Un zoo de Dinamarca dissecciona una lleona en directe per ensenyar anatomia als nens

BarcelonaUn cop aixecades totes les restriccions antipandèmia, el zoo de la ciutat danesa d'Odense va reprendre diumenge passat una de les seves activitats històriques, la dissecció pública d'un animal. Desenes de famílies es van reunir en rotllana per assistir a l'examen de l'anatomia d'una lleona de 140 quilos, la Zola. El zoo organitza aquest tipus d'exhibicions des de fa més de 20 anys com a part de les seves activitats educatives, especialment dirigides als infants.

"Volem comunicar sobre els animals de diferents maneres. A vegades utilitzem els que estan morts i així podem mostrar com són els òrgans, en aquest cas, d'un lleó", explicava a la televisió danesa TV2 Nina Collatz, zoòloga i subdirectora del Zoo d'Odense. "La lleona ja estava morta. Podríem desfer-nos-en directament, però hi ha opcions d'aprenentatge, per això la disseccionem", afegia el conseller delegat, Bjarne Klausen. Ell mateix és qui va conduir l'exhibició, primer mostrant parts externes de la lleona, com les urpes i els ullals, i després, els òrgans interns com el cor i els budells.

"Crec que és emocionant veure com són els animals per dins. És guai veure com disseccionen un lleó", deia a la mateixa cadena Vilma Leicht von Huth, una nena de set anys, que destacava que el que més l'havia impressionat havia sigut "veure com és de gran el cor" d'aquests felins. A més de veure els òrgans interns, l'audiència també té l'oportunitat de tocar-los. Els responsables també els donen informació, per exemple, sobre com els lleons utilitzen la gola per fer els rugits. "Per als zoòlegs, es tracta d'ensenyar a nens i adults sobre la vida i la mort dels animals", afirma Klausen.

Polèmica internacional

El 2015 la dissecció d'una altra lleona també a Odense va aixecar polèmica, sobretot per la repercussió internacional que va tenir la notícia. L'any abans havia passat el mateix al Zoo de Copenhaguen, en aquell cas amb una girafa, el Marius, que tenia dos anys i que estava sa, però al qual van decidir sacrificar per reduir el risc d'endogàmia. En aquell moment Collatz va explicar a The New York Times que, mentre que altres països com els Estats Units utilitzen la contracepció per controlar el nombre d'animals, molts zoos de Dinamarca i altres països europeus consideren que és millor permetre que els animals es reprodueixin i expressessin els seus instints naturals, encara que això signifiqui matar part de la descendència, com a últim recurs, per raons de conservació.

"Als danesos no ens sorprèn, i la gent de Fiònia [l'illa on se situa Odense] estan acostumats a aquestes disseccions. Als Estats Units i en molts països d'Europa, els animals no es poden disseccionar, de manera que és una cosa especial que a Dinamarca i els altres països nòrdics ho puguem fer", afirma la subdirectora del Zoo d'Odense.

Cap dels animals dels zoos danesos es maten expressament per a les disseccions, però –com evidencia el cas del Marius– tampoc tots moren de manera natural. La lleona Zola va arribar al Zoo d'Odense el 2011 i els responsables de la instal·lació la van matar el 2019. Després de lluites internes amb altres lleons de la manada, van haver-la de separar. Al no poder-la vendre a altres zoos, van decidir sacrificar-la, així com a dos lleons més. "Si no, s'haguessin acabat matant tots els uns als altres", explica Bjarne Klausen. "Tenen una bona vida al zoo, però nosaltres decidim si els animals han de viure o morir", sosté Nina Collatz.

Des de llavors la Zola s'havia mantingut congelada, igual que altres animals que han mort els últims mesos i que pròximament també seran disseccionats. El pròxim serà una altra lleona, en una exhibició organitzada per a principis de juny.