La justícia francesa exculpa l'agricultor que ajudava immigrants a travessar els Alps des d'Itàlia

ParísLa batalla judicial haurà durat anys, però per a l’agricultor més cèlebre de França, Cédric Herrou, ha valgut la pena. L'activista havia estat condemnat l’agost del 2017 a quatre mesos de presó amb suspensió de pena per haver acompanyat uns 200 migrants, majoritàriament sudanesos –però també eritreus, txadians i etíops–, des la frontera italiana fins al seu domicili, a la vall del Roia, la regió muntanyenca que uneix Niça (a França) amb el Piemont italià.

L’home, de 41 anys, va apel·lar la sentència, que ara s'ha resolt definitivament: ha estat exculpat de la condemna de presó. El Tribunal de Cassació, la màxima instància judicial francesa –l’equivalent al Tribunal Suprem a l’estat espanyol–, ha rebutjat el recurs de la Fiscalia General, contra la sentència després que el tribunal d’apel·lació de Lió ja exculpés Herrou el maig del 2020.

Canvi de vida

Aquell judici del 2017 també va marcar un abans i un després en la vida de l’agricultor. La seva explotació es va reconvertir en una mena de centre d’acollida i el seu pa de cada dia va passar a ser l’assistència a persones estrangeres en situació irregular, treballant colze a colze amb l’associació Roya Citoyenne. Ell mateix ha reconegut que, abans d’aquesta batalla judicial, no era militant ni coneixia les lleis d’acollida de les persones immigrades. “Però em vaig trobar cara a cara amb migrants caminant per la carretera de la vall del Roia”, molt a prop de la frontera francoitaliana, explica. No es podia quedar amb els braços plegats. 

“Són cinc anys de lluita, cinc judicis, onze detencions, registres, estrès i acarnissament judicial”, va reaccionar Herrou al veredicte, en un debat en què va participar en el marc de l’ecofestival belga Demain. “Combatre contra l’estat i un govern sempre és difícil quan s’és un simple ciutadà. Que m’hagin exculpat definitivament em tranquil·litza. No és que tingués por d’una condemna, perquè la resposta de si és o no és just [el que vaig fer] jo ja la tenia, però la qüestió era saber si era o no legal”, va assegurar. Segons l’advocada d'Herrou, Sabrina Goldman, aquesta decisió: “Posa fi a l’aferrissament de la Fiscalia [contra el seu client] i permet reconèixer definitivament que només va ajudar els altres, i que en la nostra República la fraternitat no pot ser un delicte". Herrou també es va mostrar satisfet perquè “la justícia reimplanta el lema Llibertat, igualtat, fraternitat”.

Tot i això, Herrou ho té clar: “Ha sigut un judici polític. És increïble que el govern utilitzi la justícia per fer callar activistes”. I continua: “Recordo la cara dels jutges. Acostumats a veure persones que han comès delictes, [es trobaven que] el meu delicte era haver ajudat altres persones. Els jutges no estaven gaire còmodes, però, per contra, el ministeri públic sí que ho estava”, va deixar anar. “El ministeri públic és el fiscal de la República que rep les ordres del ministre de l’Interior. És aquest el que s’acarnissa contra els que ajuden les persones migrants”. Ell està convençut que aquest ha sigut el seu cas.

“El que ha molestat la Fiscalia no és que jo ajudi persones sinó que denunciï les irregularitats de l’estat, com ara que s'impedeixi fer efectives les demandes d’asil o que es faci tornar cap a Itàlia menors estrangers no acompanyats, cosa que està prohibida”, explica Herrou. En aquest sentit, l'any 2017 la justícia va condemnar Georges-François Leclerc, prefecte del departament dels Alps Marítims (al qual pertany la vall del Roia), per violació del dret a l’asil. El 2019 el van transferir a Sena Saint-Denis, on des de llavors ocupa el mateix càrrec.

Un pas freqüentat

Malgrat que el cas de Cédric Herrou ha ajudat a mediatitzar la problemàtica a la frontera francoitaliana, la situació continua sent complicada. Aquest hivern famílies amb nens han intentat trepitjar sòl francès travessant de nit passos nevats dels Alps francesos. Una de les travessies més utilitzades va des del poblet italià de Claviere fins al francès de Montginebre. Una ruta de cinc hores força perillosa, sovint utilitzada pels professionals de la muntanya, que les famílies trien per evitar els controls policials, tot i que no sempre ho aconsegueixen.