Evo Morales accepta asilar-se a Mèxic

La PazEvo Morales va acceptar ahir l’oferta d’asilar-se a Mèxic que les autoritats del país nord-americà li havien fet després de dimitir com a president de Bolívia diumenge. “Els informo que fa uns moments he rebut una trucada del president Evo Morales amb la qual ha contestat a la nostra invitació, i ha sol·licitat verbalment i formalment l’asil al nostre país”, va declarar el secretari mexicà de Relacions Exteriors en una compareixença a Ciutat de Mèxic.

Durant la jornada, fins a vint funcionaris de Morales ja havien rebut asil a Mèxic, i un dels seus ministres, el de Govern, havia sol·licitat refugi a l’ambaixada de l’Argentina a La Paz, la capital boliviana. La casa del ja expresident indígena va ser saquejada ahir per grups de l’oposició, segons van informar fonts del partit de Morales. Anteriorment havien calat foc a la residència de la seva germana i a les d’altres dirigents socialistes, com la del governador d’Oruro.

Les protestes continuaven ahir a La Paz. “Com a mínim serem aquí fins a 48 hores després que es formi un nou govern”. A les barricades que envolten la plaça Murillo, el quilòmetre zero de la política boliviana, els manifestants no se n’acabaven de refiar. “A Veneçuela va passar el mateix: Chávez va renunciar, però l’endemà va tornar”, deia una dona amb un casc vermell en referència al cop d’estat contra el comandant bolivarià el 2002. I és que a La Paz els opositors no deixen de comparar el seu país amb Veneçuela: parlen de la dimissió d’Evo Morales com si fos un “moviment de democratització” de Bolívia.

El país sud-americà, però, està lluny de la normalització i de la tan anomenada pacificació. Els carrers de La Paz continuen entre talls i barricades, i el servei de telefèric -el principal transport públic de la ciutat- no va funcionar ahir durant tot el dia “per falta de garantia i el potencial risc sobre la seguretat dels nostres usuaris, treballadors, instal·lacions i equips”, va informar l’empresa. Des de diumenge s’han registrat nombrosos incidents, com saquejos i incendis, molts provocats per seguidors d’Evo Morales que qualifiquen la situació de cop d’estat.

Sí que ha tornat a una relativa normalitat la policia, que va anunciar que abandonava el seu replegament i tornava a patrullar al carrer. Això sí, ho va fer sense obtenir les millores laborals que reivindicaven. Sí que van aconseguir, tanmateix, la renúncia del seu comandant en cap. Els cotxes de policia tornaven a circular ahir per la ciutat amb la intenció d’evitar els enfrontaments entre seguidors de Morales i opositors.

Qui substituirà el president?

La dimissió d’Evo Morales, pressionat per les protestes de l’oposició i per les forces armades -que li van demanar que fes un pas enrere per “pacificar” el país- deixa multitud de preguntes. La primera i més important és qui assumirà la presidència del país. De moment, Bolívia viu un buit de poder. Amb la marxa del president és el vicepresident l’encarregat en teoria de liderar el govern, però el número dos de Morales, Álvaro García Linera, va renunciar en la mateixa compareixença que ell. Qui hauria d’assumir llavors el càrrec és el president de la Cambra dels Diputats o el del Senat, però tots dos -que són del partit del MAS, el de Morales- també van dimitir, de la mateixa manera que el vicepresident primer de la cambra baixa. Per això, ara la vicepresidenta segona del Senat, l’opositora Jeanine Áñez, demana ser la nova cap d’estat.

“De manera constitucional assumeixo primer la presidència del Senat”, va dir ahir a l’arribar a l’Assemblea Legislativa. Segons va assegurar, com que ara ja és presidenta de la cambra alta podrà ser designada -una vegada es voti la renúncia de Morales- presidenta del país de manera transitòria. El problema és que perquè aquesta designació sigui oficial ha de votar-se tant a la Cambra dels Diputats com al Senat, on el partit de Morales compta amb dos terços dels escons. La primera dificultat és la celebració mateixa de la sessió que ha de confirmar la renúncia del que va ser fins diumenge el primer president indígena i del seu vicepresident. Amb tot, des dels comitès cívics de l’oposició es demana que es formi una junta de govern de transició que assumeixi tots els poders: l’executiu, però també el legislatiu i el judicial.

Sigui qui sigui que assumeixi la presidència del país sud-americà, tindrà el deure de conduir Bolívia cap a unes eleccions que encara no tenen data. La Constitució fixa en 150 dies el mínim per a una convocatòria, però ja es parla de fer una nova llei que pugui accelerar el calendari electoral i renovar tots els òrgans que supervisen i organitzen el procés. Malgrat tot, encara queden molts passos per fer abans que els comicis puguin marcar el futur del país.