Zelenski exigeix al Papa que condemni els crims russos i abandoni qualsevol equidistància

RomaEl Papa ha rebut aquest dissabte al Vaticà el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. La reunió es produeix després que Francesc confirmés recentment una missió de pau liderada per la Santa Seu de la qual es desconeixen els detalls. La trobada ha despertat una gran expectació, ja que s'espera que pugui obrir la porta a una negociació entre Kíiv i Moscou amb el Vaticà com a mediador.

“És un gran honor”, ha dit el president ucraïnès al ser rebut pel Papa al Vaticà per primera vegada des que va començar la guerra. Després de l'audiència, que s'ha allargat uns 40 minuts, la Santa Seu ha informat en un breu comunicat que el papa Francesc i el president d'Ucraïna han coincidit en la necessitat de continuar l'ajuda humanitària en suport de la població. Més tard, però, Zelenski ha dit que havia demanat al Papa “condemnar els crims de Rússia a Ucraïna perquè no hi pot haver igualtat entre víctima i agressor”, una referència explícita a abandonar la presumpta equidistància mostrada pel pontífex.

La reunió entre el Papa i el president ucraïnès es produeix just després que Francesc confirmés que el Vaticà estava participant en una missió de pau per intentar posar fi al conflicte. “Estic disposat a fer tot el que calgui”, va avançar el pontífex als periodistes que l'acompanyaven en el recent viatge a Hongria. Poc després, però, va arribar el desmentiment des de Kíiv i Moscou. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va negar tenir coneixement del suposat pla, mentre que fonts de la presidència ucraïnesa van assegurar que aquestes discussions en nom d'Ucraïna s'estarien donant sense el “consentiment” del president ucraïnès.

"Les dues parts ho saben, però enmig del laberint de la burocràcia pot passar que les comunicacions no arribin on han d'arribar", va comentar sorprès el secretari d'Estat vaticà, el cardenal Pietro Parolin. La reunió entre el pontífex i Zelenski aquest dissabte és la confirmació explícita de les paraules del cap de la diplomàcia vaticana i podria aplanar el camí per a una pròxima visita de Francesc a Ucraïna, tot i que sempre ha defensat que només viatjarà a Kíiv quan pugui anar també a Moscou.

Meloni ratifica el ple suport a Kíiv

El president d'Ucraïna ha aterrat en una Roma blindada aquest dissabte a primera hora. Abans de reunir-se amb el pontífex, Zelenski ha mantingut una trobada amb el president de la República, Sergio Mattarella, i amb la primera ministra, Giorgia Meloni, que ha confirmat el suport total a Kíiv.

Durant la seva compareixença amb el president ucraïnès, Meloni ha assegurat que Roma donarà suport de "360 graus" a Ucraïna durant tot el temps que sigui necessari, i ha reiterat el seu aval a la integració del país a la Unió Europea: “El nostre missatge és clar: el futur d'Ucraïna és de pau i de llibertat. I és un futur europeu”.

Zelenski, per la seva part, ha reivindicat les aspiracions del seu país a formar part de l'Aliança Atlàntica: “Avui Ucraïna fa pràcticament allò que faria qualsevol país de l'OTAN defensant les seves fronteres”. El líder ucraïnès ha rellançat la seva proposta per posar fi a la guerra, un pla de pau format per deu punts concrets que preveu, en primer lloc, “el retorn de tots els ucraïnesos empresonats a Rússia, incloent-hi els milers de nens que han estat deportats”.

En aquest sentit, la primera ministra italiana ha denunciat “la brutal i injusta agressió de Rússia” i no ha tancat les portes a una futura negociació a favor de la pau, però amb matisos: "A la pau no es pot arribar amb cap opció de rendició per part d'Ucraïna perquè seria injust i perillós, a més d'un greu precedent per a totes les nacions del món".

El suport incondicional de Meloni no és una novetat, però la seva referència a una “pau justa” marca una diferència amb els seus aliats al govern de coalició, Matteo Salvini i Silvio Berlusconi. L'ambigüitat del líder de la Lliga i les crítiques a Zelenski expressades fa uns mesos pel Cavaliere, amic personal de Vladímir Putin, han posat problemes a Meloni, però la primera ministra ha aconseguit mantenir la política impulsada pel seu predecessor al càrrec, Mario Draghi, incloent-hi l'enviament d'armes militars a Kíiv.