El volcà islandès s'apaga, però la vida a Grindavík no tornarà a ser com abans

ReykjavíkL'erupció dilluns de la fissura volcànica de Sundhnjukagígar, situada al sud-oest d'Islàndia, va posar el punt final a gairebé un mes i mig d'especulacions entre els geòlegs islandesos sobre la possible aparició d'un nou volcà a la península de Reykjanes. Per als habitants de la petita població pesquera de Grindavík, de 4.000 habitants, que va ser evacuada el 10 de novembre, ha estat un malson. La lava va brollar amb virulència a tres quilòmetres escassos dels límits de la ciutat. Ara ja no brolla i les autoritats han permès a qui ho vulgui, assumint el seu propi risc, tornar a casa per passar les festes de Nadal. Però alerten que potser d'aquí a dues setmanes hi haurà un altre volcà.

Davant l'aparent tranquil·litat de les setmanes prèvies al volcà, la policia va haver d'actuar fent fora de Grindavík alguns veïns que s'havien aventurat a passar la nit a casa seva i als negocis, saltant-se les mesures d'evacuació imposades. Úlfar Lúðviksson, cap de la policia del sud d'Islàndia, en declaracions fetes a la cadena de notícies RÚV tan sols hores abans de l’erupció, mostrava prudència a l'hora d'aixecar l'estat d'emergència a la zona. "Si hi ha algun petit canvi en la situació de risc present, podríem prendre en consideració el fet de posar fi a les mesures d'evacuació".

L'aparició del volcà, tot i justificar l'actuació prudent de les autoritats islandeses, ha suposat un cop dur per a la població de Grindavík, que buscava superar el malson de l'amenaça d'un volcà a tocar. Fríða Egilsdóttir, mestra d'una escola de Grindavík, explica a Facebook com ha afectat tot plegat els que vivien fins fa poc a la seva ciutat. "Un 1% de la població islandesa [els veïns de Grindavík] no viu a casa seva, cosa que representaria proporcionalment un milió de nord-americans vivint al carrer. El volcà s'activarà demà? Demà passat? En un mes? En un any? Ningú sap quan podrem tornar a casa, ningú sap quants de nosaltres voldrà tornar a casa seva..." 

Pèrdua del valor de les cases

Els danys materials causats pels últims terratrèmols s'estimen en 10 bilions de corones islandeses (66,3 milions d'euros). A la pèrdua del valor cadastral de les propietats, cal sumar-hi els perjudicis generats pel buit legal existent en el sistema de compensacions per a propietats en estat ruïnós. Hi ha persones que encara no saben si podran reparar casa seva amb el que rebin de compensació, ni tan sols el paquet d'ajudes econòmiques aprovat pel govern islandès per a les persones amb rendes a Grindavík. Actualment hi ha prop de 120 famílies de la població que no tenen llar estable ni possibilitats econòmiques de mantenir dos habitatges. Alguns veïns no volen parlar amb els mitjans més enllà d'adduir que la situació és de per si prou greu i enutjosa. Uns altres han abandonat el país a l'espera que la situació d'emergència desaparegui. I n'hi ha que, com Einar Kristján Þorsteinsson, que ja ha perdut més de 20.000 euros en el seu negoci d'hostaleria per les cancel·lacions, es queixen de la lentitud del govern per donar resposta a les necessitats de la població: "Els habitants de Grindavík estem molt cansats que un dia et diguin una cosa i l'endemà una altra. Així no podem planificar res".

Turistes versus veïns

La sensació d'angoixa de molts veïns contrasta amb l'allau de comentaris d'entusiasme i admiració d'arreu del món compartits a les xarxes socials davant les imatges d'efervescència volcànica. "Els turistes ploraven d'emoció". Així descrivia Páll Vigosson al diari Vísir els seus clients quan va aprofitar l'avinentesa de parar al bell mig de la carretera per poder veure el volcà. El superintendent en cap de la policia nacional islandesa, Víðir Reynisson, no podia ser més rotund: "No és un volcà turístic, demanem a la gent que no s'acosti a la zona". Bryndís Gunnlaugsdóttir, de Grindavík, feia un pas més i compartia a les xarxes socials el pensament de molts dels seus veïns: "T'adones d'aquesta positivat tòxica. La gent diu: 'És fantàstic perquè ningú ha pres mal'. En soc conscient, però això no canvia el fet que nosaltres estem ferits, ens sentim malament i això és molt dur".

Volcans i 'fake news'

Aquest desencís dels habitants de Grindavík s'ha vist agreujat per l'allau de notícies falses filtrades a través de xarxes socials i per l'alarmisme social creat per la premsa estrangera present al país en el moment de les evacuacions. Xarxes com TikTok han viscut una invasió de publicacions plenes de fatalitats apocalíptiques. Per lluitar contra la desinformació, el ministeri de Cultura i Negocis islandès ha decidit destinar 100 milions de corones islandeses (663.000 euros) a poder informar millor de qualsevol activitat volcànica a la zona de Reykjanes.

El volcà de Sundhnjukagigar, de moment, ha decidit apagar-se. Malgrat això, els experts asseguren que Islàndia ha entrat en una fase d'erupcions recurrents a la zona sud que es poden continuar produint al llarg dels dos segles vinents. Tan sols els últims tres anys, els habitants de la península de Reykjanes han viscut una erupció anual. L’enteresa i la resiliència que forma part de l’ADN dels illencs es desprèn de les paraules de Fríða Egilsdóttir, veïna de Grindavík, que com un mantra col·lectiu acomiada així el seu escrit a les xarxes socials: "Passi què passi, cal agafar-se cada dia tal com és, agrair que estiguem sans i estalvis i poder estar junts amb els nostres. Cal gaudir d'aquests instants preciosos que no tornaran mai".