Zelenski i el papa Francesc: una relació complexa
El president ucraïnès ha visitat el Vaticà, on ha tornat a demanar el suport diplomàtic de la Santa Seu
RomaEl papa Francesc ha rebut el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, al Vaticà aquest divendres, en el marc de la gira europea que el mandatari ucraïnès està fent per sol·licitar més ajuda als líders del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia per fer front a la invasió russa. El president ucraïnès ha explicat que durant l'audiència privada, que s'ha allargat uns 35 minuts, ha demanat el suport diplomàtic de la Santa Seu per fer tornar els ucraïnesos detinguts i ara sota el captiveri de Moscou. “La qüestió de repatriació dels nostres compatriotes va estar al nucli de la meva trobada amb el papa Francesc. Comptem amb l'ajuda de la Santa Seu per ajudar a repatriar els ucraïnesos capturats per Rússia”, ha escrit Zelenski a X.
El Vaticà va tenir un paper clau en l'alliberament aquest 2024 de dos capellans de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna que estaven presos per Rússia, i va exercir una tasca de mediació que va ser valorada molt positivament per Kíiv. En aquest sentit, al mes de maig, Francesc va demanar precisament un intercanvi generalitzat de tots els presoners entre Rússia i Ucraïna, i va recordar “la disposició de la Santa Seu per afavorir tots els esforços en aquest sentit”. Segons el comunicat difós per la Santa Seu, les converses entre tots dos mandataris han estat dedicades a “l'estat de la guerra i a la situació humanitària a Ucraïna, així com a les vies que podrien posar-hi fi i conduir cap a una pau justa i estable al país”.
És la tercera vegada que el pontífex rep el president ucraïnès des del 2020 i la segona des que va esclatar el conflicte. L'última reunió bilateral al Vaticà va ser el 13 de maig del 2023 i va despertar una gran expectació, ja que s'esperava que pogués obrir la porta a una negociació entre Kíiv i Moscou amb el Vaticà com a mediador: poc abans de la trobada, el Papa havia confirmat una missió de pau liderada per la Santa Seu. Tot i això, tots els esforços per frenar el conflicte i assolir una treva empresos fins ara pel Vaticà –dels quals no han transcendit detalls– han fracassat. Una incapacitat que ha posat en dubte la històrica capacitat de mediació de la Santa Seu i fins i tot l'autoritat del pontífex, segons alguns analistes.
La relació entre Kíiv i Roma des de l'última visita del mandatari ucraïnès al Vaticà ha tingut diversos alts i baixos. L'última crisi diplomàtica es va produir a finals d'agost, quan el pontífex es va oposar públicament a la prohibició imposada pel govern de Zelenski a les activitats de l'Església ortodoxa ucraïnesa vinculades al patriarcat de Moscou, el màxim dirigent del qual, el patriarca Ciril I, ha beneït explícitament la invasió russa d'Ucraïna des del començament del conflicte.
"Aixecar la bandera blanca"
“Segueixo amb dolor els combats a Ucraïna i a la Federació Russa. I pensant en les lleis adoptades recentment a Ucraïna, temo per la llibertat dels que resen”, va denunciar el pontífex durant l'àngelus. “Que es deixi pregar a qui vulgui pregar en allò que considera la seva Església. Sisplau, que cap Església cristiana sigui abolida directament o indirectament”, va afegir el Papa.
No era la primera vegada, però, que el pontífex i el president ucraïnès xocaven públicament. Al març el pontífex va provocar la indignació de Kíiv al demanar a Ucraïna “aixecar la bandera blanca i negociar”. I un any abans, Zelenski va criticar la presumpta equidistància del pontífex i el va exhortar a condemnar explícitament els crims comesos per Rússia a Ucraïna. “No hi pot haver igualtat entre víctima i agressor”, va denunciar llavors el mandatari ucraïnès.
La visita de Zelenski s'emmarca en la gira europea que ha fet dijous i divendres per capitals de l'Europa occidental per renovar el suport al seu país i fer pressió perquè se li permeti utilitzar míssils de llarg abast en territori rus.
El dia anterior, Zelenski es va reunir a Roma amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el govern de la qual s'oposa a autoritzar la utilització d'aquest tipus d'armament per atacar Rússia. La líder de l'executiu italià va assegurar durant la compareixença conjunta davant la premsa que l'objectiu del seu suport és “posar Ucraïna en condicions de construir una taula de pau, una pau que no pot significar rendició”, i va anunciar una Conferència per a la Recuperació d'Ucraïna el 10 i 11 de juliol a Roma.