Unió Europea

Von der Leyen anticipa una època de canvis a la UE: "Cal respondre a la crida de la història"

La mandatària encamina l’ampliació del club comunitari com a resposta a la Rússia de Putin

Un moment del discurs de Von der Leyen davant del parlament europeu, a Estrasburg.

Estrasburg/Brussel·lesLa Comissió Europea havia posat en marxa, fa uns dies, un cronòmetre a la seva web oficial per descomptar les hores i els segons que quedaven perquè la presidenta Ursula von der Leyen pronunciés el seu discurs de l'estat de la Unió. A les institucions europees hi havia una expectació especial per saber què diria la política alemanya en la compareixença d'aquest dimarts: no només perquè el discurs és un dels grans esdeveniments de l'any –que marca l'inici del curs polític a Brussel·les–, sinó perquè, sobretot, és l'últim que Von der Leyen farà abans de les eleccions europees de l'any que ve.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'acte, doncs, s'entenia com una mena de balanç de l'última legislatura europea, una legislatura excepcional, marcada pel desenllaç del Brexit, l'aglomeració de crisis que va suposar la pandèmia de covid-19 i el trasbals gairebé existencial que ha estat la invasió russa d'Ucraïna. Com deia aquests dies una font diplomàtica, acaba una legislatura "que hauria pogut ser fatídica" però que, per contra, ha acabat reforçant considerablement la Unió Europea. Almenys, aquesta és la lectura majoritària que s'imposa entre els Vint-i-set.

Però, malgrat l'expectació –que sovint no traspassa la bombolla que són les institucions europees–, les paraules de Von der Leyen al Parlament d'Estrasburg no s’han concretat en cap gran anunci ni han sorprès en excés els assistents. Sí que han servit, en canvi, per confirmar un secret a veus: Europa s’endinsa en una època de canvis, marcada per l’ampliació del club comunitari, conseqüència directa de l’agressió de Putin contra els seus veïns ucraïnesos. "Com va passar després de la Segona Guerra Mundial, ara cal també respondre a la crida de la història", ha proclamat la presidenta de la Comissió, promocionada en el seu moment per Angela Merkel i considerada ara per la revista Forbes com “la dona més poderosa del món”. En altres paraules: la UE necessita adaptar-se a la nova realitat fruit dels cops d'aquests darrers anys, i això implica transformacions polítiques, econòmiques, i fins i tot geogràfiques.

L'ampliació, vital però polèmica

L’agressió de Putin a Ucraïna, i l'amenaça que això suposa per a altres països europeus, ha trencat el tabú sobre la inscripció de nous socis i ha desencallat processos d'adhesió que semblaven condemnats a la paralització eterna. Brussel·les ja estudia seriosament l'acceptació d'Ucraïna, Moldàvia i el paisatge heterogeni que són els països dels Balcans. Geòrgia també entra en algunes quinieles. Es passaria, doncs, dels 27 socis actuals a superar, de llarg, la trentena: més de 500 milions d’habitants, cosa que significaria la segona gran ampliació de la UE només per darrere de la del 2004, en què es van adherir 13 països.

La gran pregunta és quan. Malgrat que, a finals d'agost, el president del Consell, Charles Michel, va pronosticar que seria el 2030, Von der Leyen, molt més cautelosa que el seu gran rival intern, no s'atreveix a marcar terminis. Aquest dimarts s'ha limitat a defensar que el bloc comunitari "funcionaria igual" amb la suma de nous estats membres. El que queda clar és que no serà aviat, tampoc per a Kíiv, tot i que això decebi Volodímir Zelenski, que demana una adhesió gairebé immediata.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

"Cal completar la Unió", ha dit Von der Leyen, que ha subratllat el risc que el règim de Putin "vagi fent desaparèixer països, un per un". El to solemne de la mandatària, que encara no ha confirmat si es presentarà als comicis del juny del 2024, és prova del moment històric que viu el continent. “És hora que Europa torni a pensar en gran i a escriure el seu propi destí”.

Més enllà d'Ucraïna o altres estats a tocar de Moscou, la influència russa –també la xinesa o la saudita–, és especialment present en alguns estats balcànics, propensos a la desestabilització. Als carrers de Belgrad, per exemple, abunden les samarretes de Putin, que es venen com a souvenir.

El consens, però, no és total i s'auguren negociacions complicades. Alguns estats membres, entre els quals sembla que hi ha Alemanya o França, temen que l'ampliació pugui ser, entre d'altres, un element que posi en risc la cohesió dels Vint-i-set i, per tant, la governabilitat de la institució. És a dir, que es repeteixin bloquejos com els que, en els darrers anys, han protagonitzat Polònia o l'Hongria de Viktor Orbán.

Ucraïna i les dependències

Von der Leyen, com altres mandataris europeus, també ha parlat àmpliament d'independència. La invasió russa ha destapat les incòmodes debilitats de la Unió, fruit de les dependències exteriors que condicionen el seu funcionament. El gas de Rússia és només un exemple. La llista és llarga, i els lligams amb la Xina, soci imprevisible, preocupen especialment. També un retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Per tant, un dels grans reptes d'Europa continua sent garantir una autonomia estratègica. La reformulació d'aquesta nova Europa –es repetia aquests dies a Estrasburg– passa també per crear un club més independent en l'àmbit militar, energètic i comercial.

En aquest procés, el desenllaç de la guerra a Ucraïna jugarà un paper clau. L'estrena del nou curs polític a la UE arriba en un moment d'enquistament profund a les trinxeres ucraïneses. La contraofensiva de Zelenski, que tanta expectació havia generat, no funciona com s'esperava i l'arribada de l'hivern rus no està tan lluny. El suport dels Vint-i-set a Kíiv es manté, però la fatiga de la guerra –o un canvi de rumb polític a Washington l'any que ve– amenaçaran cada cop més la cohesió que tant enorgulleix Brussel·les i que ha de trobar el seu lloc en una escena geopolítica més complexa, més inestable i on noves potències com els BRICS reclamen el seu lloc.

Més gestió econòmica

De fet, en el seu discurs, Von der Leyen ja ha donat una importància cabdal a la gestió econòmica. El panorama no és gaire brillant: la zona euro encara té una inflació pels núvols, amb un creixement molt feble i arrossegada pel decreixement d'Alemanya.

Tot i això, la política alemanya ha reivindicat que el mercat laboral dels Vint-i-set es manté fort i que s'han evitat les taxes d'atur que "es preveien similars a les dels anys 30". "Aquest és el mercat social i econòmic d'Europa en acció", ha dit. També ha contraposat que falta mà d'obra per a algunes vacants per a feines qualificades o en el sector serveis i, concretament, el de l'hostaleria; i que encara cal millorar l'accés dels joves al mercat de treball. La immigració, que podria solucionar aquesta manca de mà d’obra, és encara un dels temes més espinosos que hi ha sobre la taula dels despatxos europeus.

D'altra banda, la presidenta de la Comissió ha tornat a criticar la indústria xinesa, molt dopada pels ajuts estatals, i ha anunciat que obrirà una investigació a la Xina per la pluja de milions a les seves fàbriques de vehicles elèctrics. "Mantenen els preus baixos de manera artificial amb diners públics i això distorsiona el nostre mercat", ha insistit Von der Leyen.

Fa temps que Brussel·les tem que els ajuts estatals de la Xina, així com els de l'administració estatunidenca de Joe Biden, posin en perill la competitivitat de la indústria del Vell Continent. Aconseguir més independència econòmica, i per tant industrial i comercial, també es presenta com a antídot.

stats