Zelenski destitueix el cap de les forces armades pel fracàs de la contraofensiva ucraïnesa

BarcelonaEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha destituït aquest dijous el comandant en cap de les forces armades, el general Valeri Zalujni. D'aquesta manera intenta buscar una sortida a la desesperada després del fracàs de la tan anunciada contraofensiva ucraïnesa i d'un futur amb més incerteses que mai. Zalujni serà substituït pel fins ara comandant de les forces terrestres, Oleksandr Sirski.

El recanvi té especial importància, tenint en compte que el general s'havia convertit en un símbol de la resistència de l'exèrcit ucraïnès i se li atribuïen tots els mèrits de l'estratègia militar de Kíiv, que tants fruits va donar durant els primers mesos de la invasió. També havia contribuït a la modernització de les forces armades: va acostar-les a la manera de fer d'exèrcits occidentals i va allunyar-les de les doctrines soviètiques, apostant per un comandament més àgil i descentralitzat.

A finals de l'any passat, però, les diferències entre Zelenski i Zalujni es van fer més evidents, després que l'encara cap de les forces armades es desviés del discurs oficial en una entrevista al setmanari The Economist i reconegués –tot i que no ho deia clarament– un estancament en la guerra. Al president ucraïnès no li van agradar les seves paraules. Zalujni, però, no anava tan desencaminat i la prova ha estat el seu relleu aquest dijous.

"Agraeixo al general Zalujni els dos anys de protecció del país. Estic agraït per cada victòria que hem aconseguit junts i també dono les gràcies a tots els soldats ucraïnesos que lluiten heroicament en aquesta guerra", ha dit amb solemnitat el president ucraïnès en un vídeo publicat a Telegram. També ha difós una fotografia fent una encaixada de mans amb Zalujni, mentre tots dos somriuen a la càmera i el fins ara cap de les forces armades fa el signe de la victòria amb els dits. La realitat, però, és una altra. L'exèrcit ucraïnès agonitza perquè no té prou munició. L'ajuda militar dels Estats Units no arriba i la de la Unió Europea no és suficient.

L'administració de Joe Biden està tenint problemes per desencallar el paquet d'ajuda militar, que fa mesos que està bloquejat al Senat per l'oposició dels republicans. Des de Kíiv, alerten que això amenaça la seva capacitat per continuar aguantant al front i impedir l'avanç de les tropes del Kremlin. Els Estats Units són el primer subministrador d'ajuda militar a Ucraïna i per molt que la UE ha accelerat la seva aportació, ni de lluny arriba a cobrir el forat de Washington. Els responsables ucraïnesos asseguren que el bloqueig als Estats Units ja té un impacte en el camp de batalla.

Votació als Estats Units

El Senat dels Estats Units ha de votar aquest dijous la llei per desbloquejar aquesta ajuda, que després encara ha d'obtenir l'aval de la Cambra de Representants: són 60.000 milions de dòlars (57.800 milions d'euros) per a Ucraïna. L’ajuda a Kíiv estava bloquejada perquè els republicans n’havien condicionat l’aprovació a l’enduriment de la política migratòria als Estats Units, al·legant que darrerament la guerra es troba en situació d’estancament. A principis de novembre, el president Biden va enviar al Congrés una sol·licitud “urgent” perquè aprovés una ajuda conjunta de 105.000 milions de dòlars per a Ucraïna, Israel, Taiwan i la frontera sud amb Mèxic. Però els congressistes republicans reclamaven que s'aprovessin dos paquets d'ajuda separats, un per a Ucraïna i un altre per a Israel, i que aquesta aportació anés lligada a polítiques per enfortir el control de la frontera sud dels Estats Units, cosa que és una línia vermella per als demòcrates. Dimecres a la nit els demòcrates van optar per fer dues votacions separades: una per a l'ajuda militar a Ucraïna, Israel i Taiwan, i deixar el control fronterer per a més endavant, amb l'objectiu de posar fi al bloqueig.

La directora de pressupost de la Casa Blanca, Shalanda Young, ja havia avisat al desembre que si no s’enviava ajuda per a Kíiv, es podia "comprometre el paper d’Ucraïna al camp de batalla, no només posant en risc el territori recuperat, sinó també augmentant la probabilitat de victòries militars russes". Fins i tot el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va viatjar a Washington a finals d’any per intentar convèncer la Casa Blanca (i també alguns líders republicans) de la necessitat de continuar donant suport a les tropes de Volodímir Zelenski.

Mikhailo Podoliak, assessor del president ucraïnès Volodímir Zelenski, ha dit que les forces russes disparen cada dia 10.000 projectils d'artilleria contra la seva línia del front, mentre que els ucraïnesos només tenen entre 1.500 i 2.500 projectils per respondre. També assegura que la manca de munició els impossibilita la planificació a mitjà termini.

La UE va aconseguir la setmana passada superar el veto del primer ministre hongarès, l'ultraconservador Viktor Orbán, i aprovar un paquet d'ajuda per a Ucraïna de 50.000 milions d'euros, però Kíiv ja ha deixat clar que no n'hi haurà prou sense la concurrència dels Estats Units. A Ucraïna tothom confia que els Estats Units no els deixaran caure, però el desgast es fa notar i també la impotència de veure com l'arsenal rus no s'esgota, mentre que l'ucraïnès depèn dels problemes interns que tenen els seus aliats. També pesa el convenciment que, si els Estats Units han de triar entre Israel i Ucraïna, el pont aeri de municions i diners entre Washington i Tel-Aviv serà prioritari.

Davant la perspectiva que Trump pugui tornar a la presidència dels Estats Units el 5 de novembre, els dirigents ucraïnesos mesuren cada paraula, tenint en compte que una trucada entre Zelenski i Trump el 2019 va portar l'expresident a un procediment d'impeachment, que finalment no va fructificar. Ara Ucraïna torna a trobar-se al centre de la disputa interna en uns Estats Units cada cop més polaritzats. "Per desgràcia la política exterior [dels Estats Units] s'ha convertit en ostatge de la política domèstica", assegurava lacònicament Podoliak fa uns dies.

Kíiv intenta fer tot el que pot per conservar l'assistència militar estatunidenca. Al desembre Zelenski va visitar Washington i el seu cap de gabinet, Andrí Iermak, hi va anar unes setmanes abans per reunir-se amb els senadors republicans. Molts dins el partit són partidaris de mantenir l'ajuda, però Trump pressiona amb el seu "Amèrica primer". El ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, no amagava fa uns dies la seva frustració: "He rebut informes de Washington sobre els possibles escenaris al Senat i alguns recorden un thriller. Tot és molt confús". Kíiv continua alertant del que està en joc: "Ho hem explicat i ho continuarem dient: els països democràtics es defensen o cedeixen la iniciativa als altres i estarem aleshores en un món on els genocidis seran acceptables". Una lliçó que el govern de Kíiv no accepta aplicar en el cas de Gaza.