Els Vint-i-set pacten excepcions als drets dels refugiats en situacions de "crisi"

Granada / BarcelonaDesprés d'anys de negociacions, els estats membres han pactat l'últim apartat que els quedava de l'acord migratori de la Unió Europea: el reglament de situacions de crisi. En concret, el text preveu que quan un estat es declari en situació de "crisi", podrà aplicar un marc excepcional al dret d'asil. Els estats podran endurir el procediment per concedir l'asil bàsicament allargant els terminis, cosa que suposa menys garanties per als refugiats. Així els demandants d'asil podran ser detinguts en centres d'internament fins a 20 setmanes en lloc de les 12 previstes en termes generals. El text pactat aquest dimecres a Brussel·les també preveu que, en aquestes situacions, els estats puguin trigar fins a un mes a registrar una petició d'asil, cosa que deixaria els interessats sense cap mena de protecció en aquest termini. Tampoc queda clar qui i com es decretaran les situacions de crisi, cosa que obre la porta a una aplicació arbitrària per part dels diferents governs, en un tema d'alt voltatge polític. Aquestes condicions són les que han permès salvar les reticències de la primera ministra d'Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni, que havia bloquejat l'acord fins avui, i fer-les concordar i trobar-hi un denominador comú amb Alemanya, que havia defensat més garanties en l'àmbit de l'atenció humanitària.

El nou reglament barreja els fluxos migratoris espontanis amb l'anomenada "instrumentalització", és a dir l'ús dels migrants com a arma llancívola per part d'estats hostils, com va fer el 2021 el règim de Bielorússia enviant milers de refugiats a les fronteres de Polònia. El capítol de la solidaritat entre estats membres queda reduït al voluntarisme també en situacions de crisi: només els estats que ho vulguin acolliran refugiats, o es faran càrrec de les seves sol·licituds o donaran suport econòmic al país que tingui la situació d'emergència.

L'acord arriba sota la presidència espanyola de la UE, a les portes de la cimera que comença aquest dijous a Granada. La setmana passada, el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar que ja hi havia un principi de consens i que només quedava formalitzar-lo, però Itàlia va amenaçar a l'últim moment amb tornar a bloquejar les negociacions. Finalment, però, aquest dimecres la presidència espanyola del Consell de la UE ha anunciat que els Vint-i-set ja han firmat la reforma migratòria, que ara hauran de negociar amb el Parlament Europeu.

Fonts diplomàtiques ja advertien la setmana passada que les reticències d'Itàlia no obeïen a una qüestió formal o de contingut sobre el text legislatiu, sinó a lògiques polítiques internes del país transalpí. Cal recordar que el govern ultradretà liderat per Giorgia Meloni va arribar al poder prometent més mà dura contra l'entrada d'immigrants i, ara, que està en l'enèsima crisi migratòria de Lampedusa, no podia tornar de Brussel·les amb un acord sobre la reforma migratòria sense fer creure que ha batallat fins a l'últim moment per endurir les polítiques comunitàries, sobretot les que afecten més directament Itàlia.

Per aquest motiu, Meloni va anunciar a la cimera mediterrània de divendres passat que proposaria als Vint-i-set que els vaixells de les ONG que salven migrants al mar els traslladin als ports des d'on han salpat aquestes embarcacions i no als ports italians. El text acordat ja no inclou una salvaguarda per a la flota humanitària, que en una versió anterior de l'articulat quedaven expressament excloses de la categoria "instrumentalitzadores" de la immigració. Ara aquest aclariment és només part del preàmbul, que no és legalment vinculant.

Sense quotes obligatòries

El que sí que és segur és que tampoc en situacions extremes o de crisi migratòria s'establiran quotes obligatòries de solidaritat i de repartiment de nouvinguts entre els diferents estats membres, tal com demanaven els països de primera línia i més tensats en matèria migratòria, com Espanya, Itàlia o Grècia. En canvi, cada estat membre podrà triar si acull refugiats i migrants, i en cas que ho rebutgi podrà fer contribucions econòmiques als països que reben més nouvinguts o prendre mesures de manera voluntària per mirar d'ajudar-los.

És a dir, en cap cas els estats es veuran obligats a rebre un mínim o un percentatge concret de refugiats i migrants del total que arriben a la UE, tal com sí que preveu la normativa migratòria actual. Cal recordar, però, que diferents països del club europeu, sobretot Polònia i Hongria, s'hi negaven malgrat que fins i tot hi havia sentències que els ordenaven complir la llei comunitària.

De fet, els Vint-i-set han acordat retirar l'obligatorietat del nou text legislatiu per acontentar aquests dos països. Tot i això, Budapest i Varsòvia han votat en contra de la normativa i continuen acusant la resta de socis europeus de ser massa tous amb la immigració i de provocar un efecte crida. "Actuarà com un imant i atraurà més migrants a la UE", ha insistit el ministre hongarès, Bence Rétvári.

Solidaritat a la carta

Més enllà de l'apartat consensuat aquest dimecres, el juny passat els estats membres ja van arribar a un acord històric sobre el repartiment permanent –no només en situacions de crisi– dels immigrants il·legals. Van consensuar que redistribuiran entre els diferents països del bloc comunitari fins a uns 30.000 nouvinguts cada any per alleujar la pressió dels estats mediterranis que reben més immigració. Ara bé, el sistema de redistribució tampoc no serà obligatori sinó completament voluntari, i els estats membres que es mantinguin en la insolidaritat i no vulguin acollir els migrants que proporcionalment els pertocarien hauran de pagar com a penalització fins a 20.000 euros per cada persona que rebutgin.