Von der Leyen aposta ara per allargar la vida de les nuclears

Brussel·lesLa crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna i la dependència de la Unió Europea respecte del gas rus fa decantar cada vegada més dirigents europeus a favor de les nuclears, que hi veuen una alternativa (i mal menor) per acostar-se cap a l'anhelada autonomia energètica mentre es du a terme la transició ecològica. I l'última de sumar-s'hi ha sigut la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. "Allargar el funcionament segur del parc nuclear és una de les opcions més econòmiques per garantir energia neta", ha dit en la seva intervenció en la cimera de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), que ha agrupat una trentena de caps d'estat i de govern aquest dijous a Brussel·les.

En aquest sentit, la dirigent alemanya ha constatat que la invasió russa d'Ucraïna ha provocat una "nova mirada" sobre "el potencial de les nuclears" i ha recordat que gairebé una quarta part de l'electricitat que consumeixen els europeus encara es genera a través de les centrals atòmiques. A més, l'ha reivindicat com una font d'energia regular que contribueix a "estabilitzar" els preus de la factura de la llum, que durant la crisi energètica es van disparar.

De fet, Von der Leyen va ser apuntalada al capdavant de l'executiu comunitari per l'excancellera alemanya Angela Merkel, que va acabar amb les centrals nuclears a Alemanya i va reforçar la dependència energètica de la UE del règim de Vladímir Putin. També és veritat que el canvi de posicionament de Von der Leyen arriba just abans de les eleccions europees del 9 de juny i que, per revalidar el mandat, necessita els suports de grans líders com, per exemple, el president de França, Emmanuel Macron, que és el màxim impulsor de les nuclears d'Europa.

D'aquesta manera, Von der Leyen, que és la candidata del Partit Popular Europeu (PPE), ha pres partit en un dels temes històricament més divisius de la UE pocs mesos abans dels comicis. Per un costat, Alemanya, l'estat més gran i influent del bloc, ha tancat tots els seus reactors i s'oposa sempre a considerar la nuclear una energia neta. Per l'altre, en canvi, França, el segon gran soci europeu, la reivindica fins i tot com un símbol d'orgull nacional i pressiona perquè se la tracti com una energia verda i es pugui beneficiar dels fons europeus per a la transició ecològica.