Von der Leyen anuncia una compra conjunta d'armes com la de les vacunes: "La guerra no és impossible"

Brussel·lesLa Unió Europea va amb el pinyó fix cap a la remilitarització. Des de l'inici de la invasió russa, els Vint-i-set estan incrementant de forma substancial la seva despesa militar i potenciant la indústria armamentista per continuar donant suport a llarg termini a Ucraïna i defensar-se del potencial perill que suposa l'imperialisme del règim de Vladímir Putin. I, aquest dimecres, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anat un pas més enllà i ha anunciat que proposarà una compra militar conjunta similar a la que va impulsar amb les vacunes durant la pandèmia o amb el gas per la crisi energètica. "L'amenaça d'una guerra potser no és imminent, però no és impossible. No s'han d'exagerar els riscos, però ens hem de preparar", ha alertat la dirigent alemanya en el ple del Parlament Europeu.

En aquest sentit, la presidenta de l'executiu comunitari ha plantejat "invertir més i millor" en la indústria armamentista per doblar la capacitat de fabricació de munició, fins a arribar a la producció de dos milions de projectils l'any a finals del 2025. De fet, la Unió Europea el març passat es va comprometre a enviar un milió de bales a Ucraïna durant el següent any, però ha sigut incapaç de complir-ho. A menys d'un mes perquè s'acabi el termini, els Vint-i-set només n'han entregat la meitat, segons el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i Ucraïna només n'ha rebut prop d'un 30%, tal com ha criticat aquesta setmana el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Per aquest motiu, la presidenta de la Comissió Europea ha fet una crida a la UE "a propulsar la capacitat industrial de defensa durant els pròxims cinc anys" i als estats membres a "reconstruir i modernitzar" les seves forces armades de forma individual. L'objectiu? "Desenvolupar i produir la pròxima generació de capacitats operacionals que en un futur permeti guanyar en el camp de batalla", ha dit Von der Leyen, que ha insistit que la invasió russa ha acabat amb "la il·lusió de pau permanent" de la UE.

La conservadora alemanya també s'ha "alegrat" que la presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño, es mostri "preparada per fer més per contribuir a projectes comuns per impulsar la indústria de defensa europea". Tot i això, Calviño, que lidera ara el gran braç inversor de la UE, no ha apostat tan obertament per finançar projectes de producció estrictament militar i s'ha limitat a recordar que els estatuts de la institució només li permeten col·laborar en projectes d'R+D que tinguin una funció principalment civil, si bé es poden acabar utilitzant en matèria de defensa.

Més enllà del BEI i de les diferents administracions, Von der Leyen també ha demanat a les empreses fer un esforç econòmic per contribuir en la remilitarització d'Europa i a la seva seguretat. "Encoratjo el sector públic i privat a donar suport a la indústria de defensa europea, que necessita capital, sobretot les petites i mitjanes empreses", ha assenyalat la presidenta de la Comissió Europea.

En el discurs de Von der Leyen, però, no hi ha hagut ni una sola referència a l'especulació d'aquest dilluns del president francès, Emmanuel Macron, d'enviar militars de la UE o de l'OTAN a lluitar a Ucraïna contra l'exèrcit rus. De fet, tots els socis occidentals van sortir ahir en trompa a parar-li els peus i van recordar que en cap cas estan disposats a hores d'ara a implicar-se directament en una guerra contra Rússia.

Tot i això, des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, l'Aliança Atlàntica i la Unió Europea han enviat recursos militars a les fronteres comunitàries amb Ucraïna i hi han enviat soldats a entrenar-se. En aquest sentit, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ha anunciat que tres batallons germànics han embarcat cap a Polònia per reforçar el flanc est del bloc occidental i que després es desplaçaran fins a Lituània.

Von der Leyen prioritza el rearmament davant del pla verd

El discurs d'aquest dimecres de Von der Leyen, que és la candidata del Partit Popular Europeu (PPE) a les pròximes eleccions europees dels dies 6-9 de juny, constata un cop més que ha decidit deixar més en segon pla (o fins i tot amagar) el seu ambiciós pla verd i, en canvi, fer bandera de la remilitarització del bloc europeu. De fet, el seu propi partit s'ha mostrat molt contrari a les regulacions ecologistes que ha impulsat la conservadora alemanya des del capdavant de l'executiu comunitari, sobretot després que l'extrema dreta hagi anat guanyant suports electorals en zones rurals en detriment del PPE i davant de l'onada de protestes de la pagesia.

En canvi, el pla de compra conjunta d'armes, molt vinculat al suport inequívoc a Ucraïna i la seva lluita contra l'imperialisme de Putin, compta amb el suport del seu partit, i de la gran majoria de l'Eurocambra i dels seus potencials votants. És a dir, electoralment és més rendible i li permet erigir-se altra vegada en la principal líder de la UE, tal com ha aconseguit en moments tan crítics com la pandèmia, la crisi energètica, la guerra d'Ucraïna i, ara, en la remilitarització del Vell Continent després de la Segona Guerra Mundial.