Zelenski s'obre a discutir el pla de pau de la Xina

Enviat Especial a KíivLa prestatgeria és de fusta i ocupa un lloc privilegiat en una llibreria cèntrica de Kíiv. Hi ha una trentena de llibres i, a tots, hi surt una foto de Volodímir Zelenski. “Cròniques de guerra: primer mes. Discursos i compareixences del president d’Ucraïna Volodímir Zelenski”, es llegeix a la portada d’un dels llibres. La resta tenen un títol gairebé idèntic: només cal canviar el primer mes per segon, tercer, quart. És una col·lecció que recull tots els discursos que va fer el mandatari ucraïnès des de l’inici de la invasió russa contra el seu país. Però l’editorial potser no preveia que aquesta guerra seria tan llarga i, a partir del sisè mes, va deixar de publicar nous volums. 

Aquest divendres s’ha complert un any des que Vladímir Putin va decidir atacar, per terra, mar i aire, Ucraïna. Ell –hi coincideixen els experts– volia una guerra llampec: entrar aviat a Kíiv, forçar la rendició del govern i controlar tot el país, o gairebé. La gran guerra que se n’ha derivat, d’implicacions i impacte global, no sembla tenir final, mentre civils, i sobretot soldats, moren cada dia. 

Zelenski, adreçant-se a la premsa local i internacional des d'un búnquer, ha aprofitat l'efemèride per protagonitzar una roda de premsa, pausada, per fer balanç d’aquest primer any de guerra. Era l’acte més esperat de la jornada i el mandatari ha parlat gairebé de tot: del suport que Kíiv continua necessitant d’Occident, del patiment del seu país, del convenciment que guanyaran o del paper clau que pot jugar la Xina, amb qui busca reunir-se.

Amb cautela, ha celebrat el pla presentat aquest divendres per Pequín, però ha dit que només seria acceptable si portés a la retirada total de les tropes russes de tots els territoris ucraïnesos ocupats. "Vull creure" que Pequín vol una "pau justa", i això significa "que no proveeixi d'armes a Rússia, cosa que ara és la principal prioritat".

“Espero veure Putin al Tribunal de la Haia. Tantes morts no poden quedar impunes”, ha dit Zelenski. “[Putin] és el líder de Rússia i ha d’assumir les responsabilitats. No es pot perdonar tot el que ha fet. Tanta gent assassinada és una tragèdia”, ha subratllat. El president, convertit en una icona global a qui fins i tot els periodistes li demanen selfies, ha recordat que el 24 de febrer del 2022 va ser “el dia més llarg d’Ucraïna”.

"Si els aliats fan la seva feina, la victòria és inevitable"

"Si tots els nostres aliats fan la seva feina, la victòria és inevitable". Missatge enviat a Washington i a les capitals de la Unió Europea. El seu suport ha estat clau des de l'inici de la invasió: Kíiv no hauria resistit l'ofensiva russa sense les armes, els diners i el suport logístic d'Occident. Però Zelenski en vol més, perquè està convençut que Ucraïna està lluitant en nom d'Europa i dels països democràtics davant l'imperialisme de Putin. Amb la llum verda per als tancs Leopard –Polònia ha enviat avui els primers–, Kíiv pressiona ara per comptar amb els avions militars, que han de ser clau, segons el govern ucraïnès, per la nova contraofensiva que el Kremlin està llançant.

"Sisplau, respecti el nostre dret a viure a la nostra terra. Surti del nostre territori. Deixi de bombardejar-nos". Missatge enviat a Moscou. S'ha emocionat quan ha parlat de què ha de passar per reprendre el diàleg entre els dos bàndols. La resposta curta: “Només quan Rússia deixi de matar gent”. La llarga: quan també “deixin de [destruir] tota la nostra infraestructura, energia, aigua potable; deixin de bombardejar pobles, matar gossos i gats, simplement animals, incendiar boscos”.

Gran expectació per l'aniversari

La gran expectació mediàtica per l’arribada del primer aniversari de la invasió contrastava amb la normalitat que s’ha viscut aquest divendres a la capital ucraïnesa. S’havia advertit de la possibilitat que Putin, històricament aficionat a subratllar les efemèrides, preparés un atac especial sobre Ucraïna. Alguns teoritzaven sobre un gran cop contra Kíiv; d’altres sobre una ofensiva aèria sobre les zones properes al front, i uns altres apuntaven que Moscou podia intentar una nova incursió pel nord ucraïnès. Els rumors havien corregut tant que una periodista ucraïnesa m’explica que, durant la matinada, ha rebut una trucada d’una dona que viu a Mikolaiv, al sud, preguntant-li si era cert que els russos estaven entrant un altre cop a través de la frontera amb Bielorússia. Res de res.

El Boris, un productor de tele de 30 anys, s'ha llevat d'hora. No ha volgut tenir por que Rússia llancés un atac més gran dels que pateix des de fa un any la capital ucraïnesa. A dos quarts de deu del matí estava fent esport en un gimnàs del centre de Kíiv. No era l'únic. "Avui em toca [fer exercicis d']esquena". Lluitar per fer fora els fantasmes de Moscou i per recuperar una certa normalitat és també un acte de resistència. "Després aniré a treballar, a la tarda a fer una volta amb la meva xicota, i a la nit, com a molt, mirarem una pel·lícula a Netflix".

Admet, però, mentre esmorzava amb la seva parella, sí que han destinat una estona a reflexionar sobre el que va passar ara fa un any. "És molt fort tot el que ens ha passat: dies abans de la invasió vaig estar amb uns amics a Irpín, parlant d'un projecte televisiu que volíem engegar", explica. "Ara tot això són fantasies", es lamenta referint-se a tots els plans que tenia abans de la guerra. Tot ha canviat. Irpín, en procés de reconstrucció, passarà a la història per ser escenari de matances horroroses de les tropes russes contra civils. Dos dels amics amb qui havia de crear una start-up són ara soldats. Estan lluitant al front del Donbas.