La violència policial que sacseja (i indigna) Grècia
Un policia grec dispara contra un adolescent gitano per haver intentat marxar d'una benzinera sense pagar
AtenesGrècia ha estat testimoni d'un nou cas de violència policial. Dilluns a la tarda es va saber que a Salònica, la segona ciutat més gran del país, un policia havia disparat contra Kostas Fragoulis, un adolescent gitano de 16 anys que, suposadament, intentava marxar d'una benzinera sense haver pagat 20 euros. El noi, encara que va rebre un impacte de bala al cap, és viu a l'hospital, amb pronòstic crític. Durant tota la setmana hi ha hagut concentracions tant a Salònica com a Atenes per protestar per la violència de la policia. El principal partit de l'oposició, Syriza, va condemnar l'acte i ra lamentar que el govern no posi fre a la brutalitat policial. El cas de Kostas Fragoulis recorda el de Nikos Sabanis, un altre noi gitano mort a trets per la policia grega el novembre del 2021.
La casualitat ha fet que el tiroteig contra Kostas Fragoulis coincidís amb una de les dates més importants a Grècia: el 6 de desembre, el dia en què es recorda i es commemora l'assassinat, també a mans de la policia, d'Alexis Grigoropoulos. El fet, ocorregut el 2008 —durant l'inici de la crisi econòmica—, va fer la volta al món, va generar protestes multitudinàries a les principals ciutats gregues i va significar un abans i un després en la percepció que la població grega té dels cossos policials.
"Molta gent es va radicalitzar i es va posicionar en contra de les forces de seguretat. A aquest assassinat el van seguir deu anys de lluita contra l'austeritat i la troika, amb moltes vagues generals i molta mobilització al carrer", diu Orestis Ilias, de la mateixa edat que Grigoropoulos. "Ens vam llevar amb la notícia que la policia havia matat un noi. Recordo les protestes. Les escoles van estar ocupades gairebé un mes sencer, es van fer dues vagues generals i fins i tot es va ocupar la televisió pública", explica.
El llavors primer ministre grec, Kostas Karamanlis (Nova Democràcia), va haver de fer front a les protestes més massives vistes mai des de la instauració de la democràcia. El 2010 la justícia va condemnar a cadena perpètua el policia que havia disparat contra Grigoropoulos, Epaminondas Korkoneas, que en principi va declarar que havia disparat en defensa pròpia, tot i que després es va demostrar que no havia estat així. El 2019 se li va revisar la pena i va sortir de la presó.
Des del 2008, cada 6 de desembre la ciutadania surt al carrer per recordar la memòria del noi assassinat i per mostrar el rebuig a la violència policial. Aquest any es calcula que la convocatòria va concentrar unes 11.000 persones, segons dades de la policia. Si bé les marxes van transcórrer sense incidents, a última hora del dia va haver-hi topades entre un grup de manifestants i la policia als carrers d'Exarcheia, un barri de tradició llibertària i popular d'Atenes i epicentre de gairebé totes les protestes que es duen a terme a la capital grega.
Violència "sistèmica" de la policia
El tiroteig contra Kostas Fragoulis i l'aniversari de la mort d'Alexis Grigoropoulos coincideix amb la presentació al ministeri de Protecció Ciutadana, de mans d'Amnistia Internacional Grècia, de 10.000 signatures que exigeixen la fi de la brutalitat i la impunitat policials. A les conclusions de l'informe d'AI que acompanyen les signatures s'assegura que "a Grècia l'ús il·legal de la força per part dels membres de les forces de seguretat és un fenomen sistèmic i no excepcional, que també es reprodueix a través de la cultura de la impunitat".
També coincideix amb un malestar generalitzat causat per diversos motius: una inflació econòmica que al setembre va tocar sostre amb un 12% i la consegüent sensació de tornar a la dècada 2008-2018; i la polèmica pel cas d'espionatge i escoltes telefòniques perpetrat pel govern de Kiriakos Mitsotakis a polítics de l'oposició –entre ells, al president del Pasok, Nikos Androulakis, que a l'agost va demanar una investigació parlamentària sobre la qüestió–, empresaris, periodistes i fins i tot persones del seu propi partit. Respecte a aquest últim cas, la comissió d'investigació del Parlament Europeu va enviar de l'1 al 4 de novembre una delegació tant a Grècia com a Xipre amb l'objectiu d'investigar l'ús de Predator (equivalent al software Pegasus) als dos països.
Sembla evident que el primer ministre grec encara el seu moment més difícil d'ençà que va assumir el poder el juliol del 2019. Ara, amb aquest nou cas de violència policial, haurà de continuar la fugida endavant fins a la data de les pròximes eleccions generals, previstes per al juliol vinent.