Vuit candidats entren oficialment a la cursa per arribar a Downing Street

LondresParitat en la primera selecció de candidats oficials a la corona de Boris Johnson, com a part d'un ritual polit i presumptament modèlic: la tria del futur inquilí del 10 de Downing Street. Però fins aquí les bones formes, que en aquesta primera fase tenen més a veure amb un xou per a la galeria i els mitjans de comunicació que no pas amb un veritable intercanvi d'idees. Un xou a què, d'altra banda, el Partit Conservador s'ha acostumat ja cada tres anys des del 2016, com si les cerimònies de decapitació i coronació posteriors (primer, de David Cameron, després de Theresa May, i ara de Boris Johnson) fossin la necessària festa per tancar el curs abans de les vacances d'estiu.

Mentrestant, però, darrere de l'escenari es dirimeixen les pugnes entre faccions rivals i es negocien les aliances. Així, les diferents famílies conservadores fan càlculs per acabar de situar el candidat amb més possibilitats en el ticket final, del qual els militants conservadors hauran de decidir qui esdevé el nou premier. I dels vuit que aquest dimarts al vespre han superat el llindar mínim dels vint diputats avaladors, amb un lloc segur en la pugna final semblen ser Rishi Sunak i Liz Truss o, si no, Penny Mourdant. El primer, un home considerat de centre; la segona, una nova partidària del Brexit que el defensa amb la fe dels conversos i que ha rebut la benedicció dels johnsonians més incondicionals. I la tercera, una brexiter de primera hora molt ben vista per la base.

Quatre dones i quatre homes han aconseguit esdevenir oficialment candidats al número 10. Especialment rellevant és el pes de la dreta del partit, que representen les dues dones esmentades: Liz Truss, encara ministra d'Exteriors, i Penny Mourdant, responsable de la cartera de Comerç. La primera és vista com l'hereva política més directa de Boris Johnson. A la seva candidatura s'hi han afegit el sempre polèmic ministre per a les oportunitats del Brexit –un oxímoron– Jacob Rees-Mogg, i la ministra de Cultura, Nadine Dorries, entestada en soscavar al preu que sigui el poder de la BBC.

Les altres dues dones són pràcticament unes desconegudes per a la gran majoria de l'opinió pública britànica: d'una banda, la fiscal general del regne, Suella Braverman –també representant de l'ala més dura del partit–, i Kemi Badenoch, ex secretària d'estat d'Igualació Territorial, que ha rebut l'inesperat patrocini de l'exministre Michael Gove, acomiadat per Johnson en les hores finals del seu mandat, dimecres passat, però que és home de prestigi per a bona part de les bases tories en tant que referència intel·lectual dels darrers governs conservadors, i que ha servit sota Cameron i també sota May.

Els homes que s'han colat a la llista final són Rishi Sunak, exministre d'Economia, un dels dos dimissionaris que va provocar l'estampida contra Johnson la setmana passada, i a la pràctica el candidat a batre. És el que, fins ara, ha presentat més avals de diputats (45). També compta amb el suport de dos ministres, el de Justícia, Dominic Raab, i el de Transports, Grant Shapps. Els tres restants són Jeremy Hunt, exministre de Sanitat i d'Exteriors, però no del govern sortint, que ja va competir contra Boris Johnson fins al final en la cursa de l'any 2019; el ministre d'Economia que va ocupar el forat deixat per Sunak, Nadhim Zahawi, i el parlamentari de segona fila Tom Tugendhat, l'únic que es pot presentar davant de la militància com el representant de la veritable renovació, ja que no ha sigut contaminat per l'ambient del Downing Street de Johnson.

Els mateixos radicals que van acabar amb Theresa May

Aquest dimecres al migdia tindrà lloc la primera de les votacions. Per continuar endavant caldrà obtenir un mínim de trenta avals. Tots els que quedin per sota quedaran fora. A partir de dijous, en les següents votacions, caurà el o la candidata amb menys vots. I dijous de la setmana vinent han de quedar només els dos integrants del ticket final.

A banda dels debats i presentacions que tindran llocs els pròxims dies, serà fonamental per conèixer la futura composició de la tria final el paper del bloc European Research Group (ERG), un subgrup d'una seixantena de diputats que podrien decidir en bloc el suport per a un o un altre aspirant. L'ERG va tenir un paper clau en la caiguda de Theresa May perquè va oposar-se sistemàticament al seu pacte del Brexit. Ara, una vegada més, la facció més a la dreta del partit, fidel reflex de l'esperit molt conservador de la militància, té a les seves mans la possibilitat d'esdevenir el creador del rei.