La violència sectària s'apodera dels carrers de Leicester
Joves musulmans i hindús trenquen la convivència pacífica de dècades a la ciutat més diversa d'Anglaterra
LondresViolència sectària als carrers de Leicester, 165 quilòmetres al nord de Londres. En aparença importada des de l'estranger. Mentre una part molt rellevant del Regne Unit es preparava el cap de setmana passat per al funeral d'Elisabet II, dissabte a la nit, a l'est de la ciutat, es produïen uns greus enfrontaments entre membres de la comunitat musulmana amb arrels a l'Índia i la pròpiament hindú. Enfrontaments que tenien l'origen en un partit de criquet de la Copa de l'Àsia que es va jugar el 28 d'agost, i que ja aleshores havien provocat els primers aldarulls, si bé més lleus. L'Índia va guanyar el joc amb un resultat molt ajustat i, de seguida, grups de joves hindús i musulmans van sortir als carrers per expressar o joia o frustració o per oposar-se als altres. Els hindús van fer escarni dels perdedors, i aquests s'hi van tornar. Hi va haver dos detinguts.
Aquests són uns fets insòlits en una ciutat amb fama de multicultural, mutireligiosa i tolerant, on es parlen més de 70 llengües i que, fins ara, no havia mostrat cap símptoma de violència ètnica, ni tampoc religiosa. De moment s'han detingut 47 persones, la gran majoria entre dissabte i diumenge. Dijous, la nova ministra de l'Interior, Suella Braverman, va visitar Leicester per donar suport a la policia –molt criticada el primer dia dels incidents perquè aparentment va deixar actuar els hindús amb impunitat davant dels musulmans– i als 25 oficials que van resultar ferits el cap de setmana. La situació era tan tensa, i es temia tant que tot plegat esclatés i acabés en disturbis molt més seriosos, que dos centenars dels deu mil policies que estaven de servei especial a Londres per vetllar per la seguretat del comiat reial van ser enviats d'urgència a Leicester. Però això no va evitar els avalots.
A hores d'ara, amb els seus 440.000 habitants, Leicester és la primera gran ciutat del Regne Unit amb la meitat de la població no blanca. Hi viuen un 45% de blancs britànics i un 5% de blancs d'altres indrets. Entre altres grups ètnics hi ha negres (6,3%), asiàtics (37,1%) i àrabs (1,6%). El 2016, un estudi de la London School of Economics va nomenar Narborough Road, una avinguda de 2,5 quilòmetres al sud-oest de Leicester, el carrer més divers del Regne Unit. Hi van identificar botigues i restaurants al càrrec de titulars de 22 països de quatre continents.
El 2016 mateix, poc abans del terratrèmol del Brexit, Leicester, a les East Midlands d'Anglaterra, es va guanyar la fama de ser la ciutat dels miracles quan, contra tot pronòstic i amb unes apostes de 5.000 a 1, l'equip de futbol local va conquerir el títol de la Premier League. No ho havia fet mai, i tampoc hi ha tornat. Tots els ciutadans es van aplegar darrere de la samarreta blau marí de The Foxes, com es coneix popularment el club. La victòria va ser la confirmació que Leicester, la ciutat natal de l'exdavanter centre del Barça, Gary Lineker, brillava amb llum pròpia. Un tarannà que fins ara s'havia associat, també, a la convivència pacífica de les nombroses comunitats d'immigrants d'arreu del món que s'hi han assentat històricament.
Ara el record del 2016 queda molt lluny. I si el futbol va unir encara més les comunitats, el criquet les ha separat. O, més ben dit, ha sigut l'espurna i l'excusa que amenaça amb incendiar-ho tot. Les causes, però, són més profundes.
Un moviment neofeixista
Un partit de criquet no explica la violència desfermada a Leicester. Almenys és el que diu la sociòloga Fatima Rajina, musulmana, que estudia aquestes comunitats del Regne Unit. La raó, argumenta, "és el moviment hindutva, una molt polaritzada ideologia avalada pel primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, que defensa la supremacia hindú i vol transformar l'Índia en un estat etnoreligiós". Rajina recorda que fenòmens d'atacs a altres minories, que es van veure a l'Índia el 2014 i el 2019, amb les victòries electorals de Modi, ara "s'han traslladat als carrers d'Anglaterra".
L'alcalde de Leicester, Peter Soulsby, va responsabilitzar les xarxes socials de l'escalada de violència. Dimarts, a BBC Radio 4, va assegurar que no hi havia "cap causa local evident" que expliqués aquests aldarulls. I la sociòloga Rajina insisteix en posar l'accent "en el fet que fomentar la divisió entre hindús i musulmans és una part fonamental de la ideologia del Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS)", una organització creada a principis dels anys 20 del segle passat, inspirada en les Camises Negres de Benito Mussolini. "L'objectiu és crear una Índia pura, sense les grans poblacions musulmanes i cristianes del país". Aquest moviment, sosté, "s'ha fet molt popular entre la diàspora índia".
La comunitat hindú, però, refusa aquestes acusacions. I apunta directament a elements extremistes islamistes com els responsables dels primers atacs, ja a finals d'agost i fins i tot abans. Les xarxes socials, com ja és costum, han esdevingut un vehicle de propagació de notícies o falses notícies. I també d'imatges. Per exemple, el Consell Mundial Hindú ha denunciat que el líder radical musulmà Mohammed Hijab, que ja a Londres havia liderat atacs verbals contra la comunitat jueva, ha atiat la violència contra els hindús a Leicester.
Per completar un paisatge ja prou complex, el líder de l'extrema dreta britànica Tommy Robinson també hi ha ficat cullerada, en aquest cas a favor dels hindús i, com és el seu costum, contra els musulmans.
Aquest cap de setmana la policia de Leicester ha assegurat que mantindrà la seva presència als carrers per evitar més enfrontaments. N'hi hagi o no més, el cert és que la convivència entre dues de les comunitats asiàtiques de Leicester, que fins ara mai no s'havien enfrontat, s'ha trencat.
