El govern transitori de Bolívia acusa Morales de terrorisme

BarcelonaBolívia es mou cap a la repetició de noves eleccions l’any vinent sense la presència d’Evo Morales. La comissió de constitució del Senat ha aprovat aquest dissabte el projecte de llei per a la convocatòria de comicis generals, una mena de full de ruta. Encara no hi ha data però se sap que l’expresident dimissionari i asilat a Mèxic queda descartat perquè s’ha acordat impedir la candidatura dels electes que hagin sigut escollits en dues ocasions. Morales, que portava gairebé 14 anys al poder, optava en les eleccions anul·lades del 20 d’octubre al seu quart mandat, després que el Tribunal Constitucional avalés la seva reelecció malgrat haver perdut un referèndum sobre aquesta qüestió.

El nou govern interí de La Paz, que presideix la senadora opositora Jeanine Áñez, està enviant més d’un missatge que prepara un escenari, no només sense el president, sinó amb canvis en la gestió del país. La fiscalia ha acusat Morales de sedició i terrorisme com a resposta a un àudio filtrat per l’executiu en què, aparentment, des de Mèxic l’exdirigent ordena bloquejar carreteres per impedir la distribució d’aliments amb l’objectiu de desestabilitzar el govern d’Áñez.

Morales ja ha afirmat que es tracta d’un muntatge dins de l’estratègia de criminalitzar els seus seguidors i acusar-los de delictes criminals i ha denunciat que, en canvi, no s’investiguin els assassinats de civils que participen en les manifestacions. Des de les primeres protestes arran de la sospita de frau electoral en els comicis del 20 d’octubre, han mort a Bolívia 23 persones, segons dades oficials.

És el cas dels vuit manifestants que van morir a trets de la policia dimarts passat, en el bloqueig d’una planta distribuïdora de combustible al municipi del Alto, a pocs quilòmetres de La Paz, un feu de Morales. Dies després, els agents van dispersar el seguici fúnebre que portava els fèretres de les víctimes a cops de gasos lacrimògens, provocant una desbandada dels milers de ciutadans que esperaven el pas de la comitiva.

Sense Evo Morales, la presidenta transitòria Áñez ha començat també a desmuntar la política de l’expresident, el primer dirigent indígena del país, i ha tret Bolívia d’ALBA i Unasur, organismes en què s’apleguen els països amb governs bolivarians.

A Áñez, senadora que va assumir la presidència per la dimissió de tots els successors constitucionals de Morales, li han començat a caure crítiques per no accelerar els tràmits que han de dur a les noves eleccions. La presidenta interina havia intentat la reunió de les cambres legislatives però el boicot dels representants del MAS, la formació de Morales, havia dificultat les sessions. No obstant això, ella mateixa es va autoproclamar presidenta sense comptar amb el quòrum requerit per la llei, fet que ha reforçat els que l’acusen d’haver accedit al càrrec amb un “cop d’estat”.