Von der Leyen i Michel, una parella que s'ha fet la punyeta fins al final

Brussel·lesCharles Michel i Ursula von der Leyen no tenien cap mena de problema abans de ser elegits president del Consell Europeu i presidenta de la Comissió Europea. Ara bé, la convivència és complicada i encara més quan els dos membres, en comptes de mirar per al bon funcionament de les institucions comunitàries, competeixen per erigir-se en líder indiscutible del bloc. Per això, ben aviat la relació es va començar a tòrcer i els dos mandataris s'han fet constantment la traveta fins a l'últim dia, en què Michel va voler dificultar i ajornar la candidatura de Von der Leyen a revalidar el mandat al capdavant de l'executiu comunitari, tot i que ja estava gairebé acordada.

L'últim episodi d'aquesta mala relació es va viure al darrer Consell Europeu, quan es van consensuar els pròxims alts càrrecs de la UE. El liberal belga va proposar als líders dels estats membres deixar fora la conservadora alemanya de les negociacions perquè era una de les potencials candidates, cosa que els Vint-i-set no van entendre i van evitar que passés. De fet, des que s'elegeixen els dirigents comunitaris per aquest sistema no s'exclou ningú de la reunió, encara que sigui un dels noms que estan sobre la taula per revalidar mandat.

No va proposar el mateix, però, amb la primera ministra d'Estònia, la liberal Kaja Kallas, que va ser apuntalada com a cap de la diplomàcia europea, el càrrec que ocupa ara el socialista Josep Borrell. Per aquest motiu, els estats membres s'hi van negar i diferents fonts diplomàtiques van considerar que era un moviment discriminatori de Michel i ho van atribuir a la seva animadversió personal amb Von der Leyen.

A més, el polític belga també va voler retardar l'elecció de la conservadora alemanya en aquest mateix Consell Europeu. Els noms ja estaven preacordats i només feia falta la ratificació oficial dels caps d'estat i de govern de la UE, però Michel va voler lligar la votació amb la de l'agenda estratègica de la UE dels pròxims cinc anys, que generava més divisió. Finalment, les dues carpetes es van tancar separadament i amb menys de 24 hores, si bé normalment aquestes cimeres s'allarguen molt més.

Tot això no sorprèn ningú tenint en compte els precedents. Almenys públicament, el final de la teòrica bona relació entre el liberal belga i la conservadora alemanya va començar amb l'anomenat Sofagate. L'abril del 2021, en una trobada a Ankara, el president turc Recep Tayyip Erdogan va relegar Von der Leyen a un sofà més baix i allunyat de les dues butaques que havia preparat per a Michel i ell mateix. L'alemanya es va mostrar visiblement molesta i el belga no va fer cap gest.

Després d'aquell incident, els dos líders comunitaris es van reunir per aclarir l'embolic i mirar de reconduir la relació, però van sortir de la reunió igual com n'havien entrat: amb un posat molt fred i separadament. Des d'aleshores han tallat del tot el contacte: ni ells dos ni els seus equips es parlen ni es coordinen, i eviten coincidir en actes i fer rodes de premsa conjuntes.

La relació amb António Costa

Després de la mala relació amb Michel, ara serà el torn del pròxim president del Consell Europeu, el socialista portuguès António Costa. En la primera roda de premsa conjunta, tot i que l'ex primer ministre de Portugal va comparèixer per videoconferència, l'ambient era molt més distès, es van desfer en elogis i es van comprometre a treballar plegats. De fet, el perfil de Michel i Costa és del tot diferent.

Michel té fama de poc carismàtic i de complicar l'entesa entre els líders de la UE més que no pas de propiciar-la, tot i que és la seva principal feina. En canvi, Costa és un home de consens que passa per tranquil i dialogant i que té el suport de la gran majoria de caps d'estat i de govern dels Vint-i-set, encara que siguin als antípodes ideològics. Fins i tot el primer ministre d'Hongria, l'hongarès ultradretà Viktor Orbán, va votar sorprenentment a favor de la seva candidatura per motius personals.

En aquest sentit, cal destacar que Michel no és l'únic que critica Von der Leyen per voler abastar competències que no són seves. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, o diferents comissaris s'han queixat en nombroses ocasions que la conservadora alemanya els trepitja la cartera i de voler-se apropiar de mèrits que no són només seus. També l'acusen de tenir un lideratge molt personalista i no consultar les decisions amb la resta de l'executiu, només amb el seu equip més pròxim.

En aquest sentit, caldrà veure fins a quin punt Von der Leyen es voldrà mantenir com la gran líder de la UE i representar-la a escala internacional, tot i que és competència del president del Consell Europeu o del cap de la diplomàcia europea. I, per altra banda, fins a quin punt Costa es deixarà trepitjar territori o aconseguirà protegeix-lo sense acabar renyit amb la presidenta de la Comissió Europea, com ha passat amb Michel i Von der Leyen fins al final de la legislatura.