Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea amb els Verds però sense Meloni

EstrasburgUrsula von der Leyen ha sortit reelegida presidenta de la Comissió Europea per una majoria lleugerament més àmplia del que s'esperava i de la que va obtenir ara fa cinc anys: 401 vots a favor i 284 en contra. De fet, la conservadora alemanya ha fet malabars durant els últims mesos per mirar d'acontentar tothom i ha acabat obtenint suports de gairebé tot l'arc parlamentari, des dels Verds fins a una part de l'extrema dreta.

Von der Leyen necessitava arribar com a mínim als 360 suports i la coalició de conservadors, socialdemòcrates i liberals en sumava 401 d'un total de 719 eurodiputats. Ara bé, al Parlament Europeu la disciplina de vot no és gaire estricta i molts europarlamentaris acaben votant en sentit contrari del que els indica el seu grup. Per això, la conservadora alemanya temia no aconseguir els suports suficients i també ha intentat sumar els vots d'una part de l'extrema dreta i dels Verds. El que ella ha definit com les "forces democràtiques" de la UE "favorables a Ucraïna i contràries a Putin".

El grup europarlamentari ecologista ha justificat el seu vistiplau a la candidata germànica per "mantenir l'extrema dreta fora del poder", si bé alguns dels seus representants s'hi han negat. És el cas de la republicana Diana Riba i Jaume Asens (Comuns), que han votat en contra de la candidata. Els Verds també asseguren que Von der Leyen s'ha compromès a continuar desplegant l'agenda verda de la Unió Europea, que la dreta i l'extrema dreta està mirant d'entrebancar.

Ara bé, la conservadora alemanya no ha fet una gran defensa del pla verd en el seu discurs i s'ha limitat a argumentar que la lluita contra el canvi climàtic no és perjudicial per a la competitivitat de la UE, sinó més aviat al contrari. "Hem de reconciliar la protecció del clima amb una economia pròspera", ha insistit Von der Leyen. A més, la conservadora alemanya no ha respectat el cordó sanitari i ha intentat convèncer eurodiputats del grup ultradretà Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) perquè li fessin costat.

Tot i això, el CRE al final no ha donat suport oficialment a Von der Leyen i ha donat llibertat de vot als seus eurodiputats. Almenys les delegacions ultradretanes flamenca i txeca d'aquest ha donat suport a la candidata, en canvi, la formació de Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia), finalment hi ha votat en contra, una decisió que ha estat celebrada per Matteo Salvini (la Lliga), un dels socis del transalpí.

En tot cas, la relació de Von der Leyen i Meloni, que ja es va abstenir quan els estats membres van acordar mantenir Von der Leyen al capdavant de Brussel·les, continua sent bona. La primera ministra italiana vol una vicepresidència de la Comissió Europea important en matèria de Comerç o Competitivitat, i Von der Leyen aquest dijous li ha tornat a fer una picada d'ullet en ressaltar la necessitat de reduir la burocràcia de la UE, un dels mantres de Meloni.

D'aquesta manera, els Verds s'acosten encara més cap a la coalició conservadora, socialdemòcrata i liberal, i des de l'endemà mateix de les eleccions europees que ja es reivindiquen com l'única força política capaç de garantir la governabilitat. Es mostren com un soci més fiable que no pas l'extrema dreta, tal com han volgut demostrar aquest dijous. Von der Leyen els ho ha agraït en roda de premsa, i ha assegurat que el seu suport és un "bon senyal" que augura una bona sintonia entre els ecologistes i la conservadora al llarg de tota la legislatura.

Pilota endavant en migració i medi ambient

En el seu discurs al ple de l'Eurocambra ha passat de puntetes o s'ha cenyit estrictament al guió en qüestions delicades com la immigració o la lluita del canvi climàtic i, en canvi, ha posat l'accent en polítiques que compten amb un consens majoritari, com la defensa de l'estat de dret, l'impuls de la competitivitat o incrementar la capacitat militar de la Unió Europea davant de l'expansionisme de Vladímir Putin.

En aquest sentit, referint-se implícitament al Kremlin, Von der Leyen ha instat els europarlamentaris a mantenir la lluita per la "democràcia" i, entre escridassades d'una part de la bancada i aplaudiments de la gran majoria, ha criticat la teòrica "missió de pau" del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que s'ha reunit amb Putin, Xi Jinping i Donald Trump. "La versió d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, amb totes les seves imperfeccions i desigualtats, és la millor que hem conegut. No em quedaré mai de braços plegats veient com la destrossen, des de fora o des de dins", ha avisat la conservadora.

D'altra banda, per acabar de convèncer els socialdemòcrates, Von der Leyen ha promès la creació d'una altra nova cartera a la Comissió Europea: la d'Habitatge. És una altra competència que recau sobretot en les administracions estatals o regionals i, tot i que Von der Leyen ha anunciat amb bombo i platerets un "pla europeu d'habitatge assequible" que comptaria amb inversió europea, no ha concretat cap mesura.

Habitatge i defensa

També ha anunciat la creació d'un nou comissari de Defensa, tot i que és una competència que mantenen els estats membres, i ha instat a potenciar la unió en matèria militar de la UE. En concret, ha aposat per continuar incrementant la despesa militar i crear una xarxa de defensa aèria comuna. "No és només per protegir el nostre espai aeri, sinó un símbol de la unitat europea en matèria de defensa", ha dit Von der Leyen.

Més enllà d'Habitatge i Defensa, que ja estava previst, Von der Leyen també ha sorprès amb la promesa d'una comissaria dedicada exclusivament a la regió del Mediterrani que treballarà conjuntament amb la futurible cap de la diplomàcia europea, l'ex primera ministra estoniana Kaja Kallas. L'objectiu és millorar les relacions de la UE amb els països veïns del sud i treballar per l'estabilitat política i econòmica de tots els països de la Mediterrània, així com per afrontar conjuntament el repte migratori.

Pel que fa a qüestions que divideixen la UE i els grups europarlamentaris que li donen suport, com l'arribada d'immigrants, ha evitat mullar-se i entrar gaire en matèria. Només ha apostat per potenciar la seguretat de les fronteres, però no s'ha referit, per exemple, als acords que ha firmat amb països tercers per externalitzar la gestió de l'entrada de nouvinguts, encara que sigui sense la garantia que aquests estats compleixen els drets humans.

Els Verds, per exemple, s'oposen frontalment a aquesta mena de mesures, però la ultradreta de Meloni és una de les màximes impulsores i defensores d'aquestes polítiques. D'aquesta manera, Von der Leyen ha demostrat una altra vegada que és una de les poques dirigents europees capaç d'aconseguir suports de l'extrema dreta fins als Verds i, per tant, de garantir la governabilitat de la UE tot i tenir el bloc i el Parlament Europeu més polaritzat i escorat a la dreta que mai.