Von der Leyen s'inspira en Meloni i vol crear camps fora de la UE per deportar-hi migrants
La presidenta de la Comissió Europea aposta per intensificar la deportació d'immigrants il·legals
BarcelonaLa primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, mantenen una molt bona relació des que ara fa dos anys la ultradretana va visitar Brussel·les per primera vegada. A la capital comunitària hi havia un cert temor sobre l'aterratge de la italiana, però des del primer moment es va entendre a la perfecció amb la conservadora alemanya. I, de fet, Von der Leyen ha sigut qui ha acabat fent seves les polítiques de Meloni en matèria migratòria. I no al revés. Tant ha estat així que aquest dimarts la líder de la Comissió Europea ha posat d'exemple l'acord d'Itàlia amb Albània per crear centres de recepció d'immigrants i refugiats fora de la Unió Europea, i ha proposat instal·lar-ne més de similars per deportar-hi els nouvinguts que viuen dins del bloc comunitari de manera irregular.
La proposta de Von der Leyen arriba poques hores abans de la cimera de líders europeus que es fa aquest dijous i divendres a Brussel·les, on es preveu que el repte migratori torni a ser protagonista, i pocs dies després que fins a 17 estats membres demanessin a Brussel·les endurir la política de deportacions de la UE. A la conservadora alemanya li ha costat poc recollir el guant i, més enllà de la construcció de camps de migrants fora del territori comunitari, aposta per impulsar les deportacions dels nouvinguts il·legals, ampliar la seguretat a les fronteres i l'espai Schengen, i arribar a nous acords amb països tercers perquè frenin les rutes migratòries que es dirigeixen a Europa.
D'aquesta manera, en la missiva que ha enviat a tots els estats membres, Von der Leyen aposta per revisar quins països tercers són segurs i estudiar "la idea de desenvolupar-hi centres de retorn". En cap cas, però, remarca la necessitat que aquestes deportacions compleixin el dret humanitari i es garanteixi que no es posa en perill la vida dels immigrants, tal com demanaven alguns estats membres, com Espanya.
En la mateixa línia, la conservadora alemanya avança que "plantejarà una nova proposta" en política de deportacions per fer-les més "eficients". Sobretot, Brussel·les pretén harmonitzar el marc legal comunitari per evitar que els immigrants il·legals es beneficiïn de la manca de col·laboració entre estats membres. "La majoria de gent que ve a Europa no té cap intenció criminal, però no es pot ser tolerant els que cometen crims", diu la missiva.
D'aquesta manera, la presidenta de la Comissió Europea inclouria la petició de la gran majoria de socis europeus –com Alemanya, França i Itàlia, entre d'altres– d'"establir una nova base legal que defineixi de manera clara les obligacions i els deures" per al global dels nouvinguts. I, en cas que no els compleixin, fer-los assumir les "conseqüències" de la seva "no-cooperació" i se'ls "sancioni", si bé no concretaven exactament com.
Tot i que Von der Leyen assegura que "és igual d'on venen" els immigrants, només demana reforçar els acords milionaris amb països tercers que poden frenar les onades migratòries del Sud Global que es dirigeixen a Europa. En aquest sentit, posa d'exemple pactes molt polèmics que Brussel·les ha tancat amb Tunísia, Egipte, el Marroc i Mauritània, que sovint no respecten els drets humans en el tracte a la gent que aspira a viure a la UE.
Les dues vares de mesurar de Brussel·les segons l'origen dels refugiats també es fa evident quan, en la mateixa missiva, demana mantenir el suport i la bona rebuda als ucraïnesos que fugen de la guerra. Així doncs, assegura que la Comissió Europea ampliarà els ajuts als estats membres que rebin nouvinguts d'Ucraïna i que està estudiant la manera de garantir la seva recepció tant de temps com faci falta.
Reforçar l'espai Schengen
Von der Leyen també aposta per "reforçar les polítiques migratòries conjuntes" i diu que l'única manera de reduir l'entrada d'immigrants il·legals a l'espai Schengen és incrementar la "coordinació i col·laboració" entre estats membres. Per això, després que Alemanya hagi instal·lat controls a totes les seves fronteres, la presidenta de la Comissió Europea llança un dard al canceller germànic, el socialdemòcrata Olaf Scholz, i li recorda que "la reimposició de controls ha de ser l'última opció a l'abast, excepcional i proporcionada".
D'altra banda, la conservadora alemanya també s'ha fet ressò de les denúncies del primer ministre polonès, Donald Tusk, que va anunciar que suspendria el dret d'asil al seu país, cosa que contravé el dret internacional i humanitari. Von der Leyen, tot i que evita entrar a valorar aquesta polèmica mesura, assegura que pretén lluitar contra "la instrumentalització" que fan Rússia i Bielorússia de la immigració perquè ho considera una "tàctica de guerra híbrida" que "debilita la seguretat de la UE".