Zelenski se la juga al maig: claus de l'ofensiva que desencallarà la guerra

BarcelonaEl comunicat de guerra del ministeri de Defensa rus d’aquest diumenge deia el següent: "Els destacaments d’assalt han aconseguit el control de dues illes de cases a les parts nord-oest i oest de de Bakhmut".

La lluita per aquesta ciutat del Donbass, on té lloc un dels pitjors setges de la invasió russa, està sent tan llarga que Moscou, mancat d’èxits militars, celebra fins i tot la captura d’un grapat d’edificis residencials. Les batalles són carrer per carrer i casa per casa, com mostrava un vídeo difós aquest dilluns per bloguers militars ucraïnesos, en què es veia un grup de soldats de Kíiv fugint d’un habitatge completament destruït mentre els russos entraven –i disparaven– per l’altra banda.

D’alguna manera, Bakhmut és un bon reflex de la situació d’estancament que, en els darrers mesos, ha caracteritzat el mapa de guerra d’Ucraïna. El fred rus no ha sigut decisiu i, durant tot l’hivern i part de la primavera, els avenços al front –tant al Donbass, com a les regions del sud– han estat pràcticament insignificants. No ho han estat, d’insignificants, les víctimes: soldats dels dos exèrcits han continuat morint a un ritme que obliga Kíiv i Moscou a eixamplar cementiris. Però aquesta dinàmica –la de l’estancament, no la de les baixes– sembla que està a punt de canviar. Gairebé tothom, també les parts implicades, dona per fet que l’esperada contraofensiva ucraïnesa és a punt de començar. L’objectiu de Volodímir Zelenski és clar: desencallar la guerra per intentar recuperar el màxim territori possible.

Les armes de l'OTAN

Kíiv ho ha tingut clar: per engegar la contraofensiva necessitava tenir a punt tot l'armament promès pels aliats de l'OTAN. Sembla que aquest moment ha arribat. El portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, John Kirby, assegurava fa uns dies que Ucraïna ja té a les seves mans el 98% de l'armament i els equips que havia demanat a Occident. "Equips blindats, artilleria, defensa antiaèria, munició... també els entrenaments a les forces armades ucraïneses, perquè sàpiguen com utilitzar-ho", explicava Kirby. No tindran, però, els caces militars que Zelenski continua demanant. Almenys, de moment.

L'enviament d'armament és, evidentment, una bona notícia per a Zelenski. Però és també una forma de pressió. Arribat aquest moment, Ucraïna es veu obligada a sortir del punt mort en què està la guerra. Si ara no aconsegueix progressos significatius al camp de batalla, Zelenski corre dos grans riscos: d'una banda, que la moral de les seves tropes i de la població en surti tocada; de l'altra, que la paciència dels mandataris occidentals, que continuen armant i ajudant econòmicament el govern ucraïnès, s'acabi. Potser per desfer-se d'aquesta pressió, el ministre de Defensa ucraïnès llançava una advertència: "L'expectació que hi ha al món al voltant de la nostra contraofensiva s'ha sobrevalorat, i això és perillós".

El dilema de Crimea

"Fins a Crimea". És una consigna prou compartida entre els soldats ucraïnesos que, des de fa més de 400 dies, lluiten contra la invasió russa. El govern de Zelenski reforça aquest missatge: la guerra només s'acabarà quan es recuperin tots els territoris ocupats, incloent-hi aquesta península que Rússia es va annexionar il·legalment el 2014.

En una entrevista al podcast de l'ARA, el director del CIDOB, Pol Morillas, es feia una pregunta interessant: "¿La contraofensiva ucraïnesa ha d'incloure l'intent de recuperar Crimea, amb tot el que això significa per a Putin i l'escalada que pot suposar?". Des de Kíiv la resposta sembla clara, però alguns aliats occidentals no opinen el mateix, perquè temen una reacció definitiva del Kremlin. Hi ha altres preguntes –i respostes– que separen Zelenski dels seus socis. Per exemple: ¿La contraofensiva s'ha d'allargar fins a aconseguir una victòria total, o n'hi hauria prou que acabés amb una posició favorable per als ucraïnesos per negociar un desenllaç pactat amb Rússia? Difícil de contestar, tot i que Morillas feia una altra reflexió encertada i, probablement, realista: "A hores d'ara, els dos bàndols saben que la victòria total no existeix: Rússia continua sent un exèrcit massa fort, perquè perdi tot el territori que ha guanyat fins ara, i la resistència ucraïnesa és massa robusta com perquè Kíiv hagi de sucumbir al domini de Putin".

El sud, clau

Evidentment, Kíiv manté en secret les seves intencions, però, mapa en mà, es poden anticipar alguns moviments. Fa setmanes que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units apunten al front de Zaporíjia, al sud-est del país. És la regió on sembla que Ucraïna pot impulsar una operació més gran. Concretament, des d'allí es voldria intentar arribar a la ciutat ocupada de Melitopol, considerada l'eix dels territoris ocupats pel Kremlin a la costa ucraïnesa. Recuperar aquesta ciutat o, com a mínim, apropar-s'hi per castigar-la amb foc d'artilleria permetria als ucraïnesos dividir la zona envaïda pels russos i tallar el corredor existent.

Més al sud, hi ha el front de Kherson, on també s'auguren moviments. El riu Dniéper fa de frontera natural entre els dos exèrcits, com a Kherson ciutat, castigada diàriament pel foc d'artilleria que llancen els russos des de l'altra riba. Fa mesos que es parla d'una operació especial –i complexa, ja que requeriria un desembarcament fluvial– per enllestir la feina que es va iniciar a la tardor: acabar d'alliberar tota la regió de Kherson, amb la vista posada a Crimea. Però durant tots aquests mesos les posicions russes s'han fet fortes a l'altra banda del riu, amb quilòmetres de trinxeres i fortificacions no vistes des de la Segona Guerra Mundial. La resistència serà ferotge. Putin s'hi juga la reputació i, possiblement, el futur.

Combats salvatges al Donbass

La setmana passada, la Casa Blanca feia pública una xifra: com a mínim 20.000 soldats russos van morir i 80.000 més van ser ferits en els últims cinc mesos de guerra a Ucraïna. Si ens refiem dels càlculs de Washington –part implicada de la guerra–, veiem que hi ha hagut una acceleració del nombre de russos que cauen al camp de batalla. La majoria d'aquestes baixes es produeixen al Donbass, on es concentren el gruix de combats, que són ferotges i on cada metre guanyat es paga amb vides humanes.

L'efecte que la contraofensiva ucraïnesa pot tenir en aquesta regió és encara més incert: tant als fronts de la província de Lugansk com el de Donetsk, més actius, s'hi juga una guerra de desgast, constant. En aquest context, sembla més difícil esperar moviments diferencials i immediats de Kíiv, tot i que apropar-se a la ciutat de Donetsk o trencar línies a Lugansk continua sent un objectiu primordial. L'arribada de l'armament occidental, el reagrupament de tropes i la desaparició del fang que tot ho atura –i més després d'un hivern especialment plujós– seran factors decisius.