Evo Morales expropia la filial d'Abertis i Aena que administra els aeroports més grans de Bolívia

La PazEl president de Bolívia, Evo Morales, ha expropiat aquest dilluns l'empresa Sabsa, filial de les espanyoles Abertis i Aena que administra els tres aeroports més grans del país, i l'acusa-la d'haver fet inversions insuficients.

Morales ha fet l'anunci en un acte a la ciutat central de Cochabamba, on hi ha la seu de Sabsa, acompanyat del vicepresident del país, Alvaro García Linera, i del ministre d'Obres Públiques, Vladimir Sánchez. "Emetrem aquest decret suprem per recuperar una empresa més per a l'Estat Plurinacional de Bolívia", ha afirmat Morales.

L'empresa Serveis d'Aeroports Bolivians S.A. (Sabsa) és la sisena firma espanyola que passa a mans de l'Estat en menys d'un any, ja que al maig Morales va nacionalitzar una filial de Red Eléctrica de España (REE) i al desembre, quatre d'Iberdrola, per les quals encara no hi ha hagut una compensació econòmica.

El governant ha adduït que Sabsa no ha fet prou inversions per ampliar els aeroports a El Alto (La Paz), Cochabamba i Santa Cruz, els principals del país, i ha criticat, a més, els "sous exorbitants" que en percebien els executius.

Segons el decret llegit per Morales, el ministeri d'Obres Públiques assumirà el control de tot el paquet accionarial de Sabsa, que gestiona des del 1997 els aeroports més grans del país, en representació de l'estat bolivià.

De la mateixa manera que en anteriors expropiacions, es va disposar també que la compensació a Abertis i Aena provingui d'una taxació realitzada per una empresa independent "en el termini de 180 dies hàbils".

Aquesta companyia va pertànyer a la nord-americana Airport Group International fins al 1999, quan va passar a la britànica TBI.

El 2004, l'empresa d'infraestructures Abertis i l'ens públic aeroportuari Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena) van adquirir TBI amb tot el paquet d'aeroports que administrava, inclosos els tres de Bolívia.

Morales considera insuficient la inversió del govern espanyol

El ministre d'Obres Públiques, Vladimir Sánchez, va dir la setmana passada que l'empresa va executar un pla d'inversió mestre entre el 1997 i el 2005, però a partir d'aquest any va fer altres inversions que "no sobrepassen dels sis milions de dòlars", ha asseverat.

L'empresa assegura haver invertit 33,6 milions de dòlars (25,18 milions d'euros) des del 1997 a la data i addicionalment va lliurar 73 milions (54,72 milions d'euros) a l'Estat en el mateix període pels drets d'operació dels aeroports.

La firma va oferir invertir 36 milions de dòlars (27 milions d'euros) els pròxims nou anys, que és el període que restava de la seva concessió, però l'executiu considerava "insuficient" aquest xifra i va demanar a l'empresa una inversió de 56 milions (42 milions d'euros).

La decisió no ha estat precipitada

Morales ha afirmat avui que el seu govern ja estava preparat "des d'anys enrere" per a l'expropiació, si bé "per raons de caràcter de relacions diplomàtiques amb alguns països" esperava arribar "a algun acord" amb l'empresa.

"El ministre i els exministres d'Obres Públiques van negociar amb l'empresa perquè ells poguessin invertir, i aquests esforços lamentablement van ser debades, no hem pogut entendre'ns, per això aquesta decisió del decret suprem de nacionalització", ha afegit.

A més d'aquestes expropiacions, el mandatari ha nacionalitzat una quinzena d'empreses d'hidrocarburs, ciments i mines, entre d'altres, des que va arribar al poder el 2006.