Zelenski: no hi haurà negociació de pau fins que els soldats russos no marxin

IstanbulAcabar amb la guerra. Aquesta ha estat la frase més repetida pels líders reunits aquests dijous Lviv, ciutat ucraïnesa situada prop de la frontera amb Polònia, que ha acollit la trobada entre el president turc, Recep Tayyip Erdogan, el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. I aquest últim, que ha rebut per primera vegada al seu territori els dos líders –i mediadors, que han permès l'exportació de gra des del port d'Odessa–, ha qualificat la presència del president turc de “molt poderosa”. Tot i així Zelenski ha reiterat la seva postura de les últimes setmanes i ha advertit que Ucraïna no iniciarà negociacions de pau amb Rússia fins que l'últim soldat rus no hagi sortit del seu territori, inclosa l'annexionada Crimea. “La guerra acabarà amb l’alliberament de Crimea”, clamava Zelenski fa uns dies. Doncs això. Amb aquestes paraules, el líder ucraïnès allunya, una mica més, les poques esperances que ja hi havia d’una pau propera que pugui aturar un conflicte que, dia a dia, continua destruint i matant. Aviat, es compliran sis mesos de l’inici de la invasió llançada per Vladímir Putin.

En aquest sentit, els tres dirigents han mostrat sintonia a la defensa de la integritat territorial d’Ucraïna i tant Erdogan com Guterres són defensors de la via diplomàtica per posar fi al conflicte. Però Zelenski no ho veu clar. El motiu? L'ha repetit en una compareixença prèvia a la trobada amb els seus convidats: “No tenim confiança que Rússia compleixi els seus compromisos”.

Erdogan, que ha garantit el seu suport a Zelenski per aconseguir que els presos de guerra tornin a Ucraïna, ha assegurat que transmetrà les conclusions de la reunió al president rus. Erdogan es va veure el 5 d’agost amb Putin i, segons han informat mitjans russos i turcs, l’home fort del Kremlin s’hauria mostrat favorable a reunir-se amb Zelenski. Però res fa pensar que Moscou pugui accedir a renunciar el territori ucraïnès que han ocupat des de l’inici de l’ofensiva contra els seus veïns i que, actualment, suposa un 20% del total d’Ucraïna.

Evitar un Txernòbil

Un altre dels punts importants de la reunió trilateral era el risc d'accident nuclear derivat de la guerra. La central de Zaporíjia és ara un dels punts més febles de la guerra a Ucraïna, però el perill sempre ha estat present, pràcticament des del primer moment de la invasió. Ocupada per les forces russes poc després que esclatés la guerra, i com si els russos juguessin amb un encenedor a dins d'una benzinera, aquest mes de juliol van saltar les alarmes quan hi van desplegar sistemes de llançament de coets i la van convertir en una mena de base militar. Ara mateix assetjada i en perill constant de bombardeig, és a dir, de desastre nuclear, Guterres ha demanat que es desmilitaritzi la zona per evitar un accident que Ucraïna ja coneix pel desastre de Txernòbil. Però Putin s'hi nega: “Les propostes de desmilitaritzar una zona al voltant de la central nuclear de Zaporíjia són inacceptables", ha dit avui el subdirector del departament de Premsa i Informació del ministeri d'Afers Estrangers de Rússia, Ivan Netxàev. Rússia ha declarat que el funcionament de la central de Zaporíjia pot ser suspès si no cessen els atacs, dels quals Moscou culpa les forces de Kíiv.

Segons Zelenski, “la missió i el deure de cada país ha de ser una reacció dura i coherent a qualsevol manifestació de xantatge nuclear”. I el president busca garanties: crear una zona d'exclusió d'uns 30 quilòmetres al voltant de la central i la introducció de forces internacionals i observadors estrangers al territori de la planta i demana que l'ONU, Turquia i tota la comunitat internacional hi intervinguin per evitar un accident nuclear. Caldria, segons Kíiv, la retirada total de les tropes russes per a una possible missió de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica a la central.

Acord per infraestructures

La visita d'Erdogan a Ucraïna no hauria sigut del tot satisfactòria si no s'haguessin signat acords bilaterals que puguin ajudar la seva economia. I en aquesta ocasió les constructores en trauran un bocí. Erdogan i Zelenski han rubricat un tractat bilateral per a la reconstrucció d'infraestructures del país destruïdes pels russos. Negoci assolit. “Turquia té una àmplia experiència en la construcció de carreteres i ponts, en particular els ponts de Zaporíjia i Krementxuc, i ha demostrat ser un soci fiable”, ha comentat Zelenski.

L'altre acord, ja signat, i que aquests dies es reavaluarà amb la visita de Guterres al port d'Odessa, és el del gra. Per ara les xifres del ministeri de Defensa turc indiquen que fins a vint-i-cinc vaixells han sortit dels ports ucraïnesos i 18 han arribat a lloc. Cap incidència i 622.000 tones exportades gràcies a un compromís que se supervisa des d'Istanbul amb la presència de delegacions ucraïneses, russes, turques i de les Nacions Unides. I l'acord, que no és tan vinculant per portar la pau a Ucraïna però prou rellevant per apaivagar la gana a les nacions més necessitades, és una primera fita per veure russos i ucraïnesos asseguts a la mateixa taula i consensuant decisions. Així ho ha expressat el mateix Erdogan, que té l'esperança d'exportar aquesta experiència a una taula de negociacions on puguin seure Putin i Zelenski, cara a cara, per parlar del final de la guerra.