la setmana passada al setmanari d'extrema dreta Valeurs Actuelles, portava la signatura d'una vintena de generals, un centenar d'alts comandaments i més d'un miler d'altres militars, segons la mateixa publicació. En total, uns 1.500 membres de l'exèrcit el van firmar, tot i que només 18 estaven en actiu (entre els quals, quatre oficials).

En una entrevista concedia al diari Le Parisien, el cap de l'estat major de l'exèrcit francès, el general François Lecointre ha anunciat que la seva voluntat és que s'ordeni la "retirada forçosa" dels signants que estan a la reserva. Entrevistat a France Info, el portaveu del ministeri de Defensa, Hervé Grandjean, ha precisat que, entre les sancions que se'ls poden imposar, hi ha la retirada del dret de portar l'uniforme, del carnet militar i del dret a signar documents indicant la seva graduació. Pel que fa als 18 soldats en actiu, diu Grandjean, "s'hauran de sotmetre a un consell de disciplina a nivell local i poden rebre sancions que arribin fins a uns dies d'arrest". "Seran sancions exemplars", ha assegurat. Segons Lecointre, la intenció de l'exèrcit és que els militars amb graduació més alta rebin un càstig més dur, perquè la seva obligació d'exemplaritat és més elevada.

Amenaça colpista

El manifest, escrit pel capità Jean-Pierre Fabre-Bernadac, exoficial de l'exèrcit de terra i de la Gendarmeria, s'adreça al president de França, Emmanuel Macron, al govern i als membres de l'Assemblea Nacional, i arrenca amb un avís: "L'hora és greu, França està en perill, diversos perills mortals l'amenacen". Entre aquestes amenaces, que estan "ensorrant" el país, els signants mencionen "un cert antiracisme" que té com a objectiu crear "un malestar, un odi entre les comunitats" que porti a "una guerra racial". També assenyalen "l'islamisme i les hordes de la banlieue", que provoca que "múltiples parcel·les de la nació" es converteixin en "territoris sotmesos a dogmes contraris a la Constitució". "No pot i no ha d'existir cap ciutat, cap barri, on les lleis de la República no s'apliquin", subratlla el text.

Tot seguit, el manifest insta els polítics a actuar: "No perdeu temps i sapigueu que estem disposats a donar suport a les polítiques que prenguin en consideració la salvaguarda de la nació". "En canvi –continua–, si no es fa res, el laxitud es continuarà estenent inexorablement per la societat i provocarà al final una explosió i la intervenció dels nostres camarades en actiu en una missió perillosa de protecció dels valors constitucionals i de salvaguarda dels compatriotes en el territori nacional". Després d'aquest avís de ressonàncies colpistes, els signants adverteixen que, si no s'actua ràpidament, "demà la guerra civil posarà fi a aquest caos creixent, i les morts, de les quals vosaltres sereu els responsables, es comptaran per milers".

Malgrat tot, Lecointre remarca que només 18 dels 210.000 efectius de què disposa l'exèrcit francès van signar el text. "El fantasma d'un cop d'estat està fora de lloc. No hi ha cap temptació d'aquest tipus", ha afirmat el cap de l'exèrcit. El manifest es va publicar exactament el dia que es complien 60 anys de l'anomenat "cop d'Alger", mitjançant el qual quatre generals contraris a la independència d'Algèria (aleshores, colònia francesa) van intentar forçar el president del país, Charles de Gaulle (també general), a abandonar la seva política favorable a abandonar el territori nord-africà. El cop va començar el 21 d'abril del 1961 i es va donar per acabat el dia 26.

15.000 signatures

Segons l'autor del text, en els vuit dies que fa que es va publicar el manifest, més de 15.000 persones ja s'hi han adherit. És més, segons un sondeig publicat per la cadena LCI (i basat en 1.613 enquestes), el 58% dels francesos donen suport als militars que van signar el document, i el 49% creuen que l'exèrcit hauria d'intervenir per garantir l'ordre encara que el govern no ho demani. L'enquesta també conclou que dos de cada tres francesos creuen que els signants del text no haurien de ser sancionats, i el 84% pensen que la violència a França creix dia a dia. Cal tenir en compte que divendres passat (dos dies després de la publicació del text) un atemptat jihadista va provocar la mort d'una funcionària en una comissaria de policia, i que només el 38% dels entrevistats reconeixen haver llegit l'article en qüestió.

L'aparició del document ha generat un gran rebombori a França, no només pel seu contingut sinó també per la tebior amb què hi ha reaccionat el govern, que ha sigut durament criticat els últims dies des de l'oposició d'esquerres. No va ser fins diumenge, cinc dies després de la seva publicació, que algun membre de l'executiu s'hi va pronunciar en contra. Va ser la ministra de Defensa, Florence Parly, que en una sèrie de tres tuits va qualificar el manifest d'"irresponsable" i va afirmar que, com a militars a la reserva, els signants "no tenen cap funció" dins de l'exèrcit i "només es representen a ells mateixos".

De fet, el breu missatge de Parly dedicava molt més espai a criticar l'actitud de Marine Le Pen, la líder de l'ultradretà Reagrupament Nacional, que en un article publicat a la mateixa revista havia intentat atraure cap a la seva formació els signants del text: "Dos principis immutables guien l'acció dels militars en relació amb la política: neutralitat i lleialtat. La politització dels exèrcits suggerida per Le Pen afebliria el nostre instrument militar i, per tant, França", va dir la ministra. L'autor del text, però, va marcar distàncies amb la líder ultra i va qualificar de "maldestre" el seu intent de "reclutament".

Vuit dies després de l'aparició del document, Macron encara no s'hi ha referit públicament, i el primer ministre, Jean Castex, ho va fer aquest dimecres per condemnar-lo "amb la màxima fermesa" i considerar-lo "contrari a tots els principis republicans".