Zelenski sobre el final de la guerra: "Abans parlàvem de pau, ara de victòria"

Kíiv denuncia un atac rus amb míssils contra un tren de passatgers amb almenys 22 morts

El president Volodímir Zelenski lliura flors amb la seva dona Olena al mur a la memòria dels Defensors Caiguts d'Ucraïna.
Francesc Millan
25/08/2022
4 min

Barcelona"Què és per a nosaltres el final de la guerra? Abans parlàvem de pau, ara parlem de victòria". La frase és del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i l'ha pronunciat durant la seva compareixença d'aquest dimecres, el dia que Ucraïna celebra el 31è aniversari de la independència i que, a més, es compleixen sis mesos des de l'inici de la invasió orquestrada per Vladímir Putin. Vestit amb l'habitual verd militar i des de davant del principal monument a la independència de Kíiv, el president ha admès que la pau ja no és suficient i que l'objectiu del seu govern és la victòria davant "les forces invasores" del Kremlin. El missatge no és nou. Malgrat que des de l'inici de la invasió russa, fa sis mesos, el mandatari ucraïnès va deixar clara la seva intenció de resistir i de combatre –renunciant a ofertes de Washington o París per evacuar-lo–, en les darreres setmanes ha expressat un to més desacomplexat a l'hora de parlar del final del conflicte, i ha advocat per "lluitar fins al final" per recuperar tots els territoris ocupats pels russos. "Això va començar amb Crimea i acabarà amb Crimea", insistia dimarts en un acte telemàtic amb mandataris de més de 60 països, l'OTAN o les Nacions Unides. Tant els Estats Units com la Unió Europea han aplaudit aquestes declaracions i han reiterat que el seu suport s'allargarà tant com faci falta.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Al vespre, en una intervenció per videoconferència al Consell de Seguretat de l'ONU, Zelenski ha denunciat que almenys 22 persones han mort i una cinquantena han quedat ferides en un atac amb míssils contra un tren de passatgers prop de l'estació de tren de Txaplyne, a uns 145 kilòmetres del front de Donetsk, dins la regió de Dnipropetrosk. Quatre vagons del tren van quedar totalment calcinats. Mentre Zelenski parlava als representants de les grans potències les alarmes antiaèries sonaven a Kíiv.

La jornada d'aquest dimecres estava ben marcada en vermell al calendari de tots els ucraïnesos. En primer lloc, perquè era el primer Dia de la Independència que celebrarien enmig d'una guerra que, com ha recordat Zelenski, "ha canviat la història, el món, i a nosaltres mateixos". El govern volia que, malgrat tot, el dia d'avui servís per mostrar orgull ("El 24 de febrer ens van dir que no teníem cap possibilitat. Però el 24 d'agost diem: Feliç Dia de la Independència, Ucraïna!", ha rememorat Zelenski).

En segon lloc, era important perquè Kíiv –també els Estats Units– havia incrementat el nivell d'alarma, ja que, segons els seus càlculs, Moscou volia aprofitar la doble efemèride per llançar una onada "d'atacs especials" que podien tenir com a objectiu infraestructures civils. En els dies previs, molts habitants de Kíiv havien abandonat la ciutat per precaució –s'especulava que la capital podia ser un dels blancs d'aquests atacs– i les autoritats ucraïneses havien pres mesures com ara ordenar el teletreball als funcionaris, tornar a habilitar el metro com a refugi antiaeri o prohibir qualsevol celebració pública. A Khàrkiv, la segona ciutat del país, a tocar de la frontera amb Rússia, víctima ininterrompuda de bombardejos gairebé diaris de l'exèrcit rus, es va decretar un toc de queda de 36 hores.

Ucraïna celebra el dia de la independència

A més, el neguit havia crescut després que l'ambaixada dels Estats Units emetés dimarts un comunicat en què instava els seus ciutadans a abandonar Ucraïna com més aviat millor. "El departament d'Estat té informació que Rússia està incrementant els seus esforços per atacar en els pròxims dies infraestructures i instal·lacions governamentals", advertia el document. Altres ambaixades, com la del Pakistan, afirmaven el mateix.

També es temia que Putin aprofités aquest dia per respondre a les crides de l'ultranacionalisme rus, que li demanen venjança després de l'assassinat de la propagandista Daria Dugina. Moscou, sense proves concloents, va responsabilitzar Kíiv de l'atemptat amb cotxe bomba de dissabte a la nit, tot i que l'executiu de Zelenski ha insistit que no hi té res a veure.

Visita de Johnson i crida a l'ONU

Malgrat que han sonat les alarmes antiaèries fins ben entrada la nit, el relatiu clima de tranquil·litat a la capital ha permès que el president ucraïnès donés un tomb per la ciutat –passant per la plaça del Maidan– acompanyat de l'encara primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que s'ha presentat per sorpresa a Ucraïna per "felicitar tots els ucraïnesos".

Una noia mostra una bandera ucraïnesa durant el dia de la Independència, a Kíiv.

Zelenski també ha tingut temps per participar telemàticament al Consell de Seguretat de l'ONU, on ha dit que "el futur del món s'està decidint a Ucraïna" i ha tornat a advertir que si Putin guanya aquest conflicte portarà la guerra a altres països. "Això volem? Només us recordaré que milers de civils han sigut assassinats i ferits, inclosos centenars de criatures. El món ha vist greus violacions de les lleis internacionals de drets humans i humanitàries". També ha tornat a demanar més armes i suport militar. Jo Biden havia anunciat unes hores abans, durant la matinada, un nou paquet d'ajuda militar valorat en gairebé 3.000 milions de dòlars i que inclourà sistemes de defensa aèria, sistemes d'artilleria, municions o drons.

I és que els sis mesos d'ofensiva russa arriben en un moment d'incertesa accentuada. Descartada ben aviat l'operació llampec que Putin probablement havia imaginat, i després de la retirada de les tropes russes del front nord al març –renunciant a prendre Kíiv–, la guerra s'ha enquistat a l'est del país, on els avenços dels soldats del Kremlin tampoc són tan clars.

Per ara no es veu una sortida al conflicte ni condicions per arribar a un alto el foc: Ucraïna considera que qualsevol concessió territorial només serà una treva que permetrà a Moscou recuperar forces per a una nova envestida. I per a Putin és inimaginable una retirada. Diversos experts auguren que l'arribada del fred podria tornar a accelerar els esdeveniments. Kíiv, que continua reclamant a Occident més armes, tem que Putin aprofiti la dependència energètica per collar Europa durant l'hivern i que tradueixi aquesta estratègia híbrida en un augment, també, de les ofensives sobre el terreny.

stats