Wagner es retira de Bakhmut i diu que farà una pausa abans de la missió següent
Rússia i Bielorrússia signen l'acord per desplegar armament nuclear tàctic del Kremlin a Minsk
BarcelonaDesprés d'haver cantat victòria en la sagnant batalla de Bakhmut, els mercenaris russos de Wagner cedeixen el control de la ciutat ocupada (i totalment arrasada) a l'exèrcit del Kremlin. Com havia avançat, la companyia privada ha començat aquest dijous a retirar-se de Bakhmut per cedir el lloc a les tropes regulars. Ho ha anunciat el cap dels paramilitars, Evgeni Prigojin, en un vídeo difós al seu canal de Telegram que sembla enregistrat dins el nucli urbà, en un escenari de destrucció i runa. Prigojin diu que les seves unitats estan cedint les posicions, les municions i "tot el que hi ha" a l'exèrcit rus i que s'acabaran de retirar l'1 de juny i després Wagner farà una pausa, repararà el seu armament i reclutarà nous mercenaris abans de "començar una nova missió".
Dimarts, en una entrevista amb el bloguer pro-Kremlin Konstantin Dolgov, Prigojin va admetre que almenys 20.000 dels seus combatents (mercenaris professionals i exconvictes reclutats a les presons a canvi de la seva llibertat) havien mort o han quedat ferits a Ucraïna. És el primer cop que Prigojin, que havia denunciat el Kremlin per no proveir les seves forces de prou munició a Bakhmut, parla d'un nombre concret de baixes, i és una xifra molt superior a les últimes dades facilitades pel Kremlin, el setembre, quan en va admetre 5.900 a les seves files.
Tampoc hi ha cap recompte oficial de baixes ucraïneses, encara que Kíiv ha definit la batalla per la ciutat del Donbass com la més sagnant des de l'inici de la invasió. Hi ha alguns noms que destaquen entre l'anonimat de les víctimes: dimecres la Federació de Boxa ucraïnesa va anunciar que el campió nacional Oleksandr Onixhenko havia mort en combat prop de Bakhmut.
El portaveu del comandament militar de l'est d'Ucraïna, Serhí Txerevati, ha afirmat aquest dijous que els atacs russos a aquesta àrea s'havien reduït els últims tres dies, tot i que els bombardejos continuen. "Definitivament, notem una reducció dels atacs, i possiblement això està relacionat amb el seu reagrupament. És evident que hem infligit grans pèrdues i ho necessiten (per reagrupar-se)", ha dit. Per la seva banda, la viceministra de Defensa d'Ucraïna, Hanna Maliar, ha indicat que, tot i que els mercenaris de Wagner s'han retirat dels voltants de Bakhmut, encara queden combatents a dins de la ciutat. A més, ha assegurat que Rússia està reforçant les seves posicions als flancs de Bakhmut i està bombardejant les forces de Kíiv per intentar aturar els avenços ucraïnesos al nord i al sud de la ciutat.
Armes nuclears tàctiques a Bielorússia
Els ministres de Defensa de Rússia i de Bielorússia han signat aquest matí un document sobre el desplegament d'armes nuclears tàctiques russes a Bielorússia, informa l'agència oficial de notícies russa Tass. Rússia mantindrà el control sobre el seu arsenal nuclear estacionat en territori bielorús "i la decisió d'utilitzar-lo continua en mans de Rússia", ha dit el ministre rus Serguei Xoigú, en l'acte de signatura de l'acord a Minsk. També ha advertit que "es prendran mesures addicionals per garantir la seguretat de la Unió [de Rússia i Bielorússia] en resposta a la situació militar i política".
El president rus, Vladímir Putin, havia anunciat al març que desplegaria armament nuclear tàctic a Bielorússia, on el règim d'Aleksandr Lukaixenko –que li deu el suport en la repressió de les protestes contra la tupinada electoral de l'agost del 2020– diu que vol les armes per contrarestar la pressió d'Occident. El desplegament, el primer que Moscou fa fora de les seves fronteres des de la caiguda de la Unió Soviètica, suposa incrementar l'amenaça del Kremlin sobre Ucraïna, després que Rússia ja fes servir Bielorússia per atacar Kíiv al principi de la invasió a gran escala, fa quinze mesos.
Lukaixenko ha afirmat aquest dijous que el trasllat d'armes nuclears ja ha començat, segons ha informat l'agència Tass, i es completarà durant el pròxim mes. Els documents signats a Minsk estableixen que l'armament s'emmagatzemarà en unes instal·lacions especials a Bielorússia, que té fronteres amb tres membres de l'OTAN: Polònia, Lituània i Letònia.