Westminster promulga una amnistia de setmanes per als ganivets zombis i els matxets

LondresEl 30 de juliol un esclat de violència a la ciutat costanera de Southend-on-Sea, a 68 kilòmetres a l'est de Londres, va deixar a les xarxes socials unes imatges més aviat esgarrifoses: membres de bandes rivals, armats amb ganivets i matxets de grans dimensions, es van enfrontar als carrers del poble al vespre del que havia sigut el dia més calorós de l'any al Regne Unit. Un ferit per arma blanca i vuit arrestats va ser el balanç d'una baralla entre grups de joves londinencs que s'hi havien citat per una festa rave a la platja.

El dia anterior, al nord-est d'Anglaterra, a la localitat de Southport, un adolescent de 17 anys, amb brots d'autisme, va apunyalar fins a la mort tres nenes de 9, 7 i 6 anys per motius encara no aclarits del tot, i va atemptar contra la vida de deu persones més. A més de la tràgica pèrdua de vides innocents, una altra de les conseqüències de l'atac va ser una setmana llarga d'aldarulls generalitzats en diferents ciutats del país, en bona part atiats per l'extrema dreta i per la difusió a través de les xarxes socials d'informacions falses en relació amb els presumptes vincles de l'autoramb l'Islam.

Tots dos incidents van tornar a posar sobre la taula una realitat ben present en moltes ciutats del Regne Unit, contra la qual els diferents governs britànics –siguin els anteriors conservadors o el que encapçala Keir Starmer des de primers de juliol– intenten lluitar des de fa més d'una dècada: el relativament fàcil accés a les armes blanques per part dels joves, i el seu mortífer efecte.

D'acord amb les estadístiques oficials del ministeri de l'Interior, fins al març d'aquest 2024 s'ha produït un augment del 4% dels delictes en què hi ha hagut implicat un ganivet o un instrument esmolat en relació amb l'any anterior i s'ha arribat als 50.510. Les dades indiquen que el 2014 se'n produïen un 78% menys. I les armes utilitzades en les agressions són com els matxets vistos a Southend-on-Sea, que a les illes es coneixen com a ganivets zombis: de fulla gran, de més de 12 centímetres i que talla per les dues bandes, amb una vora dentada i l'altra llisa. De fet, el seu disseny s'inspira en el tipus d'armes que s'utilitzen per rodar pel·lícules gore de zombis. A més, solen incloure paraules o imatges, tant al mànec com a la fulla, al·lusives a la violència que poden desfermar.

Mesures efectives?

Què fer per aturar una sagnia constant que només a Londres ja ha costat aquest any 24 vides, 233 a Anglaterra fins al març del 2023, 75 de les quals eren menors de 25 anys i 10, menors de 16? L'últim cas ha costat la vida a una dona de 43 anys aquest diumenge a Manchester, en el que amb tota seguretat és un crim de violència masclista –tot i que el Regne Unit no identifica la violència contra les dones en termes com els que s'utilitzen habitualment a Catalunya o Espanya.

A Alemanya la situació tampoc no és esperançadora. Jochen Kopelke, president del sindicat policial del país, va proposar la setmana passada que els joves que tinguin aquesta mena de ganivets i els lliurin a la policia rebessin una subscripció a Netflix. Kopelke va dir que Alemanya necessitava una amnistia per lluitar contra "el flagell del crim amb ganivets", i que un any gratuït al servei de reproducció en streaming podria fomentar-ho. "Perquè aquesta mesura sigui efectiva, el govern federal ha de crear incentius seriosos per als qui els entreguen", va dir.

La delinqüència amb ganivets a Berlín es va disparar al màxim en 10 anys el 2023. Els matxets i els ganivets zombis es van convertir en l'arma preferida en agressions i robatoris. Només a la capital hi va haver més de 3.500 delictes directament relacionats. El 2009 el govern ja va emprendre una iniciativa que va posar fora de la circulació 200.000 pistoles, ganivets i altres armes il·legals.

El Regne Unit ha llançat ara una amnistia semblant, però sense subscripció a Netflix. A partir del 24 de setembre, els propietaris de matxets i ganivets d'estil zombi estaran cometent un delicte i es podrien enfrontar a penes de presó. Però aquells que els entreguin a la policia entre el 26 d'agost i el 23 de setembre podran reclamar-ne una indemnització. Aquest és el primer pas del nou govern per reduir a la meitat els delictes d'arma blanca en una dècada. La prohibició de les anomenades espases ninja, per les famoses tortugues, és una altra batalla que es deixa per a més endavant.

Els que entreguin les armes per voluntat pròpia durant aquest període de temps no seran arrestats ni processats. Però la situació de saturació de les presons, que ha fet que aquest mateix dilluns s'hagin anunciat les mesures per buidar centres penitenciaris i així poder donar cabuda als més de 500 detinguts durant els recents aldarulls, fa que l'amenaça sigui més aviat poc creïble.

L'any 2016 el govern de David Cameron va incloure en la llista d'armes prohibides els ganivets zombis i els matxets, però els que no tenen consignes al·lusives a violència ni al mànec ni a la fulla es van poder seguir venent. La reforma legal que entra en vigor al setembre posa fi a aquesta escletxa.

Però la cultura de les armes blanques, que ha provocat 3.888 ingressos hospitalaris fins al març del 2024 a Anglaterra i Gal·les, "no s'eliminarà només d'aquesta manera", diu George Kinsella. El seu fill, Ben, de 16 anys, va morir assassinat amb un ganivet després que tres adolescents l'ataquessin al seu barri del nord de Londres el juny del 2008. La família va crear una fundació que es dedica a formar mestres i alumnes en el combat contra els crims amb armes blanques. Més de 100.000 persones han pres part en els seus tallers.