És professora associada de macroeconomia a la Universitat Autònoma de Barcelona i viu des de la distància la crisi del seu país. Actualment treballa en un projecte a l'Institut Europeu Universitari de Florència.
Com veu el futur immediat?
L'estat grec no té diners. Sense els crèdits internacionals el mes que ve no es podran pagar salaris i pensions. Em fa por que ens puguem quedar fora de l'euro. El que abans semblava ciència-ficció ara es veu cada dia més probable. I això tindrà conseqüències també a Espanya, Portugal i Irlanda.
¿Què li sembla el plantejament de Syriza, els favorits a guanyar les eleccions?
Crec que haurien de deixar d'actuar pensant en els vots i centrar-se en què es pot fer per quedar-nos dins l'euro: el nostre país necessita reformes que fins ara ningú ha volgut fer. I el més important és acabar amb la corrupció i el clientelisme. Necessitem inversions i estimular la producció. Recuperar les exportacions, créixer, fer que les empreses treballin.
¿Què passaria si Grècia sortís de l'euro?
Seria un desastre. Ens trobaríem amb una devaluació brutal, d'un 50%, com va passar a l'Argentina. Les empreses quedarien endeutades en euros fins al punt que la devaluació no ens faria més competitius, perquè els deutes s'haurien de pagar igualment.
La majoria de grecs diuen que volen continuar dins l'euro.
Esclar, però per a això cal que fem canvis estructurals. Les alternatives són continuar dins l'euro, però fent canvis de debò, o sortir-ne i cometre un suïcidi econòmic. És cert que l'austeritat ha portat pobresa, però el que pot vindrà sense l'euro pot ser pitjor. Hi ha canvis que hem d'afrontar, no perquè ens ho demani Europa, sinó per al futur dels nostres fills. I tenim una oportunitat històrica.