El periodista i opositor rus Vladímir Karà-Murzà condemnat a 25 anys de presó per criticar la guerra d'Ucraïna

BarcelonaEl periodista i opositor rus Vladímir Karà-Murzà ha estat condemnat a 25 anys de presó per criticar la guerra d'Ucraïna. El tribunal de Moscou que el jutja per "traïció", "difusió d'informacions falses sobre les forces armades" i "pertinença a una organització estrangera indesitjable", ha dictat sentència aquest dilluns. Es tracta d'un dels principals opositors al règim de Vladímir Putin i la magnitud del càstig no té precedents. Karà-Murzà va ser detingut fa un any per les seves declaracions contra la guerra: té ciutadania russa i britànica i és pare de tres fills. En dues ocasions ha estat a punt de morir després del que ell ha denunciat com dos intents d'enverinament.

Karà-Murzà, que és periodista i cineasta, té 41 anys i la seva salut està clarament deteriorada, segons ha denunciat el seu advocat. Les autoritats de la presó on està detingut han confirmat que pateix una polineuropatia, com Aleksei Navalni, l'altre referent de l'oposició liberal de Rússia, que també ha denunciat a través dels seus representants que l'estan "enverinant lentament". Navalni ha titllat la sentència d'"injusta, il·legal i feixista", i l'ha considerat una "revenja" de la justícia russa pels dos intents d'enverinament a què Karà-Murzà va sobreviure el 2015 i el 2017.

Nascut a Rússia, Karà-Murzà va rebre la ciutadania britànica després de traslladar-se al Regne Unit amb la seva mare quan tenia 15 anys. El govern britànic ha cridat a consultes l'ambaixador rus a Londres per deixar clara la seva condemna al que considera una sentència política. L'opositor va ser detingut després d'haver declarat a la cadena nord-americana CNN que el Kremlin és un "règim d'assassins".

Format a la universitat de Cambridge, era un estret col·laborador del líder opositor Borís Nemtsov, que va ser assassinat a trets al pont de Moskvoretski, prop del Kremlin, el 2015, i també treballa amb Mikhaïl Khodorkovski, un antic oligarca que es va convertir en una de les principals veus crítiques amb el Kremlin.

Les principals organitzacions defensores dels drets humans han exigit l'alliberament immediat de Karà-Murzà: "Ha estat detingut, processat, i s'enfronta a una pena monstruosa de presó només per haver aixecat la veu a Rússia per discrepar del Kremlin, la seva guerra a Ucraïna i la creixent repressió", denuncia Hugh Williamson, director per a Europa de Human Rights Watch. I alerta que aquest processament "forma part de la política del Kremlin de desmoralitzar i esclafar l'activisme civil". Amnistia Internacional també s'ha sumat a la defensa de Karà-Murzà, a qui considera un presoner de consciència. És l'última d'una llarga llista de detencions d'opositors i periodistes des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, quan Rússia va endurir la legislació per silenciar les veus crítiques.

En el seu al·legat final, el 10 d'abril, Karà-Murzà va refermar-se en totes les seves declaracions i va denunciar les reminiscències del seu procés amb l'era de Stalin, quan es feien judicis públics sota falses acusacions per alliçonar tota la població del preu d'oposar-se al règim. L'opositor va dir que estava empresonat per les seves opinions polítiques "per parlar contra la guerra d'Ucraïna i per molts anys de lluita contra la dictadura de Putin". "No només no me'n penedeixo, sinó que n'estic orgullós", va assegurar, i va proclamar que esperava el dia que "els que han llançat aquesta guerra, i no els que mirem d'aturar-la, siguin reconeguts com a criminals".

Llei Magnitski

El 2010 Karà-Murzà va contribuir a la promulgació de la llei "sobre la responsabilitat i l'estat de dret" al Congrés dels EUA, on ell havia viscut nou anys. És una norma que preveu la prohibició d'entrada i la congelació d'actius de representants de l'elit russa i de funcionaris responsables de violacions greus dels drets humans i porta el nom de Serguei Magnitski, un advocat que va morir en una presó russa el 2009 després d'haver destapat la corrupció dins l'exèrcit.

Després de l'assassinat de Borís Nemtsov, Karà-Murzà i l'ex primer ministre rus Mikhaïl Kassiànov van viatjar a Washington per lliurar l'anomenada "llista Nemtsov" a membres del Congrés. Contenia noms de polítics i periodistes que havien demanat obertament la persecució de Nemtsov. Karà-Murzà, després de l'annexió de Crimea per part de Rússia el 2014, va advocar sistemàticament per les sancions contra Moscou.

450 processats

Karà-Murzà és el segon opositor d'alt perfil que ha estat condemnat des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, el 24 de febrer de 2022. El desembre va ser condemnat a vuit anys i mig de presó el veterà Ilia Yashin, per càrrecs similars. Segons el grup OVD-Info, que monitoritza la repressió política a Rússia, uns 20.000 russos han estat detinguts per haver participat en protestes contra la guerra des d'aleshores. S'han obert 450 procediments criminals, en molts casos per difondre missatges contra la guerra a les xarxes socials, cosa que ha convertit el 2022 en l'any amb més repressió en la història recent de Rússia.